Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

  • Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

  • Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

  • Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

  • Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

Memoria

Dins de l’obra artística es pot destacar el conjunt escultòric de la Façana de la Passió, realitzat per Josep Maria Subirachs i declarat BCIN en la categoria de Monument Històric l’any 2019, conjuntament amb la resta de la seva obra al Temple. L’any 1986 Josep Maria Subirachs i Sitjar rep l’encàrrec per realitzar el programa escultòric de la Façana de la Passió. L’escultura de Subirachs havia d’expressar la cruentor de la Passió i Mort de Crist, en consonància amb l’arquitectura nua i angulosa dissenyada per Gaudí en aquesta façana, i en contraposició a la del Naixement. Subirachs desenvolupa el conjunt escultòric de la façana situada en la zona del porxo –incloses les portes de bronze amb els evangelis- i les escultures dels quatre apòstols de les torres campanars fins a l’any 2005. El treball de l’artista es completa amb les set portes de bronze de la façana de la Glòria –amb el text sencer i les set peticions del Pare Nostre-, el Sant Jordi de l’interior de la basílica, i el bust de Gaudí, realitzats fins l’any 2011.

Autor: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Templo Expiatorio de la Sagrada Família

    Francesc de Paula del Villar i Lozano

    Templo Expiatorio de la Sagrada Família

    Josep Maria Bocabella i Verdaguer va fundar l’any 1866 l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep en un moment en què el fenomen de la descristianització es veia propulsat per la Revolució Industrial i els canvis socials. A partir de l’any 1874 l’associació es planteja la construcció d’un nou temple expiatori, seguint la tendència d’altres associacions religioses que estaven erigint temples Europa, com els de Roma (Sacro Cuore de Gesù, 1870) o París (Basílique du Sacré-Cour de Montmatre, 1873). El temple havia de ser una còpia de la Basílica de Loreto (Les Marques, Itàlia), inclosa la seva reproducció de la Santa Casa de Natzaret, que és on va viure la Sagrada Família i a qui es vol dedicar el Temple. Per bastir una obra tan monumental l’associació encarrega el projecte a l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar y Lozano. El reconegut arquitecte no accepta fer una còpia d’un projecte existent i realitza un projecte d’estil neogòtic de creu llatina amb unes dimensions totals considerables (44x97m), un gran cimbori a sobre del creuer i una torre a sobre de la façana principal, amb alçades de 80 i 100 metres respectivament. Aquestes dimensions ens demostren que no es tractava d’una església convencional, ja que el projecte superava en alçada la pròpia catedral de Barcelona, on el cimbori actual –que és posterior- només arriba als 70 metres. El 19 de març de 1882, dia de Sant Josep el patró de l’associació- s’inicien les obres a la Cripta i a principis de l’any següent, quan els murs estaven a mitja alçada, sorgiren discrepàncies sobre el sistema constructiu -que l’associació josefina volia executar de forma més econòmica- , que acaben provocant la dimissió de Villar.
  2. Templo Expiatorio de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Templo Expiatorio de la Sagrada Família

    INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.
  3. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Després de la mort de Gaudí la direcció de les obres recau en l’arquitecte Domènec Sugrañes, que era el seu principal col·laborador en aquell moment. Sugrañes dirigeix les obres de la Façana del Naixement -de les que Gaudí només havia vist acabat totalment un campanar- que finalitzen abans de l’esclat de la Guerra Civil. Anímicament afectat per la destrucció del taller de la Sagrada Família a l’inici de la Guerra Civil, Sugrañes mor l’any 1938.
  4. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Antoni Gaudí i Cornet, Francesc de Paula Quintana Vidal

