La volumetria edificatòria s’emmarca dins d’un dels nous plans metropolitans de la ciutat de Barcelona juntament amb l’obertura d’un nou carrer i l’ampliació d’un altre.

La proposta volumètrica d’aquest edifici es resol d’una manera orgànica dividint l’edifici en dues parts separades per un espai lliure entre els blocs. Aquesta decisió permet optimitzar la crugia amb unes llums de vuit metres de fons en la seva façana corresponent I ventilant totes les estances a l’exterior.

L’encaix de l’edifici a l’espai lliure entre blocs en sentit longitudinal permet fer un gir al xamfrà que recull la doble façana de l’edifici, emfatitzant la fractura volumètrica, i així alleugerant la frontalitat de l’edifici. D’aquesta manera s’aconsegueix de nou la verticalitat amb una imatge orgànica d’un edifici bicèfal.

A la planta baixa l’accés als locals es produeix també des de l’espai entre ambdos blocs i també des dels carrers. L’aparcament es distribueix en tres plantes soterrani ocupant el 100% del gàlib i que s’hi accedeix a través d’una rampa situada junt a la paret mitgera amb accés pel carrer Riera de Vallcarca que és el punt més baix del solar. Els accessos als habitatges es fan a través de quatre porteries situades dos a dos en les façanes nord i sud respectivament.

Les façanes ofereixen un joc de persianes fixes i corredisses metàl·liques que obren i tanquen les terrasses i permeten una millor integració dels espais interior i exterior que graduen la llum natural. Les persianes estan compostes per muntants d’acer inoxidable i travessers de secció tubular lacats gris perla i queden emmarcades per fins passamans d’acer formant una retícula on les verticals pauten un ritme i les horitzontals afinen els cantells del forjat.

Aquests plans de façana amb gelosies juntament amb el pla interior de vidre, es trenen en tot el seu perímetre creant espais intersticials, llocs de transició entre ciutat i espai interior habitat, herència de l’arquitectura mediterrània de l’arquitecte Coderch.

L’edifici, juntament amb la biblioteca Joan Fuster s’erigeix com una icona de la nova Plaça Lesseps.

La proposta volumètrica d'aquest edifici es resol d'una manera orgànica, dividint l'edifici en dues parts, separats per un espai lliure entre blocs. L'ajust de l'edifici a l'espai lliure entre blocs en sentit longitudinal, permet fer un gir al xamfrà que recull el doble tester de l'edifici, emfatitzant la fractura volumètrica, aconseguint verticalitat amb una imatge orgànica d'un edifici bicèfal. Les façanes ofereixen un joc de persianes corredisses metàl•liques que obren i tanquen les terrasses i permeten una millor integració dels espais interior-exterior, graduant la llum natural. A la planta baixa l'accés als locals es produeix també des de l'espai entre blocs i també des dels carrers i l'aparcament se situa en les tres plantes de soterrani. L'edifici, juntament amb la biblioteca Jaume Fuster, s'erigeix com una icona de la nova Plaça Lesseps.