L'antic hospital de Santa Maria, construït a l'inici del segle XVI, va estar en funcionament fins que la seva capacitat per atendre malalts va quedar obsoleta. L'any 1915, la Diputació de Barcelona, d'acord amb la Paeria, es va fer càrrec de la institució, però les velles instal·lacions aconsellaven l'abandó de l'edifici gòtic amb aquesta funció i la creació d'un hospital nou que implantés les noves tecnologies científiques de la medicina del moment. La Mancomunitat de Catalunya n'aprovà la construcció, i el nou complex hospitalari s'aixecà en un terreny dels afores de la ciutat, a tocar de la carretera d'Osca. El 1922, els arquitectes Porqueres i Mestres se'n feren càrrec del projecte i van concebre uns edificis en estil noucentista, dins una gran ciutat sanitària de pavellons aïllats, capella, jardins i fonts. L'hospital nou fou inaugurat l'1 de maig de 1928. A partir de 1967, el recinte es va anar transformant amb la construcció de blocs nous, o la remodelació i ampliació dels ja existents. Entre 1987 i 1989 es va construir la nova Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, segregada de la Universitat de Barcelona. La construcció, projectada per Humbert Costas i Manuel Gómez, es va aixecar sobre uns pavellons projectats per Joaquim Porqueres i Jaume Mestres, cosa que, malgrat la bondat i el reconeixement que tingué el projecte com a finalista dels premis FAD i Andrea Palladio de 1989 i 1990, afecten, inevitablement, l'obra arquitectònica original.
Actualment, el recinte de l'antic Hospital Provincial (o nou Hospital de Santa Maria) conserva al seu interior un conjunt de blocs aïllats compostos segons eixos barrocs, amb domini de la simetria clàssica, ben perceptible en el pavelló d'accés, de tres cossos en disposició trapezial (els dos laterals organitzats al voltant d'un pati en forma d'U), on les façanes, tractades amb acurat disseny, dibuixen un ritme regular d'obertures que centren l'accés a l'edifici i l'eix principal del conjunt. Els blocs consten de planta baixa i dos pisos. L'edifici d'accés presenta columnes i pilastres clàssiques, frontons triangulars, finestres en arc rodó i cobertes a quatre vessants de teula àrab, si bé ja incorpora obertures de format rectangular apaïsat en el cimbori de planta quadrada que emergeix de les teulades. Els paraments estan tractats amb arrebossat i estuc llis, i les cornises són de maó vist.