Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El edificio ocupa una esquina en la zona alta de Barcelona, y está formado por un total de seis viviendas dúplex, con un espacio a doble altura en la sala de estar. La elección del dúplex, que era una novedosa solución tipológica en ese momento, permitía reducir la superficie de las zonas de paso de las viviendas. Dentro del edificio encontramos todo tipo de artefactos técnicos, como tubos de recogida de basuras, ascensores con doble cabina (ascensor y montacargas), montaplatos, etc., que expresan la tendencia maquinista del edificio. Gracias a las dimensiones holgadas de las viviendas, Sert pudo explorar con gran intensidad las posibilidades expresivas del lenguaje purista de Le Corbusier, hasta el punto de que este edificio se puede considerar como uno de los más significativos de su época. En la fachada que da a la calle Muntaner se expresa la distribución interior de los dúplex, a través de la alternancia de ventanas, terrazas y balcones; en cambio, en la fachada que da a la calle Párroco Ubach, los balcones se repiten de arriba abajo. Las dos primeras crujías que dan a la calle Muntaner son de estructura metálica, las demás, de muros de carga. Los cerramientos de estuco están pintados de color gris y verde pálido (verde Bauhaus), los tubos de acero son blancos, las ventanas metálicas, de color gris oscuro, y la parte baja del edificio está revestida con paneles de vidrio, pintados por su cara interior.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Fuente: DOCOMOMO Ibérico

Realitzat entre 1930 i 1931 per Josep Lluís Sert, amb la col·laboració de Sixte Illescas i Mirosa, aquest bloc d'habitatges en dúplex del carrer Muntaner és una de les obres més significatives del corrent racionalista català i espanyol. Aquest edifici d'habitatges conegut com a Cases Josefa López es localitza al barri de Sant Gervasi de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Tavern, Muntaner i Rector Ubach. La finca s'aixeca concretament a la cantonada del carrer Rector Ubach (núm.21) amb Muntaner (núm. 342-348). La finca es desenvolupa en un solar de 18 x 17 m tot ocupant una superfície construïda de 1520 m² amb una planta quadrangular molt regular i distribuïda en vuit nivells d'alçat. L'edifici consta de sis pisos per a habitatges, un nivell superior per a estudis i la casa del porter; una planta baixa destinada a botigues, garatge per a inquilins i un soterrani. El nivell de soterrani ocupa mitja planta i està destinat als serveis de calefacció, maquinària de l'ascensor, comptadors de subministraments i traster. En aquesta planta desemboquen també els tubs d'escombraries que es poden treure al carrer Rector Ubach des d'una escala independent. A la planta baixa -cap a la banda del carrer Muntaner- s'hi localitzen dues botigues, l'entrada a la finca i el garatge, el qual comunica amb l'escala a través d'una porta independent. En aquest pis es localitza també el vestíbul de la finca amb dos trams ben definits; el primer es configura com l'accés pròpiament dit des del carrer a l'edifici i el segon acull la porteria, l'escala de veïns i l'ascensor. A través de l'ascensor o de l'escala de veïns s'accedeix a cadascun dels habitatges de la finca, amb la característica que hi ha dos pisos per replà d'escala però amb l'entrada cada dos replans, ja que cada habitatge ocupa dues mitges plantes sobreposades. L'estructura original d'aquests habitatges dúplex va ser descrita a la Revista AC l'any 1931 i tot les reformes practicades a alguns immobles -que han estat dividits en dos apartaments- encara es manté part de la distribució del projecte arquitectònic primitiu. Una de les característiques més rellevant de la configuració espacial d'aquests habitatges és, precisament, la seva configuració en dúplex. Aquest model es presentà als anys trenta del segle XX com una proposta innovadora i alternativa al tipus consolidat a l'Eixample, amb cases allargades que s'estenien de la façana principal a la del pati d'illa. En aquest edifici en canvi, els sis habitatges en dúplex, permeten realitzar una organització espacial vertical que va permetre suprimir el corredor o passadís de la casa i els celoberts de ventilació de les estances interiors. Al seu lloc els arquitectes van projectar dos vestíbuls de 2x7m; un superior per a ús particular de l'inquilí i del servei, i un inferior que constituïa l'entrada principal a l'habitatge. Donat el caràcter particular i privat d'aquest edifici, la descripció dels seus interiors resulta complicat, més enllà de l'accés a algun dels habitatges modificats i segregats recentment. És per aquest motiu que s'ofereix una descripció dels espais com eren als anys 30 i que, en certa manera, s'han mantingut a alguns pisos. En planta es distingeixen dues zones que es comuniquen verticalment a través d'una escala localitzada a la sala d'estar. Així trobem la zona de nit que dóna al carrer Rector Ubach i que acull els dormitoris, mentre que la zona oberta al carrer Muntaner, acull la sala d'estar amb la cuina, el menjador i un dormitori principal. A la planta baixa de cada habitatge es localitzava en origen l'esmentat vestíbul, el qual donava pas a la sala d'estar o "living-room" -com l'anomenaven a l'època- i que a través d'unes portes plegables podia incorporar-se al menjador que es localitzava en aquest mateix nivell. La sala d'estar disposa d'una doble alçada amb una galeria o entresolat al costat del carrer Muntaner i una escala al costat oposat que comunica interiorment les dues plantes de l'habitatge. A la planta superior de cada habitatge (els que encara conserven l'estructura original) hi ha un dormitori amb bany (per a convidats) dormitori de servei amb un lavabo i un office que comunica amb el vestíbul, el menjador i la cuina. També en aquesta planta hi ha tres dormitoris principals, un d'ells amb una galeria al carrer Muntaner i un altre dormitori de servei. Aquest últim i la sala de planxa s'obrien al vestíbul d'aquest pis superior i tenien sortida a través d'aquest i de forma independent, cap a l'escala. El nivell superior de la finca està ocupat per uns habitatges que al projecte original es coneixien com "planta estudis" i on es localitzava la terrassa, a la qual tenien els pisos superiors, ja que estaven situades a sobre de les sales d'estar. Un dels elements més emblemàtics de l'edifici és precisament la façana, tant la del carrer Muntaner, com la del Rector Ubach. Amb la senzillesa que va caracteritzar el moviment racionalista, presenta una ordenació exterior que és conseqüència de la distribució interior. Els dos frontis presenten un acabament amb superfícies estucades, de color verd pàl·lid que emfasitzen el rigor geomètric de la composició i contrasta amb el blanc dels ferros tubulars i el gris fosc de la fusteria metàl·lica de les finestres. Aquestes finestres (de la casa "Fenestre Cristall" de tipus estàndard) es configuren com alguns dels elements més característics del Moviment Modern, per la seva component horitzontal i el disseny estil vaixell de les baranes. A la façana del carrer Muntaner alternen finestres horitzontals (quatre corresponents a la sala, menjador i dos habitatges) amb la galeria dels dormitoris i el petit balcó de l'entresolat de la sala. A la façana del carrer Rector Ubach els balcons d'angle són la prolongació de l'entresolat de la sala, donant a les bigues un millor recolzament i facilitant la neteja exterior dels grans finestrals de la sala, fixes per motius d'economia. Realitzat entre 1930 i 1931 per Josep Lluís Sert, amb la col·laboració de Sixt Illescas i Mirosa, aquest pis d'habitatges en dúplex del carrer Muntaner és una de les obres més significatives del corrent racionalista català i espanyol. Aquest edifici va ser un encàrrec realitzat per la seva mare, Jenara López Díaz de Quijano, com a pisos de lloguer; per això es conegut com "Habitatges Jenara López" o "Habitatges Josefa López", per un error de transcripció. Un dels estudis de la última planta va ser també la residència de Josep Lluís Sert fins l'any 1939, en què es va exiliar. Estem davant d'una obra fonamental -junt amb la casa de la Via Augusta 61 de Rodríguez Arias - dins la plenitud de l'ortodòxia metodològica i lingüística del racionalisme, podent considerar-se com la primera obra madura del racionalisme espanyol i essent el primer edifici d'habitatges resolt del sistema dúplex. Estructurat sobre una planta en dúplex, representa una de les aportacions tipològiques més originals del GATCPAC creant un fort contrast entre la modernitat d'aquest obra i l'eclecticisme classicista de molts dels edificis existents en aquest sector de l'Eixample. Una de les característiques més rellevants de l'edifici és precisament la seva configuració en dúplex. Aquest sistema era una novetat a l'època per un edifici d'habitatges i va permetre reduir els passadissos dels habitatges, obscurs i mal il·luminats en pro dels dos nivells i uns vestíbuls organitzadors dels espais. També es van introduir altres novetats referents al subministraments de serveis als habitatges com els tubs de recollida d'escombraries i l'ascensor amb doble cabina (ascensor i muntacàrregues). L'any 1975 es va restaurar i s'hi va donar una notable revalorització, malgrat els canvis dels àtics i les botigues de planta baixa. Actualment alguns dels habitatges es troben reformats i segregats.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación