L’edifici, que forma part del Plà de vores de les rondes, es situa en un solar triangular i de fort pendent en la trobada del Passeig de la Vall d’Hebrón amb l’Avinguda de l’Hospital Militar. Els principals condicionants considerats en el projecte són l’orientació dels habitatges, la topografia natural del solar i el model d’implantació present en aquest tram de la Ronda de Dalt, així com l’optimització de l’aprofitament dels recursos energètics naturals, tant lumínics com climàtics. Aquests arguments determinen la posició de l’edifici en el solar, que es col·loca perpendicular a la Ronda ocupant tot el front de la parcel·la, obtenint així una gran superfície de façana orientada estrictament a sud i alliberant el màxim d’espai en planta en el costat nord per separar-se de la benzinera. Les viviendes, de dues i tres habitacions, s’estructuren diferenciant molt clarament la zona de nit i la zona de dia. Les de tres habitacions, es col·loquen en els extrems del bloc, amb la zona de dia formada pel menjador-sala d’estar i la galeria sobre la façana sud i els dormitoris situats en la façana nord. Les de dues habitacions, es troben en la part central del bloc i tenen tant la zona de dia com la de nit ubicades sobre la façana sud. Les façanes Nord, Est, i Oest són molt massisses, per tal d’aïllar acústicament els habitatges del soroll dels carrers i dotar-los de molta inèrcia tèrmica, mentre que la façana sud es constitueix com una galeria que actua de captador solar selectiu, formada per una pell exterior de lamel·les de fusta i una pell interior tractada amb obertures puntuals. El nucli de comunicacions verticals es construeix amb obra vista i es desplaça en planta lleugerament, fragmentant el bloc, per tal d’eixamplar els replans i també per abastir-los de major il·luminació natural.

El nou cementiri municipal de la Llagosta, s’ha projectat com un equipament públic dins el marc general del futur parc fluvial del riu Besós. El projecte dóna al cementiri una capacitat de 401 nínxols i 110 columbaris, a la qual s’hi arribaria un cop construïdes les dues fases previstes. A causa de la proximitat del nivell freàtic s’ha descartat la construcció de tombes i panteons soterrats. En la primera fase -que ocupa una superfície de 1.174 m2- s’han construït 201 nínxols i 56 columbaris, una capella ecumènica, una sala d’autòpsies, serveis annexos i aparcaments, i també s’han fixat les pautes del seu futur creixement. El recinte s’organitza a partir d’una sèrie de petits patis de nínxols, que es disposen al llarg de dos eixos principals. Aquesta sèrie de patis podríem dir que dibuixen una catifa. La capella, la morgue… queden intercalats en la successió de patis i compten amb el seu propi ambient recollit. Aquesta organització de l’espai proporciona al recinte una escala humana, lluny de qualsevol retòrica monumental, i permet la fragmentació del conjunt en petits ambients, definits pels murs i la vegetació, darrere dels quals els nínxols queden recollits en espais íntims i diferenciats. D’entre aquest dibuix de murs i patis, només sobresurt el volum geomètric de la coberta de la capella, que fixa una clara referència dins un entorn molt desdibuixat. El recinte s’ha completat amb la plantació de pins i vinya verge, en els patis de nínxols; mimoses i llorers als patis de la capella; xiprers en el camí d’accés; i, al voltant del recinte, s’ha delimitat un espai mitjançant la plantació de llargues fileres de pollancres lombards.

A partir de la funció pedagògica i social de l’edificació escolar, proposem que la implantació d’aquest nou centre ajudi a vertebrar l’entorn en què es troba, actualment poc configurat des d’un punt de vista urbà. El fet d’optar per un edifici d’una sola planta permet organitzar la vida escolar a través d’un eix central –que dóna accés a totes les dependències- el que actua al mateix temps de zona de trànsit i de trobada, amb una clara vocació de ser utilitzat, si s’escau, amb finalitats pedagògiques. La solució que presentem proposa un sistema modular d’aules i espais de serveis, el qual dóna flexibilitat en els seus usos. Els patis queden determinats per la mateixa disposició de les aules, aconseguint un conjunt articulat i de marcada personalitat. L’accés independent a les pistes esportives i al gimnàs (que pot ser utilitzat de forma polivalent), situats a un extrem del recinte escolar, permet que pugui ser utilitzat fora de l’horari escolar i, potser, relacionat amb el futur complex poliesportiu que es preveu construir a Palau de Plegamans. Aquest plantejament, juntament amb l’elecció de materials per a la construcció (formigó, obra vista, alumini...), optimitza el seu manteniment, tant pel que fa a neteja com a l’envelliment natural de les construccions. També creiem que l’exterior ha de ser tractat amb la vegetació autòctona del Vallès.

En una franja d’ocupació no prevista originalment, les conveniències programàtiques dels espais politècnics s’expandeixen en una relació problemàtica amb un vial perimetral i amb els nivells dels edificis principals (P-1 i P-2). El projecte s’encaixa en aquests condicionants amb modèstia i pulcritud; s’ordena amb un eix ampli i ben dimensionat, d’accessos extrems que el vinculen amb aquells nivells; excava uns patis que qualifiquen la llum i l’ambient serè de l’aulari inferior, i delinea un cos llarg de despatxos que emergeix rítmic i seriat per damunt de la coberta, finalment una cinquena façana del conjunt.

La proposta pretén seguir el model d’altres intervencions a l’Eixample, on edificis d’equipaments es configuren com una excepció en la regularitat de la trama Cerdà. Respondre a la singularitat, evidenciada per la mida, les variacions topogràfiques de la illa i la densitat de l’entorn construït, i respectar la trama Cerdà, han estat els objectius fonamentals. La proposta consisteix en dues peces, una disposada seguint la parcel•la en el sentit del Carrer Ali Bei i l’altre girada 90 graus, amb la façana principal mirant cap al camp de futbol.

