En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Dins de l’obra artística es pot destacar el conjunt escultòric de la Façana de la Passió, realitzat per Josep Maria Subirachs i declarat BCIN en la categoria de Monument Històric l’any 2019, conjuntament amb la resta de la seva obra al Temple.
L’any 1986 Josep Maria Subirachs i Sitjar rep l’encàrrec per realitzar el programa escultòric de la Façana de la Passió. L’escultura de Subirachs havia d’expressar la cruentor de la Passió i Mort de Crist, en consonància amb l’arquitectura nua i angulosa dissenyada per Gaudí en aquesta façana, i en contraposició a la del Naixement. Subirachs desenvolupa el conjunt escultòric de la façana situada en la zona del porxo –incloses les portes de bronze amb els evangelis- i les escultures dels quatre apòstols de les torres campanars fins a l’any 2005.
El treball de l’artista es completa amb les set portes de bronze de la façana de la Glòria –amb el text sencer i les set peticions del Pare Nostre-, el Sant Jordi de l’interior de la basílica, i el bust de Gaudí, realitzats fins l’any 2011.
Francesc de Paula del Villar i Lozano
Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras
Antoni Gaudí i Cornet, Francesc de Paula Quintana Vidal
Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada
Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Antoni Gaudí i Cornet
Josep Maria Subirachs i Sitjar
Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet
Jordi Faulí, Antoni Gaudí i Cornet
Conjunt Temple Expiatori de la Sagrada Família