Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
L’estació del Nord s’emplaça als terrenys del Fort Pius, instal·lació militar que tenia per objecte impedir el setge de la Ciutadella, disposada uns centenars de metres al sud.
Comença com una estació de tren descoberta que es va ampliant i reformant successivament al llarg del temps fins que, a la dècada dels anys deu del segle XX, Demetri Ribes (autor, també, de l’estació del Nord de València) n'organitza la coberta i les façanes principals i representatives cap als carrers Nàpols i Vilanova. Aquesta estructura es conserva, perfectament restaurada, i és d’un alt interès arquitectònic, amb un estil de pavellons envoltant la coberta principal, ben ornamentats i tensats. És notable comprovar com el nivell original de l’estació l’ha deixat per sota dels carrers circumdants. L’estació s’abandona quan deixa de ser útil i roman així fins a mitjan anys vuitanta, quan, aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics, es restaura per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona.
La restauració recau en els arquitectes Tous i Fargas, que defineixen un complex multifuncional que crea un parc al sud de l’estació, a la zona de vies (construït per Arriola & Fiol) i deixa l’interior convertit en un poliesportiu, utilitzat originàriament per a les proves de tennis de taula dels Jocs Olímpics. L’ús actual respecta a la perfecció l’espai original i en ressalta la bellesa.
A la part nord de l’edifici, convertint la façana llarga del nord gairebé en una mitgera, s’hi disposa l’estació d’autobusos, terminal, amb un sistema de pèrgoles translúcides paral·leles a l’antiga estació.
Els espais continuen conservant, doncs, el caràcter cívic. Tots són visitables i val la pena comprovar com un edifici històric pensat per a un programa molt específic pot servir-ne un altre de radicalment diferent amb el mateix èxit, mantenint la vigència de l’edifici i de l’ordenació que proposa un equipament d’aquesta escala.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Estació del Nord
L’estació del Nord s’emplaça als terrenys del Fort Pius, instal·lació militar que tenia per objecte impedir el setge de la Ciutadella, disposada uns centenars de metres al sud. Comença com una estació de tren descoberta que es va ampliant i reformant successivament al llarg del temps fins que, a la dècada dels anys deu del segle XX, Demetri Ribes (autor, també, de l’estació del Nord de València) n'organitza la coberta i les façanes principals i representatives cap als carrers Nàpols i Vilanova. Aquesta estructura es conserva, perfectament restaurada, i és d’un alt interès arquitectònic, amb un estil de pavellons envoltant la coberta principal, ben ornamentats i tensats. És notable comprovar com el nivell original de l’estació l’ha deixat per sota dels carrers circumdants. L’estació s’abandona quan deixa de ser útil i roman així fins a mitjan anys vuitanta, quan, aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics, es restaura per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. La restauració recau en els arquitectes Tous i Fargas, que defineixen un complex multifuncional que crea un parc al sud de l’estació, a la zona de vies (construït per Arriola & Fiol) i deixa l’interior convertit en un poliesportiu, utilitzat originàriament per a les proves de tennis de taula dels Jocs Olímpics. L’ús actual respecta a la perfecció l’espai original i en ressalta la bellesa. A la part nord de l’edifici, convertint la façana llarga del nord gairebé en una mitgera, s’hi disposa l’estació d’autobusos, terminal, amb un sistema de pèrgoles translúcides paral·leles a l’antiga estació. Els espais continuen conservant, doncs, el caràcter cívic. Tots són visitables i val la pena comprovar com un edifici històric pensat per a un programa molt específic pot servir-ne un altre de radicalment diferent amb el mateix èxit, mantenint la vigència de l’edifici i de l’ordenació que proposa un equipament d’aquesta escala. -
Rehabilitació i Reforma de l'Estació del Nord
Tous & Fargas, Josep Maria Fargas i Falp, Enric Tous i Carbó
