Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Via Augusta 61

  • Habitatges Via Augusta 61

  • Habitatges Via Augusta 61

  • Habitatges Via Augusta 61

Memòria

En línia amb les premisses del GATCPAC, Rodríguez Arias es proposa la construcció d’habitatges amb uns bons estàndards de superfície i confort a costos molt baixos, gràcies als procediments constructius emprats. L’estructura és mixta, de maó i de peus drets de ferro, per afavorir els espais amplis i no sotmetre la disposició al sistema portant. Els sostres estan fets amb revoltons. Els paviments són de mosaic hidràulic, i les portes i finestres adopten els models estandarditzats pel mateix GATCPAC. L’edifici disposa de calefacció central, i tot l’utillatge de les cuines i els banys adopta la tecnologia més innovadora del moment.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Este edificio se sitúa entre medianeras en un solar de planta romboidal, y se ha resuelto en varias plantas con dos viviendas por rellano. La fachada mejor orientada es la que da al espacio interior de manzana. Rodríguez Arias resuelve este problema situando los dormitorios principales en la fachada a la calle y reservando la buena orientación para la sala de estar y el comedor, que se pueden convertir fácilmente en un único espacio mediante mamparas plegables. El resultado es que la fachada interior está mucho más vidriada que la fachada a la calle, que cuenta con grandes ventanas horizontales. La fachada a la calle es como un lienzo de estuco rosado, perfectamente plano y recortado por las ventanas. Ligeros movimientos provocados estratégicamente sobre algunos de los balcones y ventanas de esta fachada producen pequeñas asimetrías que generan un suave dinamismo muy equilibrado. La planta baja ha sido modificada para incorporar comercios. La estructura es mixta, metálica y de ladrillo, la más corriente y económica de las que se utilizaban entonces en Barcelona. Las puertas y ventanas se han estandarizado según los modelos y medidas GATEPAC. En la fachada a la calle, las carpinterías son metálicas, mientras que en la fachada interior son correderas horizontales de madera, tipo GATEPAC. El ascensor de servicio tiene parada en la terraza superior donde se encuentran situados los cuartos trasteros de todas las viviendas.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa