Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
Juntament amb la Casa Bloc, l'Antituberculós representa un manifest urbanístic i arquitectònic del GATCPAC que estableix les bases del Pla Macià, un pla que sorgeix a partir de l'aplicació directa de la Ville Radieuse a Barcelona i que va ser desenvolupat conjuntament pel GATCPAC i Le Corbusier. Si no hagués estat per la Guerra Civil, la suma de valors que engloben la ciutat tradicional, el Pla Cerdà i el Pla Macià haurien convertit Barcelona en un laboratori d'excel·lència urbanística i qualitat arquitectònica, avalades per l'Ajuntament i la Generalitat Republicana. Les dures condicions sanitàries i socials de Barcelona derivades del desenvolupament industrial des del començament del segle XIX van ser la causa del progressiu augment dels casos de tuberculosi. El 1934, el Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana va encarregar a J. Ll. Sert, J. B. Subirana i J. Torres Clavé, fundadors del GATCPAC, el projecte d'un dispensari antituberculós dins la seva política de socialització hospitalària i lluita contra la tuberculosi. Aquest dispensari se situa al Raval, un barri de Barcelona que el Pla Macià pretenia higienitzar esponjant els interiors de poma més degradats i densificats per la industrialització, ja que aquesta s'havia iniciat dins de les muralles. L'edifici està concebut en L, completant el carrer tradicional i obrint-se a l'interior de l'illa. El jardí interior serveix d’accés i respon a les demandes higienistes de la modernitat, conciliant la morfologia compacta de la ciutat tradicional amb la demanda naturalista de les ciutats jardí. L'estructura és metàl·lica i es diferencia clarament dels tancaments, que estan resolts amb nous materials lleugers: fusteries de ferro, murs de pavès, pluvial de fibrociment, etcètera. Acabat durant la Guerra Civil, constitueix una de les obres més representatives del moviment racionalista català, paradigma de la Ville Radieuse i dels principis arquitectònics debatuts internacionalment als CIAM.
Autor: Xavier Llobet Ribeiro
Font: DOCOMOMO Ibérico
Ubicat al teixit més degradat de Barcelona a la dècada dels anys 30, el Dispensari Antituberculés va ser un projecte que va permetre posar de manifest totes aquelles virtuts de la modernitat que el GATPAC havia estat intentant divulgar els anys anteriors contra la ciutat infecta heretada dels segles passats, concretament del casc antic intramurs.
La Generalitat de Catalunya va destinar el 1933 aquest solar irregular com a part de la seva lluita contra la malaltia, i la resposta volumètrica dels arquitectes va ser la col·locació de dos blocs linials paral·lels pero només parcialment enfrontats, units per un passadís en L, conjuntament amb un petit pavelló dedicat a la porteria i sostingut sobre pilotis. Les plantes del cos general es repeteixen sense variacions quatre vegades. A nivell funcional, el programa estricte de dispensari es repartia entre la planta baixa i la primera. La planta baixa contenia la recepció i alhora les sales d'espera i admissió dels pacients, mentre que a la primera es situaven la sala d'infermeria i els consultoris. La segona planta estava destinada a l'estudi de la malaltia, amb arxiu, biblioteca i sala de conferències, mentre que la tercera quedava reservada per a la seu social de la Lluita Antituberculosa de Catalunya. Donades les restriccions del solar i la insalubritat imperant al barri, la coberta va ser aprofitada pels tractaments helioterapeutics tan recomanables per aplacar la malaltia.
Amb tot, l'estructura va ser resolta amb pòrtics metàl·lics que alliberaven els interiors i les façanes de les limitacions que suposaven els murs de càrrega per a un programa tan canviant. Els materials emprats, com el vidre i la uralita en els revestiments, ajudaven a recolzar un llenguatge arquitectonic basat en la racionalitat, l'assoleig, la ventilacio, el funcionalisme programàtic i l'adaptació de les diferents escales de l'edifici a les de les construccions que l'envoltaven. Era la manera de transmetre a tot un barri les bonances gairebé mesiàniques que duia gravat sense fisures aparents el dogma d'una modernitat incipient al pais. L'edifici, però, va ser inaugurat al 1937, en plena Guerra Civil Espanyola.
Autor: Omar Ornaque Mor
Al dispensari es resumeixen tots els postulats i esperances ideològics que fins aleshores els seus autors havien formulat teòricament i desenvolupat aïlladament. S'hi combinen l'ús polèmic dels nous materials amb el respecte per la tradició constructiva. És una obra innovadora i moderna d'arquitectura hospitalària oficial que va plantejar ja uns paràmetres utilitzats en centres hospitalaris posteriors.
Dins del marc del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per el Progrès de l'Arquitectura Contemporània), creat el 1930 com el grup del Sector Est del GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea) i per encàrrec del Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana, l'any 1934 es projectà el Dispensari Central Antituberculós, obra de Sert, Torres Clavé i Subirana, en un intent de socialització hospitalària. Aquest dispensari s'inseria dins d'una campanya contra la tuberculosi i tenia un total respecte pels postulats racionalistes. L'estructura de l'edifici va respondre a una nova concepció de la medicina hospitalària i a una distribució dels espais més moderna.
Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)
L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.
L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana.
El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments.
Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
