El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Ubicada al districte de Sarrià-Sant Gervasi. L'estació del funicular de Vallvidrera afronta a la plaça Pep Ventura en la confluència dels carrers Queralt i Alberes, tots dos del barri de Vallvidrera. És una construcció que enllaça l'estació de tren del peu de la muntanya amb el poble situat al cim. Ubica instal·lacions mecàniques i la descàrrega de passatgers en les plantes semi soterrades, destina la planta baixa a serveis als viatgers i la planta alta a espais administratius de l'empresa.
L'accés per agafar el funicular es realitza per la façana principal que és la que dona a la plaça mentre que la sortida dels que arriben es realitza per un pas exterior a la cantonada de la finca, sense entrar en l'edifici.
La façana disposa d'una part baixa de tota l'alçada de la planta a manera de sòcol feta en pedra irregular. En aquest parament rugós apareixen unes obertures de finestres i portes de formes sinuoses formant arcs de diferents centres. Tant la forma com la utilització de maó vist en l'intradós són recursos estilístics propis del modernisme. En la part alta de l'edifici apareix una composició d'obertures aparellades sense cap mena de decoració. Tota la decoració queda reservada pels coronaments de la façana que utilitza senzills elements geomètrics lineals per ornar l'ampit del terrat i formar les quatre cantonades com pinacles geometritzats. Aquests elements de coronació estan rematats per lleugers remats de ferro forjat.
Cal destacar la petita torre badalot adossada al cos principal que disposa de més alçada que aquest i presenta unes decoracions més elaborades en la mateixa línia estètica i amb medallons ceràmics. La teulada és plana amb terrat.
A l'interior trobem el vestíbul amb una segona arcada tancada amb fusteria i vidre que replica les formes del gran portal d'entrada. Artísticament cal destacar la tanca de la finca que utilitza els recursos formals del sòcol de l'edifici, les ceràmiques que decoren la façana i el treball de forja de les reixes del portal amb llargues cues de fuet.
Estilísticament es considera una obra modernista. Mentre en la planta baixa dominen les formes sinuoses de les obertures i la combinació innovadora de materials, la part alta presenta una sòbria decoració d'influència centreeuropea amb materials propis del modernisme català.