L’edifici és el resultat d’una successió de diversos programes, tots proposats pel contractista Evelí Planells. La primera proposta consistia en un habitatge unifamiliar, i Jujol recrea les formes de la Pedrera per convertir l’edifici en el sòcol d’una gran estàtua de la Mare de Déu. El segon encàrrec també és per a un habitatge unifamiliar, en aquest cas per a un metge, però finalment el contractista decideix vendre’s una part del solar i construir un edifici d’habitatges a la resta. S’utilitza el sistema dúplex per contrarestar l’escassa superfície del solar i incrementar els habitatges en una tercera part. El projecte de Jujol incorporava un àtic destinat a un germà de Planells, amb una banda de tribunes a la façana que sostenien una cúpula amb l’anagrama marià. L’edifici realment executat, fins al segon pis, enllaça més amb la retòrica del racionalisme emergent que no pas amb les formes heretades del modernisme.
Situat en un petit solar en cantonada de l’avinguda diagonal de Barcelona amb el carrer Sicília, l’edifici neix de l’encàrrec de Evelí Planells, contractista, l’any 1922. És el tercer projecte elaborat per Jujol al client.
En una primera fase es proposava una vivenda unifamiliar amb jardí per a un metge, però finalment el contractista optà per vendre la meitat del solar, fet que empenyé a Jujol a fer una segona proposta.
Aquesta també era un habitatge unifamiliar, que s’entenia com un monument a la puríssima concepció, inspirat també en la idea que Gaudí havia proposat a la casa Milà. El projecte, però, tampoc convencé al contractista, que decidí fer un tercer encàrrec a Jujol, una casa de tres pisos per poder treure més rendiment al solar.
La casa constava d’entresol i principal i s’optà per la tipologia dúplex per treure partit de les reduïdes dimensions de la parcel·la. El projecte de Jujol incorporava també un altell per al germà de Planells, que era pintor, amb una banda de tribunes a la façana que sostenien la cúpula amb l’anagrama marià.
Jujol només construí les dues primeres plantes del projecte que fou conclòs més tard. Malgrat els canvis d’us que ha patit i la duresa de les construccions veïnes, l’edifici s’ha mantingut sempre amb aquesta sensació de fragilitat i serenor, arremolinat pel transit, a la cantonada.
