Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Juntament amb la Casa Bloc, l'Antituberculós representa un manifest urbanístic i arquitectònic del GATCPAC que estableix les bases del Pla Macià, un pla que sorgeix a partir de l'aplicació directa de la Ville Radieuse a Barcelona i que va ser desenvolupat conjuntament pel GATCPAC i Le Corbusier. Si no hagués estat per la Guerra Civil, la suma de valors que engloben la ciutat tradicional, el Pla Cerdà i el Pla Macià haurien convertit Barcelona en un laboratori d'excel·lència urbanística i qualitat arquitectònica, avalades per l'Ajuntament i la Generalitat Republicana.
Les dures condicions sanitàries i socials de Barcelona derivades del desenvolupament industrial des del començament del segle XIX van ser la causa del progressiu augment dels casos de tuberculosi. El 1934, el Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana va encarregar a J. Ll. Sert, J. B. Subirana i J. Torres Clavé, fundadors del GATCPAC, el projecte d'un dispensari antituberculós dins la seva política de socialització hospitalària i lluita contra la tuberculosi. Aquest dispensari se situa al Raval, un barri de Barcelona que el Pla Macià pretenia higienitzar esponjant els interiors de poma més degradats i densificats per la industrialització, ja que aquesta s'havia iniciat dins de les muralles.
L'edifici està concebut en L, completant el carrer tradicional i obrint-se a l'interior de l'illa. El jardí interior serveix d’accés i respon a les demandes higienistes de la modernitat, conciliant la morfologia compacta de la ciutat tradicional amb la demanda naturalista de les ciutats jardí. L'estructura és metàl·lica i es diferencia clarament dels tancaments, que estan resolts amb nous materials lleugers: fusteries de ferro, murs de pavès, pluvial de fibrociment, etcètera.
Acabat durant la Guerra Civil, constitueix una de les obres més representatives del moviment racionalista català, paradigma de la Ville Radieuse i dels principis arquitectònics debatuts internacionalment als CIAM.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Ubicat al teixit més degradat de Barcelona a la dècada dels anys 30, el Dispensari Antituberculés va ser un projecte que va permetre posar de manifest totes aquelles virtuts de la modernitat que el GATPAC havia estat intentant divulgar els anys anteriors contra la ciutat infecta heretada dels segles passats, concretament del casc antic intramurs.

La Generalitat de Catalunya va destinar el 1933 aquest solar irregular com a part de la seva lluita contra la malaltia, i la resposta volumètrica dels arquitectes va ser la col·locació de dos blocs linials paral·lels pero només parcialment enfrontats, units per un passadís en L, conjuntament amb un petit pavelló dedicat a la porteria i sostingut sobre pilotis. Les plantes del cos general es repeteixen sense variacions quatre vegades. A nivell funcional, el programa estricte de dispensari es repartia entre la planta baixa i la primera. La planta baixa contenia la recepció i alhora les sales d'espera i admissió dels pacients, mentre que a la primera es situaven la sala d'infermeria i els consultoris. La segona planta estava destinada a l'estudi de la malaltia, amb arxiu, biblioteca i sala de conferències, mentre que la tercera quedava reservada per a la seu social de la Lluita Antituberculosa de Catalunya. Donades les restriccions del solar i la insalubritat imperant al barri, la coberta va ser aprofitada pels tractaments helioterapeutics tan recomanables per aplacar la malaltia.

Amb tot, l'estructura va ser resolta amb pòrtics metàl·lics que alliberaven els interiors i les façanes de les limitacions que suposaven els murs de càrrega per a un programa tan canviant. Els materials emprats, com el vidre i la uralita en els revestiments, ajudaven a recolzar un llenguatge arquitectonic basat en la racionalitat, l'assoleig, la ventilacio, el funcionalisme programàtic i l'adaptació de les diferents escales de l'edifici a les de les construccions que l'envoltaven. Era la manera de transmetre a tot un barri les bonances gairebé mesiàniques que duia gravat sense fisures aparents el dogma d'una modernitat incipient al pais. L'edifici, però, va ser inaugurat al 1937, en plena Guerra Civil Espanyola.

Autor: Omar Ornaque Mor

Al dispensari es resumeixen tots els postulats i esperances ideològics que fins aleshores els seus autors havien formulat teòricament i desenvolupat aïlladament. S'hi combinen l'ús polèmic dels nous materials amb el respecte per la tradició constructiva. És una obra innovadora i moderna d'arquitectura hospitalària oficial que va plantejar ja uns paràmetres utilitzats en centres hospitalaris posteriors.

Dins del marc del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrès de l'Arquitectura Contemporània), creat el 1930 com el grup del Sector Est del GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea) i per encàrrec del Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana, l'any 1934 es projectà el Dispensari Central Antituberculós, obra de Sert, Torres Clavé i Subirana, en un intent de socialització hospitalària. Aquest dispensari s'inseria dins d'una campanya contra la tuberculosi i tenia un total respecte pels postulats racionalistes. L'estructura de l'edifici va respondre a una nova concepció de la medicina hospitalària i a una distribució dels espais més moderna.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Dispensari Antituberculós

    GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé

    Dispensari Antituberculós

    L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
  2. Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

    Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.

Arxiu

  • Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Dibuix

    Perspectiva del Dispensari Antituberculós.

    Arxiu Històric del COAC