Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Casa de Francesc Cambó ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, l'Avinguda de Francesc Cambó i els carrers dels Mercaders i del Pare Gallifa. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal), i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders.

De planta rectangular, l'estructura parcel·lària d'aquesta finca és configurada per dos cossos edificats que s'adapten al pendent del terreny i pertanyen a fases constructives diferents: el cos més alt, afrontat amb la Via Laietana, fou construït amb anterioritat respecte el cos més baix, afrontat al Carrer dels Mercaders. L'estructura en alçat del cos anterior comprèn un basament format per planta baixa i entresòl i es desenvolupa amb sis pisos i un pis principal que, en comptes de trobar-se damunt del basament, es localitza a l'àtic. L'estructura en alçat del cos posterior comprèn un basament format per planta baixa i un entresòl dividit en dos nivells d'obertures i es desenvolupa amb quatre pisos més. Ambdós cossos compten amb amplis terrats-jardí transitables.

Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. El basament, íntegrament aplacat de pedra de Montjuïc, presenta una planta baixa quasi transparent a base de grans portals amb llindes flanquejats per pilastres. L'entresòl, en canvi, es desenvolupa com una galeria de finestres rectangulars alineades. Ambdós nivells es veuen inclosos dins del basament de l'edifici per mitjà d'una columnata monumental a base de pilars i entaulament d'ordre dòric acanalat, amb llur entaulament a base de tríglifs i mètopes. El portal principal d'accés a l'edifici es desenvolupa com un arc de triomf: dues portes amb llindes flanquejant un ampli arc de mig punt, la llum interior del qual acull un frontó triangular sostingut per dues columnes jòniques acanalades. Aquest portal conserva els seus tancaments originals, consistents en portes de gelosia d'inspiració romana en bronze, ornades amb caps de lleó amb corones de llorer.

Aquest portal dóna accés al vestíbul de l'edifici, un espai de planta rectangular format per dues crugies cobertes amb un sostre cassetonat que reposa el seu pes damunt de pilastres dòriques de fust estriat.

Les obertures dels pisos superiors es desenvolupen de manera ordenada, ritmades en diversos trams verticals d'amplada variable. Es tracta de finestres horitzontals tipus Chicago, algunes d'elles tripartides o bipartides per mitjà de mainells en forma de columna toscana. La verticalitat de l'edifici es veu potenciada per les quatre pilastres toscanes encoixinades que recorren tota l'alçada de l'edifici i que recullen el pes visual de l'àtic. Efectivament, la llosana del monumental balcó corregut del pis principal-àtic, decorat amb relleus i sostingut per mènsules, actua com entaulament de l'edifici. L'àtic o pis principal es desenvolupa com una àmplia galeria d'arcs de mig punt amb perfils motllurats i flanquejats per dobles pilastres jòniques. Seguint l'eix vertical centrat damunt la porta principal d'accés, aquest àtic presenta una tribuna coronada per un frontó triangular i que s'obre al carrer per mitjà d'una serliana toscana. Damunt d'aquest àtic corre la balustrada que tanca el terrat-jardí.

La coberta del terrat es convertí en un jardí de 1000 m2, disposat en dos nivells, amb arbres, plantes, brollador i pèrgola. Visualment té una continuïtat amb una construcció escenogràfica –perspectiva de gran jardí italià- muntada sobre una mitgera sobresortint de la casa Bartomeu Trias (núm. 26) del c/ Pare Gallifa. Durant la Guerra Civil va ser malmès i en féu la reconstrucció Joan Mirambell.

El cos posterior presenta les mateixes solucions d'acabat i de projecció exterior de les obertures, per bé que es manifesta com un edifici de menors proporcions. Per la seva banda, la façana afrontada al carrer i a la placeta dels Mercaders mostra tot d'obertures verticals amb uns acabats de nul·la entitat arquitectònica en relació la resta.

Francesc Cambó i Batlle, polític conservador fundador de la Lliga Regionalista i que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i ministre de diversos governs espanyols, era propietari, a més, de nombroses empreses. Cambó participà activament en la urbanització de la nova Via Laietana i fou precisament allà on instal·la la seu de "Inmobiliaria Catalana S.A." i la seva residència. La Casa Cambó fou dissenyada amb aquesta doble finalitat pel cèlebre arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. La construcció de l'edifici, que correspon a una tipologia de gratacels inspirats en l'obra del nord-americà Louis Sullivan, es feu en dues etapes: el cos anterior, projectat entre 1921 i 1923, acabà de construir-se el 1925, mentre que el cos posterior i l'àtic de l'anterior foren edificats entre 1930 i 1931. Les façanes visibles des de la flamant Via Laietana es van concebre com un teló ostentós per amagar la degradació de Ciutat Vella, tal i com denota l'aspecte negligit amb què Florensa dissenyà la façana posterior, afrontada al carrer dels Mercaders. En l'actualitat, l'edifici ha estat reconvertit en hotel de luxe.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Cambó

