Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Conjunt d'edificis a l'entorn d'un gran pati en forma d'"U", obert al migdia. El cos central destaca per l'accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d'edificis; aquests són de planta baixa, pis i golfa. La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.

Bastit al lloc de l'antic i desaparegut convent dels Caputxins, fundat el 1584 i destruït durant la guerra napoleònica. Després d'esser refet, vingué la crema del 1835.

El 1844, l'estat cedí aquests terrenys per a traslladar l'hospital que anteriorment estava a l'actual Biblioteca Tarafa. El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo hospital - Asilo", presidida per Francisco Ribes Serre. El 1914 es posa la primera pedra.

Una part dels fons per bastir aquest edifici foren trets de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) per 150.000 pessetes.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Conjunt d'edificis amb un pati tancat al mig. Conté elements formals i decoratius propis del modernisme. Es pot incloure dins de l'etapa tardo-modernista de l'arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més important de la seva etapa modernista. Es troba a la vessant migdia del turó de la torre de Pinós, al costat de la carretera de Caldes a Sant Celoni, fora del nucli urbà. Està format per un conjunt de tres pavellons: el de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil i el de Sant Enric, que albergava la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars, articulats a l'entorn d'un gran pati en forma d'U, tancat a N i obert a migdia. Darrera, al costat N del conjunt edificat, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933, destinat a malalties infeccioses i inaugurat, l'any 1957. En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten del nivell del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Presenta alçada de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta d'interès al respecte, el seu acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). Als patis i jardins creix un interessant grup de pins blancs (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Destaca la decoració en ceràmica vidriada verda en forma de respiralls sota finestra. Al jardí hi ha elements ambientals com una font amb la llegenda "Agraiment a Francesc Riba" i una escultura amb una inscripció que diu "Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas". A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.

L'any 1914 es posà la primera pedra de l'edifici. Fou inaugurat per la festa Major de 1923. Va ser construït gràcies a les aportacions d'alguns granollerins i a les rendes de la venda del retaule dels Vergós a l'Ajuntament de Barcelona (BAULIES, 1965).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-11

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació