Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari que com a lloc d’estada, pretén no esborrar mai la percepció d’estar suspès a una cota alta sobre el llit del riu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, i permetre el trànsit eventual de vehicles de servei. Participa de la mateixa idea l’esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics nuclis de pilars i sense cap altre element que alteri l’essència del pont, entès com a itinerari. L’arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig consolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l’entorn, sent la mateixa vorera la que s’aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de la secció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l’espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuïtat, es transforma en la pròpia passera. És aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que es transforma en espai d’estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateix temps, ofereix un racó d’ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar els límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- en terra ferma ve acompanyada també per l’aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont. L’estructura de la passera pretén ser conseqüent amb aquestes intencions i s’ha intentat oferir una plataforma lliure d’obstacles visuals i on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Dues bigues-calaix solidaritzades per bigues transversals, també d’acer, i una llosa col·laborant de formigó, permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, en el repte de travessar els 82 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix l’efecte visual dels 2 metres de cantell.
La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari que com a lloc d’estada, pretén no esborrar mai la percepció d’estar suspès a una cota alta sobre el llit del riu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, i permetre el trànsit eventual de vehicles de servei.
Participa de la mateixa idea l’esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics nuclis de pilars i sense cap altre element que alteri l’essència del pont, entès com a itinerari.
L’arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig consolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l’entorn, sent la mateixa vorera la que s’aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de la secció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l’espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuïtat, es transforma en la pròpia passera. És aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que es transforma en espai d’estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateix temps, ofereix un racó d’ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar els límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- en terra ferma ve acompanyada també per l’aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.
L’estructura de la passera pretén ser conseqüent amb aquestes intencions i s’ha intentat oferir una plataforma lliure d’obstacles visuals i on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Dues bigues-calaix solidaritzades per bigues transversals, també d’acer, i una llosa col·laborant de formigó, permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, en el repte de travessar els 82 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix l’efecte visual dels 2 metres de cantell.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
