Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El edificio ocupa una esquina en la zona alta de Barcelona, y está formado por un total de seis viviendas dúplex, con un espacio a doble altura en la sala de estar. La elección del dúplex, que era una novedosa solución tipológica en ese momento, permitía reducir la superficie de las zonas de paso de las viviendas. Dentro del edificio encontramos todo tipo de artefactos técnicos, como tubos de recogida de basuras, ascensores con doble cabina (ascensor y montacargas), montaplatos, etc., que expresan la tendencia maquinista del edificio. Gracias a las dimensiones holgadas de las viviendas, Sert pudo explorar con gran intensidad las posibilidades expresivas del lenguaje purista de Le Corbusier, hasta el punto de que este edificio se puede considerar como uno de los más significativos de su época. En la fachada que da a la calle Muntaner se expresa la distribución interior de los dúplex, a través de la alternancia de ventanas, terrazas y balcones; en cambio, en la fachada que da a la calle Párroco Ubach, los balcones se repiten de arriba abajo. Las dos primeras crujías que dan a la calle Muntaner son de estructura metálica, las demás, de muros de carga. Los cerramientos de estuco están pintados de color gris y verde pálido (verde Bauhaus), los tubos de acero son blancos, las ventanas metálicas, de color gris oscuro, y la parte baja del edificio está revestida con paneles de vidrio, pintados por su cara interior.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Realitzat entre 1930 i 1931 per Josep Lluís Sert, amb la col·laboració de Sixte Illescas i Mirosa, aquest bloc d'habitatges en dúplex del carrer Muntaner és una de les obres més significatives del corrent racionalista català i espanyol. Aquest edifici d'habitatges conegut com a Cases Josefa López es localitza al barri de Sant Gervasi de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Tavern, Muntaner i Rector Ubach. La finca s'aixeca concretament a la cantonada del carrer Rector Ubach (núm.21) amb Muntaner (núm. 342-348). La finca es desenvolupa en un solar de 18 x 17 m tot ocupant una superfície construïda de 1520 m² amb una planta quadrangular molt regular i distribuïda en vuit nivells d'alçat. L'edifici consta de sis pisos per a habitatges, un nivell superior per a estudis i la casa del porter; una planta baixa destinada a botigues, garatge per a inquilins i un soterrani. El nivell de soterrani ocupa mitja planta i està destinat als serveis de calefacció, maquinària de l'ascensor, comptadors de subministraments i traster. En aquesta planta desemboquen també els tubs d'escombraries que es poden treure al carrer Rector Ubach des d'una escala independent. A la planta baixa -cap a la banda del carrer Muntaner- s'hi localitzen dues botigues, l'entrada a la finca i el garatge, el qual comunica amb l'escala a través d'una porta independent. En aquest pis es localitza també el vestíbul de la finca amb dos trams ben definits; el primer es configura com l'accés pròpiament dit des del carrer a l'edifici i el segon acull la porteria, l'escala de veïns i l'ascensor. A través de l'ascensor o de l'escala de veïns s'accedeix a cadascun dels habitatges de la finca, amb la característica que hi ha dos pisos per replà d'escala però amb l'entrada cada dos replans, ja que cada habitatge ocupa dues mitges plantes sobreposades. L'estructura original d'aquests habitatges dúplex va ser descrita a la Revista AC l'any 1931 i tot les reformes practicades a alguns immobles -que han estat dividits en dos apartaments- encara es manté part de la distribució del projecte arquitectònic primitiu. Una de les característiques més rellevant de la configuració espacial d'aquests habitatges és, precisament, la seva configuració en dúplex. Aquest model es presentà als anys trenta del segle XX com una proposta innovadora i alternativa al tipus consolidat a l'Eixample, amb cases allargades que s'estenien de la façana principal a la del pati d'illa. En aquest edifici en canvi, els sis habitatges en dúplex, permeten realitzar una organització espacial vertical que va permetre suprimir el corredor o passadís de la casa i els celoberts de ventilació de les estances interiors. Al seu lloc els arquitectes van projectar dos vestíbuls de 2x7m; un superior per a ús particular de l'inquilí i del servei, i un inferior que constituïa l'entrada principal a l'habitatge. Donat el caràcter particular i privat d'aquest edifici, la descripció dels seus interiors resulta complicat, més enllà de l'accés a algun dels habitatges modificats i segregats recentment. És per aquest motiu que s'ofereix una descripció dels espais com eren als anys 30 i que, en certa manera, s'han