Al llarg de l'activitat professional d'Enric Sagnier podem veure com afronta les relacions, sempre difícils, amb el patrimoni construït en particular i amb la història de l'arquitectura en general. Com en tots els facultatius formats en els anys inicials de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona —de la qual Sagnier va ser un dels primers titulats—, hi veiem el conflicte entre el respecte als estils històrics, que demostra conèixer bé, i al alhora la llibertat projectual, basada en una combinatòria gairebé lúdica que li permet assolir atrevides síntesis formals. Aquests trets els apreciem bé a les seves grans obres religioses, quan uneix romànic i barroc a la portalada baixa del Tibidabo, o quan és pioner a recrear fórmules d'aquests estils oa la disposició basilical romana.
Quan ha d'intervenir en el patrimoni construït, en edificis ja existents, la seva posició ens sembla més continguda. Refrena la fantasia per deixar passar més desapercebuda l'actuació arquitectònica. Si a les cases consistorials de Ciutadella incorpora unes sales del palau medieval en un conjunt de façana aproximadament romànica, les seves intervencions a l'església barcelonina de Betlem (nova porta lateral i arranjament d'una cripta) són tan respectuoses amb les preexistències que es mimetitzen absolutament.També a la restauració del palau episcopal de Barcelona i al discutit projecte de trasllat del cor de la seu barcelonina, les seves accions tendeixen a assegurar la pervivència del monument valorant-ne els elements presents i afegint-hi millores des del punt de vista funcional i significatiu.
En el cas del Conventet, Sagnier adapta unes antigues construccions annexes al recinte del monestir de Pedralbes i, sobretot, aplica a la modesta façana uns materials procedents d´un gran monument romànic, la col·legiata de Besalú, amb la triple finalitat d´exercir la seva funció estructural com a portes i finestres; assegurar la contemplació pública d'unes grans mostres d'escultura que el propietari no es reserva només per a ell; i finalment dotar la nova construcció amb un renovat pedigrí simbòlic que no desdiga de l'entorn on es troba emplaçada.
