Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Les obres de Reforma del Mercat de Sant Antoni han obligat a traslladar l’activitat comercial del Mercat Dominical. A fi d’aixoplugar l’activitat dels comerciants es proposa cobrir l’àmbit central del carrer Urgell, que es talla al trànsit rodat durant tots els diumenges de l’any i manté intacte el seu paper circulatori durant la resta de dies de la setmana. Es proposa un sostre lleuger, suportat per pilars ubicats a les voreres laterals. Mentre l’estructura de suport és permanent, es plantegen unes cobertes retràctils que poden replegar-se els dies feiners i els diumenges al matí per donar una major cobertura al Mercat dominical.
El mercat de Sant Antoni s’implanta fora de la porta de la muralla que portava el seu nom, sobre un mercat espontani existent extramurs i adjacent al que era la carretera de Madrid (actual avinguda Mistral).
Rovira i Trias, perdedor del concurs per a l’Eixample de Barcelona, pren el pols a la proposta guanyadora d’Ildefons Cerdà disposant, al bell mig de l'illa sencera que ocupa el mercat, una cúpula a manera de plaça coberta, dissenyada en col·laboració amb Josep M. Cornet i Mas, de dimensions anàlogues a les d’una cruïlla de l’eixample. Quatre pavellons simètrics queden enfrontats als xamfrans, atès que disposar-los girats noranta graus respecte a la directriu dels carrers (és a dir, en diagonal) permet que assoleixin la llargària màxima inscriptible en una illa quadrada.
El perímetre de l'illa queda tancat i els espais compresos entre la tanca i les façanes del mercat es tracten com a patis de descàrrega de mercaderies. Recolzada en aquesta tanca perimetral s’estableix una marquesina perimetral on té lloc un conegudíssim mercat exterior en el qual es pot trobar de tot els diumenges al matí i que constitueix un espectacle digne de veure’s i un lloc on poder prendre el pols a la ciutat.
La reforma disposa dues plantes subterrànies sota el mercat restaurat arqueològicament, amb les parades reformades. Les excavacions per a l’obra han deixat al descobert restes del baluard de la muralla, que s’han incorporat al projecte. Aquest enderroca la tanca perimetral preservant-ne la marquesina per tal d’obrir els antics patis de mercaderies i convertir-los en places públiques. Una d’aquestes es deprimeix tota una planta per permetre la visita a les restes del baluard i es converteix en accés d’un nou sòcol comercial.
La reforma deixarà veure la totalitat del mercat vell perfectament restaurat i en valorarà les façanes laterals, en un principi tancades, arquitectura de servei dignificada amb el pas dels anys. La nova arquitectura reforçarà el caràcter cívic i, alhora, potenciarà la memòria històrica del lloc.
Les obres de Reforma del Mercat de Sant Antoni han obligat a traslladar l’activitat comercial del Mercat Dominical. A fi d’aixoplugar l’activitat dels comerciants es proposa cobrir l’àmbit central del carrer Urgell, que es talla al trànsit rodat durant tots els diumenges de l’any i manté intacte el seu paper circulatori durant la resta de dies de la setmana. Es proposa un sostre lleuger, suportat per pilars ubicats a les voreres laterals. Mentre l’estructura de suport és permanent, es plantegen unes cobertes retràctils que poden replegar-se els dies feiners i els diumenges al matí per donar una major cobertura al Mercat dominical.
L’edifici del Mercat de Sant Antoni, construït segons projecte de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i l’enginyer Josep M. Cornet i Mas, l’any 1882, és un dels edificis públics més emblemàtics de l’Eixample barceloní. Ocupa una illa sencera i s’organitza en forma de creu grega, reproduint en geometria i dimensió el traçat de les alineacions de l’Eixample.
La coberta. El pas del anys havia desfigurat la coberta original, substituint la teula per plaques de fibrociment. El projecte ha recuperat el seu acabat de teula ceràmica de dos colors, col·locada sobre panells de fusta. També s´han mantingut quan ha estat possible les corretges de suport de fusta originals. S’ han refet els lluernaris sobre les naus que en algun moment havien sigut cegats.
Les muralles. L’existència d’una part soterrada del baluard de Sant Antoni, i de la corresponent contraescarpa, han estat elements determinants en la redacció final del projecte. Es proposa el manteniment íntegre de la part del baluard existent i el manteniment quasi íntegre de la contraescarpa, fent possible entendre i reviure l’espai del fossat de la muralla. Aquestes preexistències s’han incorporat al projecte com una oportunitat per augmentar l’interès ciutadà del conjunt.
Tres Mercats. La proposta d’organització del programa funcional del Mercat passa per fer possible, per primer cop, la cohabitació dels dos mercats (Mercat del Fresc i Mercat del encant), a l’interior, sense que es destorbin mútuament. La proposta de disposició de les parades respecta els eixos centrals que permeten percebre la dimensió complerta de la diagonal de l’illa. En quan a l’exterior, es situa el Mercat Dominical sota pèrgoles situades al perímetre de la illa.
La secció. L’edifici mostra la capacitat d’interrelacionar els diferents usos que conté. En plantes soterrani es combinen les alçades per aconseguir un major gàlib a l’àrea de càrrega i descàrrega. Un primer soterrani es dedica als nous usos comercials, centre cívic i museu.
Posteriorment a la remodelació del Mercat de Sant Antoni s’ha decidit incorporar una sala polivalent, un espai on podran tenir lloc petits actes o manifestacions culturals. Situada a la planta -1, sota les escales d’entrada des del Carrer Urgell, l’accés es produeix just en un dels extrems de la contraescarpa, configurant un dels finals de l’espai fossat.
Dins de la remodelació del Mercat de Sant Antoni, i fruit del procés participatiu amb els veïns del barri, s'ha decidit incorporar un espai veïnal polivalent. Situat a la planta -1 des d'on es produeix l'accés principal, forma part del conjunt d'activitats que s'incorporen al fossat de les antigues muralles.
Un espai que es planteja com a continuïtat de la intervenció en el lloc arqueològic i manté gran part de les seves característiques com el paviment, l'alçada de sostre, les safates d'instal·lacions, etc. El seu vestíbul es planteja com un lloc versàtil, espai de trobada i apte també per a petits actes comunitaris. Un àmbit de geometria irregular des d'on s'accedeix a les diferents activitats que conformen l'equipament i que està caracteritzat per un arrambador perimetral i continu de fusta que incorpora portes, elements de senyalització, etc.
En definitiva, el nou espai veïnal, s'integra en el conjunt arqueològic, afegint-se a les activitatsde l'espai fossat com un actiu element dinamitzador del barri.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