    Adolf Florensa i Ferrer

    Casa Cambó

    Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Casa de Francesc Cambó ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, l'Avinguda de Francesc Cambó i els carrers dels Mercaders i del Pare Gallifa. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal), i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders. De planta rectangular, l'estructura parcel·lària d'aquesta finca és configurada per dos cossos edificats que s'adapten al pendent del terreny i pertanyen a fases constructives diferents: el cos més alt, afrontat amb la Via Laietana, fou construït amb anterioritat respecte el cos més baix, afrontat al Carrer dels Mercaders. L'estructura en alçat del cos anterior comprèn un basament format per planta baixa i entresòl i es desenvolupa amb sis pisos i un pis principal que, en comptes de trobar-se damunt del basament, es localitza a l'àtic. L'estructura en alçat del cos posterior comprèn un basament format per planta baixa i un entresòl dividit en dos nivells d'obertures i es desenvolupa amb quatre pisos més. Ambdós cossos compten amb amplis terrats-jardí transitables. Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. El basament, íntegrament aplacat de pedra de Montjuïc, presenta una planta baixa quasi transparent a base de grans portals amb llindes flanquejats per pilastres. L'entresòl, en canvi, es desenvolupa com una galeria de finestres rectangulars alineades. Ambdós nivells es veuen inclosos dins del basament de l'edifici per mitjà d'una columnata monumental a base de pilars i entaulament d'ordre dòric acanalat, amb llur entaulament a base de tríglifs i mètopes. El portal principal d'accés a l'edifici es desenvolupa com un arc de triomf: dues portes amb llindes flanquejant un ampli arc de mig punt, la llum interior del qual acull un frontó triangular sostingut per dues columnes jòniques acanalades. Aquest portal conserva els seus tancaments originals, consistents en portes de gelosia d'inspiració romana en bronze, ornades amb caps de lleó amb corones de llorer. Aquest portal dóna accés al vestíbul de l'edifici, un espai de planta rectangular format per dues crugies cobertes amb un sostre cassetonat que reposa el seu pes damunt de pilastres dòriques de fust estriat. Les obertures dels pisos superiors es desenvolupen de manera ordenada, ritmades en diversos trams verticals d'amplada variable. Es tracta de finestres horitzontals tipus Chicago, algunes d'elles tripartides o bipartides per mitjà de mainells en forma de columna toscana. La verticalitat de l'edifici es veu potenciada per les quatre pilastres toscanes encoixinades que recorren tota l'alçada de l'edifici i que recullen el pes visual de l'àtic. Efectivament, la llosana del monumental balcó corregut del pis principal-àtic, decorat amb relleus i sostingut per mènsules, actua com entaulament de l'edifici. L'àtic o pis principal es desenvolupa com una àmplia galeria d'arcs de mig punt amb perfils motllurats i flanquejats per dobles pilastres jòniques. Seguint l'eix vertical centrat damunt la porta principal d'accés, aquest àtic presenta una tribuna coronada per un frontó triangular i que s'obre al carrer per mitjà d'una serliana toscana. Damunt d'aquest àtic corre la balustrada que tanca el terrat-jardí. La coberta del terrat es convertí en un jardí de 1000 m2, disposat en dos nivells, amb arbres, plantes, brollador i pèrgola. Visualment té una continuïtat amb una construcció escenogràfica –perspectiva de gran jardí italià- muntada sobre una mitgera sobresortint de la casa Bartomeu Trias (núm. 26) del c/ Pare Gallifa. Durant la Guerra Civil va ser malmès i en féu la reconstrucció Joan Mirambell. El cos posterior presenta les mateixes solucions d'acabat i de projecció exterior de les obertures, per bé que es manifesta com un edifici de menors proporcions. Per la seva banda, la façana afrontada al carrer i a la placeta dels Mercaders mostra tot d'obertures verticals amb uns acabats de nul·la entitat arquitectònica en relació la resta. Francesc Cambó i Batlle, polític conservador fundador de la Lliga Regionalista i que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i ministre de diversos governs espanyols, era propietari, a més, de nombroses empreses. Cambó participà activament en la urbanització de la nova Via Laietana i fou precisament allà on instal·la la seu de "Inmobiliaria Catalana S.A." i la seva residència. La Casa Cambó fou dissenyada amb aquesta doble finalitat pel cèlebre arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. La construcció de l'edifici, que correspon a una tipologia de gratacels inspirats en l'obra del nord-americà Louis Sullivan, es feu en dues etapes: el cos anterior, projectat entre 1921 i 1923, acabà de construir-se el 1925, mentre que el cos posterior i l'àtic de l'anterior foren edificats entre 1930 i 1931. Les façanes visibles des de la flamant Via Laietana es van concebre com un teló ostentós per amagar la degradació de Ciutat Vella, tal i com denota l'aspecte negligit amb què Florensa dissenyà la façana posterior, afrontada al carrer dels Mercaders. En l'actualitat, l'edifici ha estat reconvertit en hotel de luxe.

Audiovisual

  • L’Edifici Cambó, el primer de la via Laietana | Va passar aquí

    5:24

    L’Edifici Cambó, el primer de la via Laietana | Va passar aquí

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!