Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Es tractava de transformar un edifici de despatxos per un nou us d’habitatges, obra de l’arquitecte Roberto Terradas Via de l’ any 1962, considerat Bé d’Interès Urbanístic amb nivell de protecció C en el catàleg de Patrimoni de Barcelona.

Fetes les consultes amb els fills de l’autor i amb la necessitat d’ adaptar-lo a la normativa actual i als criteris del codi tècnic, la rehabilitació d’ aquest patrimoni modern es fa amb un gran respecte vers la proposta original.

Respectant els criteris compositius de la façana al carrer Rosselló i la façana als jardins del Palau Robert, es restitueixen els materials com la pedra calissa blanca, el granet gris i la ceràmica de color, incorporant serralleria i noves fusteries d’ acer. Conservant la traça original, es crea un conjunt de finestra pivotant d’eix vertical amb ampit de vidre que incorpora persianes orientables de lames horitzontals en l’ interior del seus vidres solucionant temes de seguretat, estanquitat, ventilació, insolació i aïllament, així com també la neteja dels vidres des de l’interior gracies a les tres posicions d’ obertura de la finestra, 10, 30, 90 cm.

El tancament de la planta baixa respecta la solució retranquejada original adaptant-la al nou ús de l’ edifici emfatitzant el pilar de ferro reblonat, reconstruint l’antiga marquesina i creant un nou vestíbul amb doble àmbit d’accés.

Els espais comuns, tals com vestíbul , replans i pati interior es tracten amb materials de l’època tals com el pavès, la ceràmica, la fusta i el ferro respectant la ideologia formal del projecte de Roberto Terradas Via.

En els interiors dels pisos, la distribució proposada permet una certa flexibilitat i la visió des de la zona noble del conjunt unitari de les quatre finestres.

En els àtics, porxos i espais entremitjos de terrasses, així com les instal·lacions tècniques comunitàries s’ordenen amb criteris de respecte a l’antic edifici i al medi ambient.

Autor: Office of Architecture in Barcelona (OAB)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici d'Oficines Rosselló 257

    Robert Terradas i Via

    El edificio ocupa un solar entre medianeras, con la fachada principal a la calle Rosselló y la posterior a los jardines del Palau Robert, que ahora son públicos. El arquitecto le da a las dos alineaciones el mismo valor compositivo y divide la planta en dos partes simétricas, separadas por un patio transversal adosado a una de las dos medianeras. El proyecto resuelve un programa de usos mixtos por plantas, con las oficinas de la entidad bancaria en la planta baja, seis plantas de oficinas de alquiler en el cuerpo central y un ático de viviendas que remata el edificio. Además de un sobreático retrasado que no afecta a la imagen global del edificio. Las dos fachada son exactamente iguales y se han concebido como un elemento absolutamente plano, dejando dos huecos en la planta baja y el ático, enmarcados por las dos medianeras y la cubierta. El de la planta baja recoge las diferentes particularidades de acceso al edificio y a la entidad bancaria, propietaria del edificio, mientras que el del ático le sirve de porche a la vivienda. Los aplacados de piedra de diferentes colores y la colocación de las carpinterías metálicas en el plano de fachada definen una trama geométrica que es deudora del neoplasticismo.
  2. Edifici d'Habitatges Rosselló 257

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici d'Habitatges Rosselló 257

    Es tractava de transformar un edifici de despatxos per un nou us d’habitatges, obra de l’arquitecte Roberto Terradas Via de l’ any 1962, considerat Bé d’Interès Urbanístic amb nivell de protecció C en el catàleg de Patrimoni de Barcelona. Fetes les consultes amb els fills de l’autor i amb la necessitat d’ adaptar-lo a la normativa actual i als criteris del codi tècnic, la rehabilitació d’ aquest patrimoni modern es fa amb un gran respecte vers la proposta original. Respectant els criteris compositius de la façana al carrer Rosselló i la façana als jardins del Palau Robert, es restitueixen els materials com la pedra calissa blanca, el granet gris i la ceràmica de color, incorporant serralleria i noves fusteries d’ acer. Conservant la traça original, es crea un conjunt de finestra pivotant d’eix vertical amb ampit de vidre que incorpora persianes orientables de lames horitzontals en l’ interior del seus vidres solucionant temes de seguretat, estanquitat, ventilació, insolació i aïllament, així com també la neteja dels vidres des de l’interior gracies a les tres posicions d’ obertura de la finestra, 10, 30, 90 cm. El tancament de la planta baixa respecta la solució retranquejada original adaptant-la al nou ús de l’ edifici emfatitzant el pilar de ferro reblonat, reconstruint l’antiga marquesina i creant un nou vestíbul amb doble àmbit d’accés. Els espais comuns, tals com vestíbul , replans i pati interior es tracten amb materials de l’època tals com el pavès, la ceràmica, la fusta i el ferro respectant la ideologia formal del projecte de Roberto Terradas Via. En els interiors dels pisos, la distribució proposada permet una certa flexibilitat i la visió des de la zona noble del conjunt unitari de les quatre finestres. En els àtics, porxos i espais entremitjos de terrasses, així com les instal·lacions tècniques comunitàries s’ordenen amb criteris de respecte a l’antic edifici i al medi ambient.

Obres Relacionades

Conjunt Caixa Provincial d'Estalvis de Barcelona