Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Quiénes somos
Proyecto de: 
Impulsado por: 
Directores:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Buzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
close
Memoria
El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis.
La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés.
En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis.
La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets.
Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats.
També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana.
L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.
Autores
Sobre el Mapa
Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras
Constelación
Cronología
-
Centro Moral de Gràcia
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres
El Centre Moral de Gràcia es troba ubicat a l'illa del districte de Gràcia delimitada pels carrers Ros de Olano, Gran de Gràcia, Montseny i Pere Serafí. És la seu d'una associació cultural del segle XIX. Té una única façana exterior afrontada al carrer Ros de Olano des d'on es produeix l'accés principal. La finca és de planta en forma de L i disposa d'un llarg passadís que comunica les estances laterals de la dreta i amb el fons de la parcel·la on hi ha un petit teatre. L'edifici consta de planta baixa més dos plantes pis. La façana té una composició d'obertures de tres eixos verticals, sent el central el protagonista al disposar del balcó i l'obertura més gran. Té una planta baixa amb obertures molt verticals emmarcades amb maó vist com la major part de la façana. Apareixen arcs escarsers sobre les finestres i arc carpanell sobre el portal d'accés. En planta pis apareix el balcó central amb llosana ovalada formada per cinc filades de maó vist en voladís una sobre l'altre. Aquest balcó es completa amb barana de ferro forjat i obertura descarregada mitjançant un arc de llibret de totxo, solució emprada també en altres obertures menors, com la sèrie que conforma la galeria del segon pis. La teulada és plana amb terrat del qual surt un àtic a línia de façana. El remat perimetral de la façana és un mur també de maó vist que fa de barana i està força ornat amb elements de maó semblant merlets. Artísticament cal destacar el treball de maó utilitzat en aquesta obra, ja que amb una tècnica molt acurada soluciona tots els elements de la façana amb aquest sol material: arcs, emmarcaments, trencaaigües i remats. També són notables les complexes baranes de ferro forjat dels balcons i els suports de ferro de les banderes i llums de la façana. L'edifici es considera modernista pel tipus d'estil de les decoracions i el domini en la utilització del maó i el ferro. Dins de l'estil modernista, el tipus de composició de façana té influència medievalista pel domini del ple sobre el buit i el remat amb merlets.