Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Como ir

En Imágenes

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

  • Manzana Urbana Fort Pienc

Memoria

El programa requeria incloure una sèrie d’activitats molt diverses en una illa de cases de l’Eixample, truncada per l’encreuament del carrer Ribes i per algunes construccions existents que no havien seguit el criteri d’edificació en corona. El projecte es proposa refer del tot els límits de l’illa de cases i crear-hi una topologia pròpia. Es crea una plaça nova a la vora del carrer Ribes, que serveix d’accés i de lloc de referència per a tot el centre cívic. Des d’aquesta plaça s’accedeix al mercat, la biblioteca, la llar d’infants i el centre cívic, que busquen el seu lloc pels espais lliures de l’illa de cases, sense perdre la connexió amb la plaça. La residència d’estudiants i la residència geriàtrica formen un cos a part, amb accés pel carrer Sardenya, si bé es plega sobre ell mateix per tal de participar en l’espai generat per la plaça. L’ordre del carrer Ribes i la nova plaça fixen un clar criteri per a la ubicació de cada part.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La illa de l'Eixample situada entre els carrers Sicília, Sardenya, Ali-Bei i Ausiàs March, presenta una geometria irregular resultat de la seva divisió en dues parts pel carrer de Ribes.A l'illa hi ha un edifici lineal destinat a Centre Cívic, que ocupa el centre d'aquesta, amb un criteri aliè al sistema de construcció en corona que determina la morfologia de l'Eixample. L'ordenació inicial preveia la implantació d'altres equipaments adjacents a aquest inicial i d'un edifici de planta baixa més cinc plantes amb façana a la carrer Sardenya, aquest sí, amb els criteris comuns de construcció de l'Eixample Cerdà. El programa d'equipaments previst al voltant del Centre Cívic era una biblioteca (que havia de compartir serveis amb el Centre Cívic), una Guarderia, un Col • legi d'Ensenyament Primària i un Mercat. A més, l'edifici de planta baixa més cinc plantes encarat a la carrer Sardenya es dividia en dos, un destinat a residència d'estudiants, de gestió privada, i un altre a Residència Geriàtrica construït per una Fundació privada i cedit posteriorment al Ajuntament. De manera que el problema a solucionar sumava una geometria de límit atípic en relació a la definida a l'Eixample, a l'interior hi havia un edifici singular impossible de "Digerir" si s'aplicaven criteris d'ordenació en corona, un límit (carrer Sardenya) que sí responia a aquests criteris i un programa radicalment heterogeni pel que fa a les diferents tipologies d'edificació que generava. I una constatació immediata a l'hora de plantejar la solució més evident (construir el límit, com en tot l'Eixample): els m 2 edificables previstos en l'ordenació inicial no donaven ni de bon tros per estendre a aquests límits el tipus de edificació prevista en relació al carrer Sardenya. La solució ha necessitat d'un grau extrem de artificiosidades i violència en la proposta, per aconseguir establir relacions comunes entre geometries, tipus edificatoris i usos radicalment heterogenis. Fonamentalment el criteri d'ordenació ha estat subordinar fèrriament totes les edificacions al seu dependència del c / Ribes (que s'amplia en el tram central per generar un espai autònom, estàtic, de plaça). Aquesta voluntat ens ha portat a "plastificar" la geometria de la Residència Geriàtrica per doblegar i encarar a aquest espai públic, a vincular (i magnificar) totes les entrades a aquest mateix espai públic ia treballar amb instruments de projecte que solucionin les especificitat de cada ús i expressin la seva escala (tan diferent entre, per exemple, un mercat i una guarderia) i alhora determinin relacions comuns de volumetria i materials entre una agrupació d'edificis tan diferent. És a dir, en el primer cas, instruments d'arquitectura gairebé domèstics, en el segon, gairebé escultòrics.

Autor: Josep Llinàs Carmona

Autores

Como ir

Sobre el Mapa