Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Perspectiva del Dispensari Antituberculós.
- Autor:
- Josep Lluís Sert
- Josep Torres Clavé
- Joan Baptista Subirana i Subirana
- GATCPAC
- Data:
- 1933 - 1938
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Diorama del Pla Macià.
- Autor:
- Josep Torres Clavé
- Data:
- 1932
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Barcelona 31/08/1906 - Els Omellons 12/01/1939. Títol d'arquitecte: 26 d'agost de 1929. Nascut en el si d'una família benestant fundadora de l'empresa Foment d'Obres i Construccions, es va quedar orfe de pare a l'edat de 8 anys, i el seu oncle el també l'arquitecte Jaume Torres Grau va intervenir directament en l'educació dels seus nebots, especialment amb en Josep. Durant la seva joventut va ser un gran aficionat a la pintura artística, va ser soci del Cercle Artístic de Sant Lluc des dels 15 anys. Als 18 anys el 1924 inicia la carrera d'arquitectura on va conèixer a Josep Lluís Sert. La finalitza el 1929. El 1927 realitza un viatge d'estudis a Italià amb en Sert i Sixte Illescas que el marcaria profundament, i durant el qual, va decidir deixar la pintura. El 1929 participa a la famosa exposició de les Galeries Dalmau sobre arquitectura moderna. El 1930 es casa amb Mercè Torres Tort i el 1931 funda juntament amb altres arquitectes el GATCPAC i posa fi a la seva relació professional amb el seu tiet i sogre Jaume Torres Grau per associar-se amb en Josep Lluís Sert i Joan Baptista Subirana i Subirana. Va ser un dels membres més destacats del GATCPAC així com director de la revista AC i va participar directament a les reunions del CIAM a Atenes 1933, Moscou 1934, o La Sarraz 1936. El 1936 al esclatar la Guerra Civil, juntament amb altres companys crea el SAC (Sindicat d'Arquitectes de Catalunya), i va ser el seu Secretari General, també va intervenir en l'organització dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, Comissari de l'Escola d'Arquitectura per dur a terme un nou pla d'estudis vinculat al CENU (Consell de la Escola Nova Unificada). Fou Membre també del Comitè de la Comissió Mixta i Control de la Propietat Urbana. A la tardor del 1938 va ser mobilitzat a files i el 12 de gener va ser víctima mortal de la metralla de l’aviació estrangera. Un breu resum de la vida de Josep Torres Clavé seria que, tot i ser format dins un ambient absolutament acadèmic de l'alta burgesia catalana, ràpidament compartiria la ideologia avantguardista dins del GATCPAC i al final, adoptaria una postura radical i revolucionaria i esdevindria l'home clau en les transformacions que es van realitzar en el camp de l'arquitectura durant el període de la guerra civil.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Bloc
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades. -
Dispensari Antituberculós
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici. -
Escola Josep Maria Folch i Torres
Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé
La Generalitat Republicana fue muy sensible a la propuesta del GATCPAC de definir unos nuevos estándares que facilitaran la implantación masiva de escuelas en toda Cataluña y se empezaron a promover algunos prototipos que respondían a este objetivo. Éste es el caso del Grupo Escolar Folch i Torres, que se había planteado como un prototipo para las escuelas de educación infantil: estaba concebido a partir de un módulo funcional y repetible que permitía dimensionar y ampliar las escuelas en función del número de estudiantes. Este grupo estaba formado por dos módulos (dos escuelas) que, previendo una posible ampliación, se construyeron en un extremo del solar, dejando los laterales ciegos para la futura conexión. En los años cincuenta se hizo una ampliación en la fachada oeste, sin respetar el sistema originario de módulos idénticos. El GATCPAC promovía una serie de conceptos arquitectónicos que debían tenerse en cuenta al construir una escuela: espacio y mobiliario proporcionados a las dimensiones del niño, buena orientación y fácil conexión de las aulas con el exterior, buena ventilación y máxima iluminación. Con estas premisas se construyeron las escuelas de Palau.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva del Dispensari Antituberculós.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Diorama del Pla Macià.
Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
