Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

Conjunt d'edificis a l'entorn d'un gran pati en forma d'"U", obert al migdia. El cos central destaca per l'accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d'edificis; aquests són de planta baixa, pis i golfa. La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista.

Bastit al lloc de l'antic i desaparegut convent dels Caputxins, fundat el 1584 i destruït durant la guerra napoleònica. Després d'esser refet, vingué la crema del 1835.

El 1844, l'estat cedí aquests terrenys per a traslladar l'hospital que anteriorment estava a l'actual Biblioteca Tarafa. El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo hospital - Asilo", presidida per Francisco Ribes Serre. El 1914 es posa la primera pedra.

Una part dels fons per bastir aquest edifici foren trets de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) per 150.000 pessetes.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Conjunt d'edificis amb un pati tancat al mig. Conté elements formals i decoratius propis del modernisme. Es pot incloure dins de l'etapa tardo-modernista de l'arquitecte Josep Maria Miró i Guivernau. Es tracta del primer edifici de caràcter públic important que realitzà i el més important de la seva etapa modernista. Es troba a la vessant migdia del turó de la torre de Pinós, al costat de la carretera de Caldes a Sant Celoni, fora del nucli urbà. Està format per un conjunt de tres pavellons: el de Sant Jaume, destinat a hospital; el de Santa Faustina, destinat a asil i el de Sant Enric, que albergava la cuina, la capella, el convent i dependències auxiliars, articulats a l'entorn d'un gran pati en forma d'U, tancat a N i obert a migdia. Darrera, al costat N del conjunt edificat, hi ha un pavelló aïllat, de planta rectangular i coberta composta, projectat l'any 1933, destinat a malalties infeccioses i inaugurat, l'any 1957. En el cos central que uneix els pavellons laterals hi ha l'accés, emfasitzat per dues torres-mirador que sobresurten del nivell del ràfec - cornisa que corona tots els edificis del conjunt. Presenta alçada de planta baixa, pis i golfes, aprofitant el sotacoberta. Les cobertes són de teula àrab a diferents vessants compostes segons demana la planta del conjunt. Resulta d'interès al respecte, el seu acabat mitjançant un treballat ràfec imbricat al llarg de tot el perímetre de la façana (CUSPINERA et alií, 2001). Als patis i jardins creix un interessant grup de pins blancs (MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES, 2001). Destaca la decoració en ceràmica vidriada verda en forma de respiralls sota finestra. Al jardí hi ha elements ambientals com una font amb la llegenda "Agraiment a Francesc Riba" i una escultura amb una inscripció que diu "Al benemèrit doctor Francesc Fàbregas". A l'entrada hi ha una caseta que segueix l'estil general de tots els edificis i una escultura de Toni Cumella.

L'any 1914 es posà la primera pedra de l'edifici. Fou inaugurat per la festa Major de 1923. Va ser construït gràcies a les aportacions d'alguns granollerins i a les rendes de la venda del retaule dels Vergós a l'Ajuntament de Barcelona (BAULIES, 1965).

Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. P-11

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación