Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Conxita Balcells i Blesa

Memòria

Conxita Balcells Blesa (Barcelona, 1962), arquitecta i paisatgista, titulada a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1990, de la qual n’és professora des de 1993, combinant la seva trajectòria professional amb la docència. També ha participat en conferències i exposicions d’àmbit nacional i internacional. Ha dedicat la seva trajectòria professional a la redacció i la construcció de projectes, majoritàriament en l'àmbit públic. Els espais de formació (guarderies, escoles, edificis universitaris) i l'habitatge social han estat els projectes més elaborats al seu estudi. Les seves obres cerquen un apropament al sentit de l’arquitectura entesa com un bé patrimonial que enriqueix la nostra societat i dialoga amb el lloc. Els seus projectes integren des de l'inici criteris de sostenibilitat ambiental, que inclouen la utilització de materials sostenibles i de mesures d’eficiència ecològica que garanteixen els mínims impactes i consums energètics, tant en el procés constructiu com durant el seu cicle de vida. L’evolució de la seva trajectòria professional l’ha portat a treballar en els últims anys en múltiples projectes d'àmbits diferents. Aquests inclouen habitatges, edificacions escolars, universitàries, de l'àmbit sanitari, judicial i altres equipaments municipals, així com tot un seguit de projectes d'urbanització. Els seus treballs han estat reconeguts per la professió i la societat civil. Així ho constaten els premis i mencions obtingudes en les diverses convocatòries dels Premis FAD, Biennals d'Arquitectura, Premis Europeus, etc. La seva obra ha estat extensament difosa en publicacions especialitzades i exposada en diferents ciutats (Barcelona, Girona, Londres, Boston, Sant Lluís ...)

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Habitatges Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  2. Cementiri Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Cementiri Municipal de La Llagosta

    El nou cementiri municipal de la Llagosta, s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.
  3. Escola Sant Serni d'Arfa

    Conxita Balcells i Blesa

    Escola Sant Serni d'Arfa

    El Centre d’educació Infantil i Primària Sant Serni d’Arfa està pensada com una escola unitària, que es basa en l’ensenyament d’un únic mestre pels diferents ci¬cles escolars. Per aquest motiu ha estat projectat amb una nova tipologia d’escola. Un cop entesos els diferents requeriments funcionals del nen necessaris per la seva activitat, que la Direcció General de Centres Docents va elaborar molt meticulosament, quedava per resoldre la manera com el mestre podria dur a terme correctament la seva tasca. La proposta, encara que pugui semblar contradictòria, es va iniciar pensant en el mestre. L’escola es va projectar per a ser oberta, flexible i alhora controlable. La posició del mestre ha de permetre controlar tot el que suc¬ceeix a l’escola tant si els alumnes es troben repartits en les diverses aules com si passa momentàniament una estona amb un d’ells. El moviment del terra, així com els plecs de la coberta, marquen clarament l’àmbit de cada activitat. Des de l’accés, un es¬pai obert acompanya les dependències del professor. Ens endinsarem a l’escola pel que podríem anomenar un passadís sense tancament interior, per a trobar, per una banda, les plataformes d’informàtica, plàstica i biblioteca, i per altra, el pati. Al final del petit recorregut i encarant-s’hi, trobem l’aula. El solar és una era que forma un suau pendent orientat a nord i es troba al final del poble. Arribant des del nucli antic hi accedim per l’últim carreró. Els “darreres” de les últimes cases del poble ens insinuen la presència d’un possible nou carrer que podria donar continuïtat a la trama del poble. Es tracta d’un carrer amb unes edificacions que es tanquen sobre elles mateixes i la seva era i que busquen la bona orientació. La tipologia estructural escollida és la llosa massissa de for¬migó sobre suports també de formigó. L’acabat de la coberta és de coure. Els tancaments verticals són de fusta i formigó vist.
  4. Escola Palau

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Escola Palau

    A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  6. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Cementiri Municipal de La Llagosta

    Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

  7. 51 Habitatges Socials per a Joves Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    51 Habitatges Socials per a Joves Ali Bei

    La proposta pretén seguir el model d’altres intervencions a l’Eixample, on edificis d’equipaments es configuren com una excepció en la regularitat de la trama Cerdà. Respondre a la singularitat, evidenciada per la mida, les variacions topogràfiques de la illa i la densitat de l’entorn construït, i respectar la trama Cerdà, han estat els objectius fonamentals. La proposta consisteix en dues peces, una disposada seguint la parcel•la en el sentit del Carrer Ali Bei i l’altre girada 90 graus, amb la façana principal mirant cap al camp de futbol.
  8. Aulari Politècnica 3 de la UdG

    Manuel Arguijo i Vila, Conxita Balcells i Blesa, Santiago Vives i Sanfeliu

    Aulari Politècnica 3 de la UdG

  9. Centre de Serveis Socials Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Centre de Serveis Socials Prosperitat

    Els elements essencials per la definició de la proposta sorgeixen de l’estudi acurat del programa i de l’activitat, que requereixen un alt grau de privacitat, malgrat estar enfrontat a un espai públic. El volum construït ocupa el solar sencer. L’edifici te un alçada variable: al Carrer Enric Casanovas l’alçada màxima és de 14,30 m i al carrer Pablo Iglesias de 14,15 m. La proposta consisteix en un volum cobert amb una pell ventilada i microperforada, que ofereix un bon comportament climàtic, alhora que garanteix la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures estan protegides i apareixen com a ombres xineses des del carrer, alhora que creen un gradient de llum confortable a l’interior. La doble pell s’adapta i modela en les diferents façanes.
  10. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Centre de Serveis Socials Prosperitat

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    51 Habitatges Socials per a Joves Ali Bei

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

  12. Habitatges als Terrenys de l'Estació de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

    Habitatges als Terrenys de l'Estació de França

    L'objecte del projecte és la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, amb un local comercial, i dues plantes soterrades destinades a aparcament, situats al carrer Doctor Aiguader de Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, entenent el seu entorn immediat i la seva singularitat (confluència de la Ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la Ronda). Es disposen els habitatges segons la millor orientació tot reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb 2 patis centrals on les façanes Nord, Sud i Est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana Oest pren la direcció dels blocs de la Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al corredor d’accés.
  13. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Habitatges als Terrenys de l'Estació de França

    Conxita Balcells Associats, Conxita Balcells i Blesa

Bibliografia

Societats