El elements primordials per la definició de la proposta sorgeixen de l’anàlisi del programa, una activitat que requereix un alt grau de privacitat, però que alhora es troba situada davant d’un espai públic. Es tracta d’un volum edificat que ocupa tota la dimensió del solar i amb una alçada variable. Respecte el carrer d’Enric Casanovas l’alçada màxima és de 14.30 m, i respecte el carrer de Pablo Iglesias és de 14.15 m. Es tracta d’un volum recobert per una pell, ventilada i perforada, que permet garantir un bon confort climàtic alhora que assegura la privacitat des de l’exterior. Totes les obertures queden protegides, que es mostren com a ombres xineses des del carrer, i creen un gradient lumínic molt confortable des de l’interior. Aquesta doble pell es va configurant distintament i s’adapta a les diferents façanes. L’accés es produeix pel carrer Enric Casanoves a la cota +198.80, en aquesta planta se situen totes les funcions públiques. Per tal de garantir el bon funcionament, hem establert dues circulacions indepen¬dents, una pública i una privada. La circulació pública es desenvolupa només per la planta baixa, mentre que la privada recorre la planta baixa i al resta de plantes. Constructivament hem optat per una construcció lleugera, ràpida, sent conscients dels terminis d’execu¬ció de l’obra. L’adequació del projecte a criteris d’eficiència energètica i mediambientals s’aborda desde diversos as¬pectes: Pel que fa a l’Aigua, s’opta per instal.lar sistemes d’economització d’aigua a tots els punts de sortida tipus lavabos, cuines. També en les cisternes dels vàters s’hi instal.len polsadors de doble descàrrega per tal de reduir el consum d’aigua. Els aspectes d’Energia es tracten a través d’una doble pell en façana: un recobriment exempte format per una pell de xapa miniona microperforada permet un bon confort lumínic i ambiental als espais interi¬ors. Així mateix, es genera un pati contra la mitjera de l’edifici veí per tal d’aconseguir ventilació creuada al llarg de tota la nova peça. Tots els vidres són dobles i compleixen amb el coeficient mitjà de transimis¬sió tèrmica demanat. L’enllumenat disposa de detectors de presència als espais comunitaris d’accés i làmpades de baix consum. Pel que fa als Materials i Sistemes Constructius, es tracta d’una construcció senzilla i econòmica per tal de poder fer front als curts plaços de construcció, d’estructura mixta -formigó i metàl.lica-. Les solucions constructives emprades responen a un alt grau d’industrialització i possibilitat de reutilització, utilitzant elements prefabricats com el panell sandwich i panells de fibrociment, que permeten un mun¬tatge i desmuntatge en sec. S’ha procurat utilitzar majoritàriament materials no contaminants, pintures i coles sense components tòxics i cables lliures d’halògens i metalls pesats. Els Residus de la construcció es transportaren a abocadors autoritzats amb gestió de residus.

L'objecte del projecte és la construcció de 150 habitatges de protecció oficial, amb un local comercial, i dues plantes soterrades destinades a aparcament, situats al carrer Doctor Aiguader de Barcelona. La proposta dóna resposta a l’alta densitat del programa funcional, al mateix temps que adapta i retranqueja en alçada la seva volumetria, entenent el seu entorn immediat i la seva singularitat (confluència de la Ronda Litoral amb el barri del Born, l’estació de França i la Barceloneta a l’altre costat de la Ronda). Es disposen els habitatges segons la millor orientació tot reconeixent l’ombra que provoca el gran volum de l’edifici veí. Es tracta d’un únic volum edificat amb 2 patis centrals on les façanes Nord, Sud i Est ressegueixen el perímetre del solar mentre que la façana Oest pren la direcció dels blocs de la Barceloneta. L’edifici s’organitza a partir de dos nuclis amb una tipologia d’habitatge on es diferencia la part de dia i nit, així com una franja de serveis que es disposa paral·lela al corredor d’accés.

Aquest projecte es planteja dos objectius fonamentals, per una banda recuperar e integrar els espais urbans de l'entorn de l'Estació de França i de l'antic Baluard del Migdia, i per l’altre connectar dos barris cèntrics, històricament desconnectats en aquest punt: el barri de la Ribera i el barri de la Barceloneta. Els nous espais públics, al peu dels edificis construïts en els darrers anys, acolliran un programa funcional d’estada i passeig i posaran en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat amb la recuperació de l’antic Baluard del Migdia. L’existència de les estructures arqueològiques de l'antic Baluard del Migdia (segle XVI), la Muralla de Mar i la Contraescarpa de principis del s.XVIII, configuren un nou escenari urbà. El projecte recull i resol l'entorn de l'antic Baluard, creant una balconada mirador i una rampa d'accés restringit per a visites puntuals. Les troballes arqueològiques han permès esbrinar que el mar arribava fins a aquest punt en el s. III i que era apte per a la navegació fins al s. XV, època en la qual es va construir una escullera. La terra va guanyar terreny al mar i en aquesta zona es va construir el Baluard del Migdia i la fortificació marítima entre els s. XVI I XIX. L'actuació realitzada recupera el conjunt arqueològic de l'antic front marítim, mostrant el nivell inferior del fossat original entre muralles i generant al mateix temps, un espai urbà perimetral de la cota superior que permet visualitzar aquest context patrimonial. L’àmbit que limita amb l'antiga Estació de França, ocupat fins aleshores per una zona d’aparcament, es transforma en un espai públic per a vianants, obert i accessible que permet ara connectar amb el barri de la Barceloneta i que incorpora una extensa zona d’estada sota un nou arbrat de floració blanca.