Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis.
La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés.
En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis.
La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets.
Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats.
També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana.
L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Centre Moral de Gràcia
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres
El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis. La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés. En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis. La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets. Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats. També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana. L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.