Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

How to get there

In Pictures

Memory

Ubicada al districte de Ciutat Vella, l'antiga Casa de Francesc Cambó ocupa la meitat meridional de l'illa de cases delimitada per la Via Laietana, l'Avinguda de Francesc Cambó i els carrers dels Mercaders i del Pare Gallifa. Aquest edifici disposa de tres façanes afrontades a la Via Laietana (des d'on es produeix l'accés principal), i els carrers del Pare Gallifa i dels Mercaders. De planta rectangular, l'estructura parcel·lària d'aquesta finca és configurada per dos cossos edificats que s'adapten al pendent del terreny i pertanyen a fases constructives diferents: el cos més alt, afrontat amb la Via Laietana, fou construït amb anterioritat respecte el cos més baix, afrontat al Carrer dels Mercaders. L'estructura en alçat del cos anterior comprèn un basament format per planta baixa i entresòl i es desenvolupa amb sis pisos i un pis principal que, en comptes de trobar-se damunt del basament, es localitza a l'àtic. L'estructura en alçat del cos posterior comprèn un basament format per planta baixa i un entresòl dividit en dos nivells d'obertures i es desenvolupa amb quatre pisos més. Ambdós cossos compten amb amplis terrats-jardí transitables. Les tres façanes de l'edifici estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular, i presenten un acabat homogeni consistent en un basament de pedra que abraça la planta baixa i l'entresòl i un acabat revestit en la resta de plantes. El basament, íntegrament aplacat de pedra de Montjuïc, presenta una planta baixa quasi transparent a base de grans portals amb llindes flanquejats per pilastres. L'entresòl, en canvi, es desenvolupa com una galeria de finestres rectangulars alineades. Ambdós nivells es veuen inclosos dins del basament de l'edifici per mitjà d'una columnata monumental a base de pilars i entaulament d'ordre dòric acanalat, amb llur entaulament a base de tríglifs i mètopes. El portal principal d'accés a l'edifici es desenvolupa com un arc de triomf: dues portes amb llindes flanquejant un ampli arc de mig punt, la llum interior del qual acull un frontó triangular sostingut per dues columnes jòniques acanalades. Aquest portal conserva els seus tancaments originals, consistents en portes de gelosia d'inspiració romana en bronze, ornades amb caps de lleó amb corones de llorer. Aquest portal dóna accés al vestíbul de l'edifici, un espai de planta rectangular format per dues crugies cobertes amb un sostre cassetonat que reposa el seu pes damunt de pilastres dòriques de fust estriat. Les obertures dels pisos superiors es desenvolupen de manera ordenada, ritmades en diversos trams verticals d'amplada variable. Es tracta de finestres horitzontals tipus Chicago, algunes d'elles tripartides o bipartides per mitjà de mainells en forma de columna toscana. La verticalitat de l'edifici es veu potenciada per les quatre pilastres toscanes encoixinades que recorren tota l'alçada de l'edifici i que recullen el pes visual de l'àtic. Efectivament, la llosana del monumental balcó corregut del pis principal-àtic, decorat amb relleus i sostingut per mènsules, actua com entaulament de l'edifici. L'àtic o pis principal es desenvolupa com una àmplia galeria d'arcs de mig punt amb perfils motllurats i flanquejats per dobles pilastres jòniques. Seguint l'eix vertical centrat damunt la porta principal d'accés, aquest àtic presenta una tribuna coronada per un frontó triangular i que s'obre al carrer per mitjà d'una serliana toscana. Damunt d'aquest àtic corre la balustrada que tanca el terrat-jardí. La coberta del terrat es convertí en un jardí de 1000 m2, disposat en dos nivells, amb arbres, plantes, brollador i pèrgola. Visualment té una continuïtat amb una construcció escenogràfica –perspectiva de gran jardí italià- muntada sobre una mitgera sobresortint de la casa Bartomeu Trias (núm. 26) del c/ Pare Gallifa. Durant la Guerra Civil va ser malmès i en féu la reconstrucció Joan Mirambell. El cos posterior presenta les mateixes solucions d'acabat i de projecció exterior de les obertures, per bé que es manifesta com un edifici de menors proporcions. Per la seva banda, la façana afrontada al carrer i a la placeta dels Mercaders mostra tot d'obertures verticals amb uns acabats de nul·la entitat arquitectònica en relació la resta. Francesc Cambó i Batlle, polític conservador fundador de la Lliga Regionalista i que fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona i ministre de diversos governs espanyols, era propietari, a més, de nombroses empreses. Cambó participà activament en la urbanització de la nova Via Laietana i fou precisament allà on instal·la la seu de "Inmobiliaria Catalana S.A." i la seva residència. La Casa Cambó fou dissenyada amb aquesta doble finalitat pel cèlebre arquitecte Adolf Florensa i Ferrer. La construcció de l'edifici, que correspon a una tipologia de gratacels inspirats en l'obra del nord-americà Louis Sullivan, es feu en dues etapes: el cos anterior, projectat entre 1921 i 1923, acabà de construir-se el 1925, mentre que el cos posterior i l'àtic de l'anterior foren edificats entre 1930 i 1931. Les façanes visibles des de la flamant Via Laietana es van concebre com un teló ostentós per amagar la degradació de Ciutat Vella, tal i com denota l'aspecte negligit amb què Florensa dissenyà la façana posterior, afrontada al carrer dels Mercaders. En l'actualitat, l'edifici ha estat reconvertit en hotel de luxe.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Audiovisual

  • L’Edifici Cambó, el primer de la via Laietana | Va passar aquí

    5:24

    L’Edifici Cambó, el primer de la via Laietana | Va passar aquí