Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L'edifici es va realitzar durant l'època del GATCPAC, tot i que l'arquitecte va preferir seguir altres models del Moviment Modern, com ara l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn. Originalment estava format per una planta baixa, dos pisos i un àtic que contenia la vivenda del Dr. Barraquer. La primera fase es va acabar el 1941, amb la mateixa distribució que té actualment. A la dècada de 1950 es va construir la segona fase al carrer de Laforja i el 1971 es va realitzar una ampliación de tres plantes (inclòs l'àtic existent), amb una concepció mimètica que no altera la configuració general de l'edifici.

La planta està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen zenitalment les sales de reunions, i les façanes tenen un marcat caràcter racionalista definit per la superposició de finestres corregudes. En fer l'ampliació es va haver de reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb un revolt que originalment quedava rematat per un volum circular tangent al pla de la façana i que va desaparèixer en fer l'ampliació, cosa que ha minvat el caràcter expressionista de l'edifici. Els interiors són art déco.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Edifici emplaçat al xamfrà dels carrers Muntaner i Laforja, ideat com a clínica oftalmològica i habitatge particular del Dr. Barraquer. La construcció la va dur a terme l'arquitecte Joaquim Lloret i Homs durant l'època del GATPAC, moviment del qual pren la seva concepció de la distribució interior i la formalització de les façanes, però l'arquitecte va seguir altres models del moviment Modern com l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn.

La distribució de l'edifici s'estructura en planta baixa i cinc pisos que s'organitzen al voltant de dos patis centrals que il·luminen de manera zenital les sales de reunions. No obstant això, inicialment estava format per planta baixa, dos pisos i un àtic amb l'habitatge del Dr. Barraquer.

Les façanes mostren un clar caràcter racionalista evidenciat per la superposició de finestres corregudes. Quan es va dur a terme l'ampliació es va reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb una planta corba que inicialment es completava amb un volum cilíndric tangent al pla de façana que es va perdre amb l'ampliació, el que li ha restat a la façana part del seu caràcter expressionista inicial. Els interiors tenen una forta relació amb els estils decoratius propers a l'art déco.

La primera fase de l'edifici es va acabar el 1941, amb la mateixa disposició que es manté en l'actualitat. A la dècada dels anys 50 es va construir la segona fase al carrer Laforja i el 1971, es va dur a terme una ampliació de tres plantes (incorporant l'àtic existent en l'actualitat), amb una idea mimètica que no altera l'estructura global de l'edifici.

La singularitat de l'obra recau sobretot en la decoració interior, en tant que el mateix doctor Barraquer hi va col·laborar, fusionant la seva fal·lera per la iconografia de l'antic Egipte amb l'art decó.

D'entre tots els corrents del racionalisme a Catalunya es pot dibuixar línia de continuïtat i paral·lelisme entre arquitectures locals i l'expressionisme alemany, algunes d'elles directament inspirades per l'arquitecte Erich Mendelshon.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Clínica Oftalmològica Barraquer

    Joaquim Lloret Homs

    Clínica Oftalmològica Barraquer

    L'edifici es va realitzar durant l'època del GATCPAC, tot i que l'arquitecte va preferir seguir altres models del Moviment Modern, com ara l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn. Originalment estava format per una planta baixa, dos pisos i un àtic que contenia la vivenda del Dr. Barraquer. La primera fase es va acabar el 1941, amb la mateixa distribució que té actualment. A la dècada de 1950 es va construir la segona fase al carrer de Laforja i el 1971 es va realitzar una ampliación de tres plantes (inclòs l'àtic existent), amb una concepció mimètica que no altera la configuració general de l'edifici. La planta està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen zenitalment les sales de reunions, i les façanes tenen un marcat caràcter racionalista definit per la superposició de finestres corregudes. En fer l'ampliació es va haver de reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb un revolt que originalment quedava rematat per un volum circular tangent al pla de la façana i que va desaparèixer en fer l'ampliació, cosa que ha minvat el caràcter expressionista de l'edifici. Els interiors són art déco.
  2. Ampliació de la Clínica Oftalmològica Barraquer

    Joaquim Lloret Homs

    Ampliació de la Clínica Oftalmològica Barraquer

    L'edifici es va realitzar durant l'època del GATCPAC, tot i que l'arquitecte va preferir seguir altres models del Moviment Modern, com ara l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn. Originalment estava format per una planta baixa, dos pisos i un àtic que contenia la vivenda del Dr. Barraquer. La primera fase es va acabar el 1941, amb la mateixa distribució que té actualment. A la dècada de 1950 es va construir la segona fase al carrer de Laforja i el 1971 es va realitzar una ampliación de tres plantes (inclòs l'àtic existent), amb una concepció mimètica que no altera la configuració general de l'edifici. La planta està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen zenitalment les sales de reunions, i les façanes tenen un marcat caràcter racionalista definit per la superposició de finestres corregudes. En fer l'ampliació es va haver de reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb una corba que originalment quedava rematada per un volum circular tangent al pla de la façana i que va desaparèixer en fer l'ampliació, cosa que ha minvat el caràcter expressionista de l'edifici. Els interiors són art déco.
  3. Reforma i Remunta de la Clínica Oftalmològica Barraquer

    Salvador Capella

    Reforma i Remunta de la Clínica Oftalmològica Barraquer

    L'edifici es va realitzar durant l'època del GATCPAC, tot i que l'arquitecte va preferir seguir altres models del Moviment Modern, com ara l'expressionisme alemany liderat per Erich Mendelsohn. Originalment, estava format per una planta baixa, dos pisos i un àtic que contenia la vivenda del Dr. Barraquer. La primera fase es va acabar el 1941, amb la mateixa distribució que té actualment. A la dècada de 1950 es va construir la segona fase al carrer de Laforja i el 1971 es va realitzar una ampliació de tres plantes (inclòs l'àtic existent), amb una concepció mimètica que no altera la configuració general de l'edifici. La planta està organitzada al voltant de dos patis centrals que il·luminen zenitalment les sales de reunions, i les façanes tenen un marcat caràcter racionalista definit per la superposició de finestres corregudes. En fer l'ampliació es va haver de reforçar l'estructura amb uns pilars metàl·lics exteriors que introdueixen un contrapunt vertical a la façana. La cantonada es resol amb un revolt que originalment quedava rematat per un volum circular tangent al pla de la façana i que va desaparèixer en fer l'ampliació, cosa que ha minvat el caràcter expressionista de l'edifici. Els interiors són art déco.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.