Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

Memòria

Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La casa Bloc és un conjunt de vivendes obreres promogut per la Generalitat de Catalunya el 1931, just quan acabava de ser instaurada la II República. El conjunt està format per cinc blocs d'habitatges units pels cantons i defineixen una nova trama urbana, similar a les cases Dominó de Le Corbusier. Tots els blocs estan aixecats sobre pilotis per aconseguir una superfície verda contínua que sigui accessible pels vianants, sense haver de creuar un sol carrer. A l'origen, el conjunt estava dotat en planta baixa de tots els serveis annexos que requereix la vida comunitària: cooperativa, biblioteca, guarderia, club social, espai lliure per a esports, etc., només s'havia descartat l'escola perquè ja n'hi havia una a l'altra costat del carrer. Malauradament, aquests serveis comunitaris no es van arribar a construir a causa del resultat de la Guerra Civil. La tipologia escollida per als habitatges és el dúplex perquè permet reduir els espais de circulació i facilita la ventilació per les dues façanes: els arquitectes del GATCPAC ja havien assajat aquesta tipologia a un altre grup d'habitatges promoguts per la Generalitat de Catalunya al mateix carrer, encara que a una escala molt menor. L'accés es fa a través de quatre nuclis verticals, situats a les cantonades, que condueixen als corredors que proporcionen l'entrada als habitatges. Totes les habitacions tenen llum natural i ventilació transversal, ja que l´ordenació amb blocs aïllats permet adaptar la secció de l’edifici a les necessitats dels habitatges i així evitar els petits patis interiors que són obligatoris a l’Eixample de Barcelona.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Va ser construïda durant la II República Espanyola per encàrrec de la Generalitat que llavors presidia Francesc Macià. La idea inicial era dignificar els habitatges per als obrers seguint les màximes proposades pel racionalisme centre-europeu dels inicis del segle XX, i amb la influència clara dels Immeuble-Villa (1922) de Le Corbusier. Es fugia de les propostes que la ciutat havia construït prèviament durant la dictadura de Primo de Rivera, també conegudes com a “Cases Barates”, però alhora s’allunyava de la idea que havia implantat Ildefons Cerdà a l’Eixample barceloní. Un nou sistema que, a partir de la unitat d’habitatge, pogués abastar la totalitat urbana. El solar, de 170 metres de llarg, es situa al barri de Sant Andreu, a l’extraradi en aquell moment de Barcelona i a prop de les fàbriques que s’hi havien instal·lat dècades abans. La implantació es fa en doble U, i consta de 5 blocs prims i allargats que s’articulen entre ells mitjançant els nuclis de comunicació verticals, formant una unitat. En alçada es correspon a tres franges de dúplex de 70 metres quadrats, donant un cos total de sis plantes amb un passadís-terrassa cada dues. L’accés als habitatges es fa per les galeries d’accés que surten dels respectius nuclis i recorren horitzontalment tot el conjunt, proposant uns carrers elevats que havien de fomentar la relació entre els veïns. Els dúplex es distribueixen en planta baixa amb lavabo, cuina, sala d’estar-menjador i terrassa, mentre que a la planta superior s’ubiquen les habitacions de nombre variable segons les necessitats de l'usuari. La comunicació entre les plantes es fa a través d'una escala interior. L’orientació nord-sud del solar permet col·locar les galeries d’accés en la disposició més desfavorable respecte l’assolellament, aprofitant per ubicar les cuines i el bany de la planta baixa que actuen de filtre respecte als àmbits més privats. De qualsevol manera, la ventilació i la il·luminació d’aquests espais es fa a través de finestres altes que eviten el contacte directe visual amb els veïns. Així doncs, les estances gaudeixen del millor sol possible i, al tenir façana per ambdues bandes, s’aconsegueix la ventilació creuada òptima per a viure-hi. Els arquitectes del GATPAC van seguir els postulats del IV Congrés del CIRPAC, construint sobre estructures d’acer laminat separades del tancament, la qual cosa permet alleugerir pes de l’edifici doncs els murs són més prims. Conseqüentment, existeix estalvi en la fonamentació perquè aquesta és menor. Aquest fet facilita que els blocs puguin quedar elevats sobre pilotis, fomentant la lliure circulació entre els espais urbans resultants, interrelacionant-los. La coberta plana es va fer amb la vocació de que tingués programa, de la mateixa manera que s’havien previst uns espais comuns, com eren banys, cooperatives de consum, biblioteques populars, guarderies infantils, clubs obrers, etc. L’esclat de la Guerra Civil va paralitzar el seu procés de construcció, que va ser re-emprès quan va finalitzar el conflicte, modificant el que havia estat projectat. Els habitatges no van anar destinades a obrers, sinó a militars, vídues i orfes de guerra, policies i professors. Es va desvirtuar el conjunt construint el conegut com a bloc fantasma, que trencava l'esquema original canviant la doble U per un 6. A mitjans de l'any 2008 el bloc fantasma va ser destruït, passant a tenir un total de 169 habitatges i 14 locals. L'Ajuntament de Barcelona va obrir posteriorment al públic un dels mòduls residencials en qualitat de museu, conservant tots els seus elements originals.

Autor: Omar Ornaque Mor

L'edifici s'insereix de ple dins dels plantejaments racionalistes del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània), constituït al 1930 com un dels tres grups -el grup Est- del GATEPAC (a nivell d'estat espanyol). La Casa Bloc, plantejada com una estructura oberta i retranquejada (del tipus "redent" de la Ville Radieuse de Le Corbusier), s'ha d'entendre com un prototipus residencial per la nova Barcelona que preveia el Pla Macià, dut a terme pel GATCPAC amb la col·laboració de Le Corbusier. La planta baixa de l'edifici es va destinar a serveis col·lectius com ara guarderies, sales de reunions, biblioteca, etc en estreta relació amb els espais lliures destinats a jardins comunitaris. Els habitatges es plantejaven dins els paràmetres de l'"habitatge mínim", debatuts a Europa des dels anys 20. La Casa Bloc de Sant Andreu, obra dels arquitectes Sert, Torres Claver i Subirana, fou construïda en el període 1932-36 per encàrrec del Comissariat de la Casa Obrera de la Generalitat de Catalunya, com a edifici d'habitatges per a treballadors. En el moment en què va ser construïda, el nivell tecnològic de la Casa Bloc era d'una gran correcció, en relació a la modèstia dels seus pressupostos i d'una gran coherència amb el plantejament general del projecte. Amb la derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola s'inicia un procès de minva cultural i física de l'herència republicana que afecta també la Casa Bloc. Amb el pas dels anys, la degradació inicial de l'edifici s'agreujà a diferents nivells. Recentment s'ha iniciat la recuperació del conjunt (en una primera fase només d'una part), tractant de retornar-li l'aspecte i les condicions mínimes que habia de tenir aquesta obra, una de les primeres i de les més genuïnes mostres del racionalisme a Catalunya, el qual va quedar estroncat amb la Guerra Civil i les seves conseqüències.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Bloc

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Casa Bloc

    Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.
  2. Restauració, Rehabilitació i Reparació de la Casa Bloc (Fase 1)

    Jaume Sanmartí Verdaguer, Raimon Torres i Torres

  3. Restauració, Rehabilitació i Reparació de la Casa Bloc (Fase 2)

    Seguí Arquitectura, Víctor Seguí i Santana, Marc Seguí Pie

    Restauració, Rehabilitació i Reparació de la Casa Bloc (Fase 2)

Audiovisual

  • La Casa Bloc - Va passar aquí | betevé

    5:02

    La Casa Bloc - Va passar aquí | betevé

  • Casa Bloc - Entrevista Joan Vitòria (El Globus Vermell)

    2:46

    Casa Bloc - Entrevista Joan Vitòria (El Globus Vermell)

  • La Casa Bloc, una joia de l'arquitectura racionalista

    1:30

    La Casa Bloc, una joia de l'arquitectura racionalista