Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

  • Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

Memoria

L’edifici, un triple pavelló poliesportiu, és el resultat d’un concurs guanyat per l’Ajuntament de Barcelona, realitzat en col·laboració amb BB arquitectes i Gustau Gili. La gran volumetria que l’extens programa funcional genera en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera, planteja semisoterrar una part important del complex poliesportiu assegurant-ne, a traves de mecanismes de secció, la bona il·luminació i ventilació natural així com el còmode accés/evacuació a les parts inferiors. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement i obtenir guanys energètics importants gràcies a minvar les seves superfícies exposades, s’obté un guany en l’espai públic urbà. A l’enretirar l’edificació de l’alineació de vial, es garanteix un coixí lliure que resol l’accés així com la complicada trama urbana en aquest punt. Es genera un espai lliure públic que actua com a foyer urbà del complex i millora notablement la integració de l’edifici en el seu entorn proper, traslladant l’exterior de la plaça a l’interior de la graderia sobre la pista principal, fent desaparèixer la sensació de soterrament d’aquesta. El sistema constructiu proposat neix de la recuperació de la memòria de tradicions constructives locals basades en la ceràmica de principis del segle XX. Enllacem doncs una tradició artesanal amb una actitud post-industrial proposant uns sistemes basats en la ceràmica industrialitzada. Un edifici pensat per a la seva utilització, on els materials es mostren tal i com són, aportant per sí mateixos qualitats sensorials. Són els mateixos materials que es van repetint a tots els espais del complex, el que genera la sensació de conjunt, malgrat cadascun d’ells es pugui interpretar de manera individual; ceràmica, fusta, formigó... són els materials sobre els que l’edifici es reconeix. En la pell de l’edifici, la ceràmica s’adapta a les diferents necessitats i orientacions de les façanes. En totes elles, s’alternen buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents de diferents maneres. Les parts opaques es “trenquen” amb la utilització de diferents textures i colors de ceràmica de manera que es descompon el conjunt, a la vegada que controla la llum natural que banya l’edifici al seu interior. Es proposa una coberta única per a l’edificació sobre rasant, formada per unes subtils voltes invertides que es manifesten en façana i que enllacen si bé de manera no directa amb l’ordre i la presència de les voltes de les cobertes veïnes de l’edifici de Llotja, com una altre mecanisme per a la integració i el reconeixement de la força i singularitat del barri .

Autor: AIA Arquitectura i Instal·lacions

Autores

Sobre el Mapa