Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

L’ampliació de la Boqueria respon a la necessitat de crear una nova façana del mercat en el lloc que fins ara ocupava la zona de càrrega i descàrrega de les mercaderies i els residus, desplaçats al soterrani del pàrking.
Per donar continuïtat a les cobertes existents sense competir amb elles, optem per canviar d’escala creant unes cobertes més baixes i properes al que es considera un mercat obert d’espai públic.
Decidim canviar el ritme dels pòrtics existents, que a l'actualitat ens donen una imatge simètrica focalitzada a la torre d'oficines, per una estructura de cobertes més lliure que dóna un caràcter més vital i permet la seva integració amb l'arbrat i les circulacions de la plaça.

Autor: Estudio Carme Pinós

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Intervencions al Mercat de la Boqueria

    Clotet, Paricio & Associats, Lluís Clotet i Ballús, Ignacio Paricio i Ansuategui

    Intervencions al Mercat de la Boqueria

    Entre els anys 1836 i 1840 es van iniciar, en l'extens solar que ocupava des de 1593 el Convent dels Carmelites Descalços de Sant Josep i a la zona més propera a les Rambles, les obres de construcció d'una plaça monumental projectada per Francesc Daniel Molina que va dibuixar una arquitectura harmoniosa i ordenada a la qual se superposava una estricta columnata jònica que suportava una terrassa correguda de generoses dimensions. En aquesta plaça tan digna i inacabada es va instal·lar el Mercat de la Boqueria, un dels mercats temporals més populars de Barcelona i que va acabar cobrint-per raons pràctiques amb un cobert metàl·lic permanent, enganxat de mala manera als edificis circumdants impedint la percepció de la seva magnífica arquitectura. D'altra banda entre el mercat i l'Antic Hospital de la Santa Creu es trobava l'anomenada plaça de la Gardunya, que en realitat era un descampat provocat pels bombardejos soferts durant la guerra civil i que es feia servir com a zona provisional de càrrega i descàrrega. L'any 2006 l'Ajuntament va mostrar voluntat per iniciar una operació de reforma i millora del mercat i del seu entorn. El projecte va anar orientant-se cap a la formació de tres peces: la placeta del Dr. Fleming donant al carrer del Carme, la placeta del Canonge Colom donant al carrer de l'Hospital i la gran plaça formada pels esmentats buits de la Gardunya i Sant Josep . Uns habitatges concebuts a la manera dels plantejats per Francesc Daniel Molina per una banda i la nova seu de l'Escola Massana de l'altra eren les noves construccions que es proposaven per definir-les. Resolts subterràniament els problemes de càrrega i descàrrega, el gran protagonista de la proposta era aquest enorme buit, de 166 mx 84 m, pràcticament tres vegades la mida de la Plaça Reial i ocupat en part pel 'tinglado' metàl·lic del mercat del què el projecte va voler subratllar la seva temporalitat, el seu caràcter cal·ligràfic, el seu caràcter de cobert, el seu caràcter secundari amb relació a l'ordre superior de l'arquitectura circumdant. Seguint una de les primeres intencions apuntades en el projecte 'Del Liceu al Seminari', es va separar tot el que es va poder de l'arquitectura circumdant i es va insistir moltíssim en que el mercat de la Boqueria era un 'tinglado' i no un edifici tancat, un d'aquests coberts lleugers, alts de sostre per facilitar la ventilació natural, sense façanes tancades i amb persianes verticals per protegir-lo de el sol i de la pluja. No volia perdre el caràcter de mercat mediterrani que representava la Boqueria a tot el món i que l'emparentava tan directament amb Palerm i Istanbul. Es van substituir les tradicionals proteccions verticals per cristalls horitzontals matisats penjats de la coberta, incrementant així la il·luminació natural del mercat i millorant la percepció de la columnata perimetral des de qualsevol punt del seu interior. La reducció de llocs de venda que aquestes operacions portaven implícites es va compensar amb la proposta d'una ampliació cap a la zona de l'Hospital, tractada com una prolongació de l'antic amb la intenció afegida d'equilibrar la concurridísima entrada des de Les Rambles. Per no debilitar la concepció de cobert tractat a la manera d'un agradable bosc espès, protector, exempt i isomorf al què es podia accedir per qualsevol punt del seu perímetre, es va construir l'imprescindible edifici de serveis el més petit en planta possible i en el punt que seria, després de l'ampliació, el centre geomètric del 'tinglado'.
  2. Façana Posterior del Mercat de la Boqueria

    Carme Pinós i Desplat

    Façana Posterior del Mercat de la Boqueria

    L’ampliació de la Boqueria respon a la necessitat de crear una nova façana del mercat en el lloc que fins ara ocupava la zona de càrrega i descàrrega de les mercaderies i els residus, desplaçats al soterrani del pàrking. Per donar continuïtat a les cobertes existents sense competir amb elles, optem per canviar d’escala creant unes cobertes més baixes i properes al que es considera un mercat obert d’espai públic. Decidim canviar el ritme dels pòrtics existents, que a l'actualitat ens donen una imatge simètrica focalitzada a la torre d'oficines, per una estructura de cobertes més lliure que dóna un caràcter més vital i permet la seva integració amb l'arbrat i les circulacions de la plaça.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!