Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici d'Habitatges Can Bruixa

  • Edifici d'Habitatges Can Bruixa

  • Edifici d'Habitatges Can Bruixa

  • Edifici d'Habitatges Can Bruixa

  • Edifici d'Habitatges Can Bruixa

Memòria

L’edifici respon a la necessitat d’incloure sis habitatges per planta en un solar en cantonada i orientat al nord, amb escàs contacte amb el pati de l’illa de cases. La solució proposa la disposició de cinc habitatges en ventall, deixant l’espai romanent per al sisè habitatge, que adopta una configuració atípica. Així, tots els habitatges tenen garantit un mínim de superfície a la façana. Els patis interiors segueixen les directrius del ventall, com també l’estructura portant, a base de pilars de secció rectangular que tanquen les crugies més petites. A la primera planta cada parell de pilars s’uneixen formant-ne un de sol, més idoni per a l’ús d’oficines. Tota la mitgera posterior queda alliberada per a les escales d’accés, i els distribuïdors reben la llum del pati de l’illa. La façana forma una doble pell que filtra el contacte amb el carrer i permet una composició de les obertures amb independència dels requeriments interiors.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La planta en ventall permet unificar els habitatges. L'estructura es regular, en el sentit longitudinal, en les primeres sis plantes, i radial en les sis plantes següents. Amb el doble mur en façana s'aconsegueixen llums i efectes singulars d'un extrem a l'altre de cada habitatge i, al mateix temps, adaptar-se a les diferents escales en que l'edifici s'integra a la ciutat.

Autor: Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

Autors

Sobre el mapa