Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

  • Casa Bloc

Memoria

Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La casa Bloc es un conjunto de viviendas obreras promovido por la Generalitat de Cataluña en 1931, justo cuando acababa de ser instaurada la II República. El conjunto está formado por cinco bloques de viviendas unidos por las esquinas y definen una nueva trama urbana, similar a las casas Dominó de Le Corbusier. Todos los bloques están levantados sobre pilotis para conseguir una superficie verde continua que sea accesible peatonalmente, sin tener que cruzar una sola calle. En origen, el conjunto estaba dotado en planta baja de todos los servicios anexos que requiere la vida comunitaria: cooperativa, biblioteca, guardería, club social, espacio libre para deportes, etc., sólo se había descartado la escuela porque ya había una al otro lado de la calle. Por desgracia, estos servicios comunitarios no se llegaron a construir a causa del resultado de la Guerra Civil. La tipología escogida para las viviendas es el dúplex porque permite reducir los espacios de circulación y facilita la ventilación por las dos fachadas: los arquitectos del GATCPAC ya habían ensayado esta tipología en otro grupo de viviendas promovidas por la Generalitat de Cataluña en la misma calle, aunque a una escala mucho menor. El acceso se realiza a través de cuatro núcleos verticales, situados en las esquinas, que conducen a los corredores que proporcionan la entrada a las viviendas. Todas las habitaciones tienen luz natural y ventilación transversal, ya que la ordenación con bloques aislados permite adaptar la sección del edificio a las necesidades de las viviendas y así evitar los pequeños patios interiores que son obligatorios en el Eixample de Barcelona.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Fuente: DOCOMOMO Ibérico

Va ser construïda durant la II República Espanyola per encàrrec de la Generalitat que llavors presidia Francesc Macià. La idea inicial era dignificar els habitatges per als obrers seguint les màximes proposades pel racionalisme centre-europeu dels inicis del segle XX, i amb la influència clara dels Immeuble-Villa (1922) de Le Corbusier. Es fugia de les propostes que la ciutat havia construït prèviament durant la dictadura de Primo de Rivera, també conegudes com a “Cases Barates”, però alhora s’allunyava de la idea que havia implantat Ildefons Cerdà a l’Eixample barceloní. Un nou sistema que, a partir de la unitat d’habitatge, pogués abastar la totalitat urbana. El solar, de 170 metres de llarg, es situa al barri de Sant Andreu, a l’extraradi en aquell moment de Barcelona i a prop de les fàbriques que s’hi havien instal·lat dècades abans. La implantació es fa en doble U, i consta de 5 blocs prims i allargats que s’articulen entre ells mitjançant els nuclis de comunicació verticals, formant una unitat. En alçada es correspon a tres franges de dúplex de 70 metres quadrats, donant un cos total de sis plantes amb un passadís-terrassa cada dues. L’accés als habitatges es fa per les galeries d’accés que surten dels respectius nuclis i recorren horitzontalment tot el conjunt, proposant uns carrers elevats que havien de fomentar la relació entre els veïns. Els dúplex es distribueixen en planta baixa amb lavabo, cuina, sala d’estar-menjador i terrassa, mentre que a la planta superior s’ubiquen les habitacions de nombre variable segons les necessitats de l'usuari. La comunicació entre les plantes es fa a través d'una escala interior. L’orientació nord-sud del solar permet col·locar les galeries d’accés en la disposició més desfavorable respecte l’assolellament, aprofitant per ubicar les cuines i el bany de la planta baixa que actuen de filtre respecte als àmbits més privats. De qualsevol manera, la ventilació i la il·luminació d’aquests espais es fa a través de finestres altes que eviten el contacte directe visual amb els veïns. Així doncs, les estances gaudeixen del millor sol possible i, al tenir façana per ambdues bandes, s’aconsegueix la ventilació creuada òptima per a viure-hi. Els arquitectes del GATPAC van seguir els postulats del IV Congrés del CIRPAC, construint sobre estructures d’acer laminat separades del tancament, la qual cosa permet alleugerir pes de l’edifici doncs els murs són més prims. Conseqüentment, existeix estalvi en la fonamentació perquè aquesta és menor. Aquest fet facilita que els blocs puguin quedar elevats sobre pilotis, fomentant la lliure circulació entre els espais urbans resultants, interrelacionant-los. La coberta plana es va fer amb la vocació de que tingués programa, de la mateixa manera que s’havien previst uns espais comuns, com eren banys, cooperatives de consum, biblioteques populars, guarderies infantils, clubs obrers, etc. L’esclat de la Guerra Civil va paralitzar el seu procés de construcció, que va ser re-emprès quan va finalitzar el conflicte, modificant el que havia estat projectat. Els habitatges no van anar destinades a obrers, sinó a militars, vídues i orfes de guerra, policies i professors. Es va desvirtuar el conjunt construint el conegut com a bloc fantasma, que trencava l'esquema original canviant la doble U per un 6. A mitjans de l'any 2008 el bloc fantasma va ser destruït, passant a tenir un total de 169 habitatges i 14 locals. L'Ajuntament de Barcelona va obrir posteriorment al públic un dels mòduls residencials en qualitat de museu, conservant tots els seus elements originals.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autores

Sobre el Mapa