La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari que com a lloc d’estada, pretén no esborrar mai la percepció d’estar suspès a una cota alta sobre el llit del riu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, i permetre el trànsit eventual de vehicles de servei.
Participa de la mateixa idea l’esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics nuclis de pilars i sense cap altre element que alteri l’essència del pont, entès com a itinerari.
L’arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeig consolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l’entorn, sent la mateixa vorera la que s’aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de la secció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l’espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur de ribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuïtat, es transforma en la pròpia passera. És aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que es transforma en espai d’estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateix temps, ofereix un racó d’ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrar els límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- en terra ferma ve acompanyada també per l’aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos forats que deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.
L’estructura de la passera pretén ser conseqüent amb aquestes intencions i s’ha intentat oferir una plataforma lliure d’obstacles visuals i on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Dues bigues-calaix solidaritzades per bigues transversals, també d’acer, i una llosa col·laborant de formigó, permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, en el repte de travessar els 82 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueix l’efecte visual dels 2 metres de cantell.
