Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

A uns 3 kilòmetres a llevant de Jafra, en un lloc relativament pla, hom troba l'heretat de la Plana Novella (a 280 metres d'altitud). Es un edifici de caràcter eclèctic que té en el seu interior una sèrie de decoracions interessants com pot ser una sala neoàrab. Exteriorment imita un fortí amb un mur alt i garites a les cantonades i als costats de les portes. Quan s'entra al recinte, hi ha un pati que porta, cap a l'esquerra, al pati dels llimoners on hi ha el safareig gaudinià, i per la dreta, a les bodegues, el lagars, el pou i la capella. El nucli principal, de grans dimensions, té estructura simètrica amb dos cossos laterals i un de central més simple, d'una alçada superior amb coberta de teula a dues vessants i una torreta de planta quadrada , molt sobresortint que descansa damunt el carener de la teulada. El 1875, Pere Domenèch i Grau, natural d'illa Cristina i resident a Cuba, va adquirir a la família Raventós l'antiga masia Plana Novella, a més dels masos les Piques i el Corral nou. El nou propietari feu incloure les seves possessions al benefici de la llei de colònies i així obtingué l'exempció del impost de consum i altres serveis per les famílies que hi habitaven. Les obres de construcció del palau van acabar el 29 d'octubre de 1890. l'any 1893 es va declarar la fil·loxera i el 1896 la finca va sortir a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que han mantingut les seves portes tancades fins que l'any 1996 s'hi va instal·lar una comunitat budista que ha restaurat l'edifici i ha creat un museu.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

L'edifici forma part del conjunt de la Plana Novella, de caràcter arquitectònic eclèctic amb predomini estètic romàntic amb una tendència medievalitzant. Així, l'església recull elements propis del romànic, com la porta d'entrada i les arcuacions de la façana principal, o gòtics, com la rosassa. És destacable la teulada de ceràmica vidriada en formes d'escames, així com el campanar d'espadanya. La capella cristiana dedicada a la Immaculada Concepció està decorada artísticament amb les pintures d'Enric Monserdà i Vidal, especialment les de l'àbsis (La Santíssima Trinitat amb L'Anunciació de la Verge Maria i L'expulsió d'Adam i Eva del Paradís). La Plana Novella és una antiga heretat que es troba en una petita planúria al centre del Parc del Garraf. Es troba situada en un promontori dominant, la vall dels Reis, que formava part de l'antiga baronia de Jafre. El nom prové de l'antiga masia Plana Novella situada darrere de la casa senyorial documentada en el segle XIV amb el nom de Mas Novella. El poblament d'aquesta zona s'inicià durant el segle XVII, abans però havia existit una casa pairal datada del 1601. L'any 1681, la propietat de la Plana Novella constava que era de José Catà i Bertran, senyor de la baronia de Jafra, qui en aquest any establí com a primer emfiteuta José Raventós i Codorniu del Mas de les Piques. El 22 d'agost de 1875, la finca fou adquirida per l'indià Pere Domènech i Grau, nascut a Sitges l'any 1831 i mor a Barcelona el 1898. La venda de la finca Plana Novella a Pere Domènech i Grau de Sitges va suposar un gran escàndol, ja que els senyors Raventós no eren els veritables senyors, sinó que només posseïen el domini útil de la finca. Aquesta venda va ocasionar un sorollós plet entre el senyor Domènech i els descendents del baró de Jafra, els quals posseïen el domini directe i alodial. Després d'aquest succés, el senyor Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada fonamentalment a l'explotació de la vinya. El nou propietari va incloure en les seves possessions el benefici de la Llei de colònies d'Alfons XII, que s'aconseguí el 23 de maig de 1885 i es va obtenir, així, l'exempció de l'impost de consum, l'exacció militar als nascuts a la colònia i també per a les set famílies que vivien a les masies sota el seu auspici i el de les 38 persones que treballaven a la colònia agrícola. El senyor Domènech encarrega la construcció del Palau Novella a l'arquitecte Manel Comas i Thos (distingit professionalment dintre dels estils modernista i neogòtic, autor de notables edificacions a Barcelona) recuperant una antiga masia i construint un palauet enmig del Garraf, destinat a l'època estival, per a la seva dona Maria Vilanova i el seu fill Cristòfor Domènech. Les obres de construcció començaren l'1 de juny de 1887 i acabaren el 29 d'octubre de 1890 amb la benedicció del bisbe de Barcelona, Monsenyor Jaume Català Albora. Aquestes obres consistiren en una reforma total de la propietat amb la construcció d'una mansió senyorial d'estil antillà de grans dimensions. Gràcies a l'impuls emprenedor de la senyor Vilanova, el 3 d'octubre de 1887, es van fer arribar les aigües del naixement dels brolladors de les piques fins a la finca, construint quatre quilòmetres de canonades; informació que es troba en una làpida de marbre a l'entrada del Palau. El celler, segons la descripció de l'època eren el millor equipat de Catalunya: amb 300 bótes de 10 càrregues cadascuna realitzades amb fusta dels boscos de la Plana. L'any 1996 es va convertir el Palau Novella en el Monestir de Sakya Tashi Ling (traduït del tibetà: ‘l'illa dels bons desitjos'), primer monestir budista a Catalunya, de la tradició Sakyapa, una de les quatre escoles de budisme tibetà, sota l'autoritat de Sa Santedat Sakya Trizin, rei de l'antic Tibet. La comunitat ha preservat l'edifici del palau amb campanyes de restauració fomentant-ne la conservació i la investigació de documents històrics referents a l'època de la família i de les colònies d'ultramar. L'edifici té un horari de visites guiades per conèixer la filosofia budista.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació