En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L’edifici es composa de dos cossos diferenciats on, el que dona al carrer Mañé i Flaquer, consta de vuit habitatges petits, quatre dels quals donen a l’interior de l’illa i un altre cos interior, que es dedicà a estudi d’arquitectura.
La construcció destinada als habitatges s’acomoda de forma discreta a l'entorn urbà en què s’insereix, és a dir, el casc antic de Sarrià, amb un llenguatge mínim i subtil.
La composició de l’estreta façana pren com a base de sortida pel disseny la supressió de les volades que per ordenances podrien edificar-se, però que, per voluntat dels promotors i tècnics, es va renunciar a executar-les i va donar lloc a la façana plana, que es mostrà com a suport eficaç per a la composició general en carrers estrets i de cascs antics.
La renúncia a cossos sortints assegura la continuïtat dels plans de façana amb les edificacions veïnes i dona resposta a la problemàtica dels carrers estrets, evitant l’enfrontament de façanes i de les seves obertures i intimitzant els programes familiars.
En la concepció unitària de la façana, cada element s’individualitza, encaixant en el van de l’obra, prenent com a referència la imatge de les façanes dels interiors d’illa... galeries envidrades, sobreposades com a pell a les estructures de les façanes, que resolen espais de trànsit interior/exterior.
Ambdós paraments, l’interior d’illa i el del carrer, es dissenyen com a doble pell, formant una cambra d’aire intermèdia entre l’interior dels habitatges i l’exterior. El parament interior és envidrat i l’exterior, enrassat amb la façana, és de perfilària metàl·lica, responent al mateix temps a un problema constructiu i a la necessitat de dividir el van, com a referència a l’escala de l’entorn.
La planta baixa es resol amb un petit porxo que facilita la maniobrabilitat de l’accés i facilita l’entrada independent, dels habitatges i del local, possibilitant la visió de la profunditat del pati interior mitjançant la transparència.
Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán
Pere Aixàs i Espar, Sergi Godia i Fran, Juli Laviña Batallé, Josep Urgell i Beltrán