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Un cop acabada la guerra, el càrrec d’arquitecte director va recaure en Francesc de Paula Quintana, que havia estat arquitecte ajudant de Gaudí, i posteriorment de Sugrañes. Un cop acabada la guerra la nova junta del Temple es concentra en la restauració de les zones afectades (Cripta, part baixa de l’absis i la Façana del Naixement i les escoles) i a la recuperació de l’obrador i el projecte de Gaudí, recopilant fotografies i plànols –publicats abans de l’incendi en les biografies de Gaudí i llibres sobre la Sagrada Família- i recuperant els models de guix malmesos durant el conflicte bèl·lic, generats per geometries molt precises. A partir de l’any 1954 s’inicia la construcció de la Façana de la Passió, que Gaudí deixà descrita en un plànol d’alçat molt detallat, que havia explicat als seus deixebles. En el transsepte de Passió Quintana aixeca la columna de doble gir dedicada a la diòcesi de Barcelona, seguint el procediment geomètric ideat per Gaudí, que va ser la primera columna de l’interior del temple i va servir de model per a la resta.
  5. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida, i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.
  6. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, que havia treballat sota les ordres de Puig Boada i Bonet Garí en la construcció de la Façana de la Passió, esdevé arquitecte director entre els anys 1983 i 1985. Sota la seva direcció s’inicia la construcció dels finestrals laterals de les naus. A banda de la construcció, Cardoner va dedicar molts anys de la seva vida a l’estudi dels models originals del projecte -incloses les versions anteriors del projecte que Gaudí va descartar- , establint una important classificació de les peces que ha servit a les generacions posteriors per aprofundir en el coneixement del projecte.
  7. Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10. En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme. L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau. Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.
  8. Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Josep Maria Subirachs i Sitjar

    Elementos Escultóricos para el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Dins de l’obra artística es pot destacar el conjunt escultòric de la Façana de la Passió, realitzat per Josep Maria Subirachs i declarat BCIN en la categoria de Monument Històric l’any 2019, conjuntament amb la resta de la seva obra al Temple. L’any 1986 Josep Maria Subirachs i Sitjar rep l’encàrrec per realitzar el programa escultòric de la Façana de la Passió. L’escultura de Subirachs havia d’expressar la cruentor de la Passió i Mort de Crist, en consonància amb l’arquitectura nua i angulosa dissenyada per Gaudí en aquesta façana, i en contraposició a la del Naixement. Subirachs desenvolupa el conjunt escultòric de la façana situada en la zona del porxo –incloses les portes de bronze amb els evangelis- i les escultures dels quatre apòstols de les torres campanars fins a l’any 2005. El treball de l’artista es completa amb les set portes de bronze de la façana de la Glòria –amb el text sencer i les set peticions del Pare Nostre-, el Sant Jordi de l’interior de la basílica, i el bust de Gaudí, realitzats fins l’any 2011.
  9. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Continuación de las Obras del Templo Expiatorio de la Sagrada Familia

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

  10. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí i Oller treballa com a arquitecte adjunt sota la direcció de Jordi Bonet, i n’esdevé arquitecte director des de l’any 2012. Es continua la construcció de la Sagristia, definida per grans superfícies parabòliques segons el model original de guix, i s’apliquen els conceptes definits per Gaudí en el projecte de les sis torres que formen el cimbori central, dedicades a la Mare de Déu, de 138 metres d’altura situada sobre l’absis; els quatre evangelistes, de 135 metres, situats en les quatre cantonades del creuer i la torre central de Jesucrist, de 172,5 metres d’altura. Les torres van coronades amb els símbols que les representen: la corona i l’estrella en el cas de la Mare de Déu, el tetramorf alat en els evangelistes, i una gran creu de quatre braços en la torre de Jesucrist. Des del punt de vista estructural i constructiu es desenvolupa el sistema de pedra tesada per a poder construir les torres de grans dimensions amb gruixos –i per tant el seu pes- reduïts. Aquesta tècnica, que consisteix en inserir unes barres d’acer inoxidable que es tesen, permet construir torres d’uns 60 metres d’altura amb uns gruixos de pedra massissa compresos entre els 50 i 35 centímetres. El sistema també ha facilitat la construcció amb grans panells de pedra, premuntats en un taller extern. Es continua el projecte i la construcció de les cobertes –ja iniciades en el període anterior- i s’elabora el projecte bàsic de la Capella de l’Assumpta i de la Façana de la Glòria, enllestit en una part important.

Audiovisual

  • Cròniques de Barcelona - La Sagrada Família, l'últim projecte de Gaudí - betevé

    27:42

    Cròniques de Barcelona - La Sagrada Família, l'últim projecte de Gaudí - betevé

Obras Relacionadas

Conjunto Temple Expiatori de la Sagrada Família