mantingut a alguns pisos. En planta es distingeixen dues zones que es comuniquen verticalment a través d'una escala localitzada a la sala d'estar. Així trobem la zona de nit que dóna al carrer Rector Ubach i que acull els dormitoris, mentre que la zona oberta al carrer Muntaner, acull la sala d'estar amb la cuina, el menjador i un dormitori principal. A la planta baixa de cada habitatge es localitzava en origen l'esmentat vestíbul, el qual donava pas a la sala d'estar o "living-room" -com l'anomenaven a l'època- i que a través d'unes portes plegables podia incorporar-se al menjador que es localitzava en aquest mateix nivell. La sala d'estar disposa d'una doble alçada amb una galeria o entresolat al costat del carrer Muntaner i una escala al costat oposat que comunica interiorment les dues plantes de l'habitatge. A la planta superior de cada habitatge (els que encara conserven l'estructura original) hi ha un dormitori amb bany (per a convidats) dormitori de servei amb un lavabo i un office que comunica amb el vestíbul, el menjador i la cuina. També en aquesta planta hi ha tres dormitoris principals, un d'ells amb una galeria al carrer Muntaner i un altre dormitori de servei. Aquest últim i la sala de planxa s'obrien al vestíbul d'aquest pis superior i tenien sortida a través d'aquest i de forma independent, cap a l'escala. El nivell superior de la finca està ocupat per uns habitatges que al projecte original es coneixien com "planta estudis" i on es localitzava la terrassa, a la qual tenien els pisos superiors, ja que estaven situades a sobre de les sales d'estar. Un dels elements més emblemàtics de l'edifici és precisament la façana, tant la del carrer Muntaner, com la del Rector Ubach. Amb la senzillesa que va caracteritzar el moviment racionalista, presenta una ordenació exterior que és conseqüència de la distribució interior. Els dos frontis presenten un acabament amb superfícies estucades, de color verd pàl·lid que emfasitzen el rigor geomètric de la composició i contrasta amb el blanc dels ferros tubulars i el gris fosc de la fusteria metàl·lica de les finestres. Aquestes finestres (de la casa "Fenestre Cristall" de tipus estàndard) es configuren com alguns dels elements més característics del Moviment Modern, per la seva component horitzontal i el disseny estil vaixell de les baranes. A la façana del carrer Muntaner alternen finestres horitzontals (quatre corresponents a la sala, menjador i dos habitatges) amb la galeria dels dormitoris i el petit balcó de l'entresolat de la sala. A la façana del carrer Rector Ubach els balcons d'angle són la prolongació de l'entresolat de la sala, donant a les bigues un millor recolzament i facilitant la neteja exterior dels grans finestrals de la sala, fixes per motius d'economia. Realitzat entre 1930 i 1931 per Josep Lluís Sert, amb la col·laboració de Sixt Illescas i Mirosa, aquest pis d'habitatges en dúplex del carrer Muntaner és una de les obres més significatives del corrent racionalista català i espanyol. Aquest edifici va ser un encàrrec realitzat per la seva mare, Jenara López Díaz de Quijano, com a pisos de lloguer; per això es conegut com "Habitatges Jenara López" o "Habitatges Josefa López", per un error de transcripció. Un dels estudis de la última planta va ser també la residència de Josep Lluís Sert fins l'any 1939, en què es va exiliar. Estem davant d'una obra fonamental -junt amb la casa de la Via Augusta 61 de Rodríguez Arias - dins la plenitud de l'ortodòxia metodològica i lingüística del racionalisme, podent considerar-se com la primera obra madura del racionalisme espanyol i essent el primer edifici d'habitatges resolt del sistema dúplex. Estructurat sobre una planta en dúplex, representa una de les aportacions tipològiques més originals del GATCPAC creant un fort contrast entre la modernitat d'aquest obra i l'eclecticisme classicista de molts dels edificis existents en aquest sector de l'Eixample. Una de les característiques més rellevants de l'edifici és precisament la seva configuració en dúplex. Aquest sistema era una novetat a l'època per un edifici d'habitatges i va permetre reduir els passadissos dels habitatges, obscurs i mal il·luminats en pro dels dos nivells i uns vestíbuls organitzadors dels espais. També es van introduir altres novetats referents al subministraments de serveis als habitatges com els tubs de recollida d'escombraries i l'ascensor amb doble cabina (ascensor i muntacàrregues). L'any 1975 es va restaurar i s'hi va donar una notable revalorització, malgrat els canvis dels àtics i les botigues de planta baixa. Actualment alguns dels habitatges es troben reformats i segregats.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació