Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Filmoteca de Catalunya

  • Filmoteca de Catalunya

Memoria

L’edifici s’emplaça en un solar molt difícil al cor del Raval. Respecta les alineacions als carrers de Sant Pau i Espalter i s'obre a una plaça adjacent de nova creació. El seu programa consisteix en les dependències de la Filmoteca de Catalunya, que requereix una part pública considerable i una de més privada que allotja unes oficines, un banc d’imatges i una biblioteca. Les parts públiques se situen en contacte amb el terra. Les dues sales de cinema on s’exhibeixen les pel·lícules queden al subsòl, sota la plaça, per evitar grans desplaçaments verticals de públic. El programa més privat ocupa les plantes superiors de l’edifici. L’estructura és el tret més especial de la intervenció: dues pantalles de formigó posttensat configuren les façanes llargues de l’edifici i es deixen vistes. L’estructura horitzontal va de façana a façana sense suports intermedis. Les pantalles deixen dos grans cossos en voladís a cada extrem de l’edifici que cobreixen espais públics sense cap mena de suport, ben tensats i molt atractius. Un atri interior relliga les parts públiques i privades del programa i travessa tot el cor de l’edifici de dalt a baix. L’interiorisme contrasta, per la delicadesa que presenta, amb l’estructura d’una manera molt forta. Està basat en envans interiors de vidre, lleugers i transparents, tenyits de colors suaus, que introdueixen una nota subtil en uns espais potents, equilibrats, diàfans i amplis. L’estructura també es deixa vista a l’interior i introdueix un material en massa que es patinarà i envellirà diferenciadament als envans. És remarcable el paviment dels espais públics de la planta baixa, fet de petites llambordes disposades en espiga, a la manera portuguesa. Les parts públiques seran visitables en dies de funció. L’edifici està cridat a ser un dels espais vertebradors del barri atès que barreja, per la singularitat dels cicles que s’hi exhibeixen, el públic local amb el de la resta de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Autor: Jaume Prat

Fuente: APP BCN Arquitectura

Filmoteca de Catalunya Sobre la Forma ... Les ruïnes ensenyen l'estructura dels edificis. El Fòrum Romà visualitza el pla de fonaments i claveguerons de la ciutat. A la ciutat antiga, el meu edifici pretén expressar-se com pura estructura, sense revestiments ni acabats. Els murs-biga de formigó vist que construeixen les façanes, sent molt diversos, són de la família dels desballestats murs veïns, que ensenyen a través dels seus esvorancs seva massa central originària. Sobre el mur es juxtaposen filtres. És una metàfora cinematogràfica però no només conceptual, sinó sobretot física, sensible. A la ciutat vella, amb relacions molt properes entre edificis la interacció ha mediarse, filtrar-se. I això es produeix a través de diversos artefactes, amb una vaga referència cinematogràfica. Sobre l'espai ... L'espai s'articula sobre dos moviments: a) El descens cap a la foscor dels cinemes, amb reflexió dels espectadors (al seu torn reflectits, actors a través d'un conjunt de miralls b) L'ascens cap a la llum, cap als llocs de treball. Dos patis connectats però no continus acompanyen i construeixen el moviment.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autores

Sobre el Mapa