Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

  • Habitatges Vila Olímpica

Memòria

El nou barri de la Vila Olímpica permet l'obertura de Barcelona al mar i l'organització de la zona costanera seguint la morfologia tradicional de Barcelona (mançanes tancades) però amb factura actual. El nou barri és la superposició de diferents projectes d’arquitectura supeditats a un Pla General projectat per Oriol Bohigas. El nostre projecte es troba dins la supermançana limitada per l’Avinguda Litoral, el carrer Arquitecte Sert, L’Avinguda Icària i el carrer del Poble nou. El projecte parteix d’unes singularitats preexistents; Secció obligatòria davant l’Avinguda Litoral, Porxo amb teulada a dos aigües, Plaça circular (torre), espai interior amb torres, la presència de ponts i el totxo com a material. La solució adoptada consta de 170 habitatges junt amb locals comercials i aparcaments Malgrat les diferents situacions urbanes; bloc lineal, cantonades, secció obligatòria, espais aïllats a l’interior de mançana, la principal característica era donar una imatge unitària a tot conjunt. Tot això dins un context de preus baixos, de problemes de mà d’obra i de rapidesa d’execució. Per aconseguir-ho es va optar per només dos tipologies d’habitatge (2 habitatges per replà més el triplex en els habitatges lineals) i per idèntics criteris constructius i materials de façana. Sempre amb l’objectiu de resoldre privacitat, protecció i comunicació amb l’exterior, les diferents façanes/edificis tenen diferent tractament formal en funció de les orientacions i/o situacions urbanes. Les façanes posteriors i de part dels edificis aïllats parteixen de la finestra correguda d’1m que unifica obertures (habitació, cuina i safareig). En la resta no s’opta pel forat directament a l’exterior, sino per crear una doble façana com a filtre o com a espai intermig entre interior i exterior. Però també resoldre els problemes dimensionals d’escala i solucionar las possibles simetries i repeticions degut a l’addició de parts iguals i a la seva adequació a l’espai exterior.

Autor: Bonell i Gil Arquitectes

Autors

Sobre el mapa