Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El programa requeria incloure una sèrie d’activitats molt diverses en una illa de cases de l’Eixample, truncada per l’encreuament del carrer Ribes i per algunes construccions existents que no havien seguit el criteri d’edificació en corona. El projecte es proposa refer del tot els límits de l’illa de cases i crear-hi una topologia pròpia. Es crea una plaça nova a la vora del carrer Ribes, que serveix d’accés i de lloc de referència per a tot el centre cívic. Des d’aquesta plaça s’accedeix al mercat, la biblioteca, la llar d’infants i el centre cívic, que busquen el seu lloc pels espais lliures de l’illa de cases, sense perdre la connexió amb la plaça. La residència d’estudiants i la residència geriàtrica formen un cos a part, amb accés pel carrer Sardenya, si bé es plega sobre ell mateix per tal de participar en l’espai generat per la plaça. L’ordre del carrer Ribes i la nova plaça fixen un clar criteri per a la ubicació de cada part.
La illa de l'Eixample situada entre els carrers Sicília, Sardenya, Ali-Bei i Ausiàs March, presenta una geometria irregular resultat de la seva divisió en dues parts pel carrer de Ribes.A l'illa hi ha un edifici lineal destinat a Centre Cívic, que ocupa el centre d'aquesta, amb un criteri aliè al sistema de construcció en corona que determina la morfologia de l'Eixample. L'ordenació inicial preveia la implantació d'altres equipaments adjacents a aquest inicial i d'un edifici de planta baixa més cinc plantes amb façana a la carrer Sardenya, aquest sí, amb els criteris comuns de construcció de l'Eixample Cerdà.
El programa d'equipaments previst al voltant del Centre Cívic era una biblioteca (que havia de compartir serveis amb el Centre Cívic), una Guarderia, un Col • legi d'Ensenyament Primària i un Mercat. A més, l'edifici de planta baixa més cinc plantes encarat a la carrer Sardenya es dividia en dos, un destinat a residència d'estudiants, de gestió privada,
i un altre a Residència Geriàtrica construït per una Fundació privada i cedit posteriorment al Ajuntament.
De manera que el problema a solucionar sumava una geometria de límit atípic en relació a la definida a l'Eixample, a l'interior hi havia un edifici singular impossible de "Digerir" si s'aplicaven criteris d'ordenació en corona, un límit (carrer Sardenya) que sí responia a aquests criteris i un programa radicalment heterogeni pel que fa a les diferents tipologies d'edificació que generava. I una constatació immediata a l'hora de plantejar la solució més evident (construir el límit, com en tot l'Eixample): els m 2 edificables previstos en l'ordenació inicial no donaven ni de bon tros per estendre a aquests límits el tipus de edificació prevista en relació al carrer Sardenya.
La solució ha necessitat d'un grau extrem de artificiosidades i violència en la proposta, per aconseguir establir relacions comunes entre geometries, tipus edificatoris i usos radicalment heterogenis. Fonamentalment el criteri d'ordenació ha estat subordinar fèrriament totes les edificacions al seu dependència del c / Ribes (que s'amplia en el tram central per generar un espai autònom, estàtic, de plaça).
Aquesta voluntat ens ha portat a "plastificar" la geometria de la Residència Geriàtrica per doblegar i encarar a aquest espai públic, a vincular (i magnificar) totes les entrades a aquest mateix espai públic ia treballar amb instruments de projecte que solucionin les especificitat de cada ús i expressin la seva escala (tan diferent entre, per exemple, un mercat i una guarderia) i alhora determinin relacions comuns de volumetria i materials entre una agrupació d'edificis tan diferent.
És a dir, en el primer cas, instruments d'arquitectura gairebé domèstics, en el segon, gairebé escultòrics.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Illa de Cases Fort Pienc
El programa requeria incloure una sèrie d’activitats molt diverses en una illa de cases de l’Eixample, truncada per l’encreuament del carrer Ribes i per algunes construccions existents que no havien seguit el criteri d’edificació en corona. El projecte es proposa refer del tot els límits de l’illa de cases i crear-hi una topologia pròpia. Es crea una plaça nova a la vora del carrer Ribes, que serveix d’accés i de lloc de referència per a tot el centre cívic. Des d’aquesta plaça s’accedeix al mercat, la biblioteca, la llar d’infants i el centre cívic, que busquen el seu lloc pels espais lliures de l’illa de cases, sense perdre la connexió amb la plaça. La residència d’estudiants i la residència geriàtrica formen un cos a part, amb accés pel carrer Sardenya, si bé es plega sobre ell mateix per tal de participar en l’espai generat per la plaça. L’ordre del carrer Ribes i la nova plaça fixen un clar criteri per a la ubicació de cada part. -
Premi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i UrbanismeIlla de Cases Fort Pienc