Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

  • Habitatges i Cinema Astoria

Memòria

L’edifici consta de sis habitatges per planta, dels quals tres donen al carrer París i els altres tres al pati interior de l’illa de cases. Els habitatges de la darrera planta són dúplexs, amb escales exteriors de comunicació entre tots dos nivells, a més de les interiors. L’estructura portant contempla el fet que a la planta baixa hi ha un cinema, i es resol per mitjà de peus drets metàl·lics de secció mínima, que són descarregats a baix. La distribució dels habitatges reflecteix les contradiccions entre les aspiracions del GATCPAC en matèria d’habitatge i la permissivitat de les ordenances municipals pel que fa a l’aprofitament del sòl.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio entre medianeras dispone de seis viviendas por rellano y un cine en la planta baja. Tres de las viviendas tienen vistas a la calle y las otras tres al patio interior de manzana. La estructura es metálica, lo que permite reducir la sección de los pilares y jácenas al mínimo y, además, obtener una boca de casi 21 metros de anchura para el vestíbulo del cine a la calle. El vestíbulo y el bar del cine están resueltos con materiales metálicos, siguiendo la estética barco. Rodríguez Arias no quiso publicar la planta de las viviendas en la revista AC del GATEPAC porque no pudo evitar los pequeños patios interiores de ventilación, recurso prácticamente obligado debido a la profundidad edificable en el Eixample de Barcelona y a las ordenanzas municipales que lo rigen. La composición de la fachada sigue los criterios compositivos Bauhaus, propios de la cultura de la máquina: es una fachada perfectamente seriada, con ritmos de franjas horizontales y verticales combinados. Las franjas horizontales vienen determinadas por las ventanas, con un acento en los antepechos, mientras que las franjas verticales quedan definidas por el rehundido de las terrazas. De estas terrazas se proyectan en voladizo unos balcones de hormigón con barandilla metálica que producen unas sombras muy intensas en la fachada. El ritmo constante de estos voladizos genera una imagen muy mecánica.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa