En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
La construcció de l’església de Montbau tampoc escapa de la influència de l’arquitectura europea del moment. No només pel fet que la primera idea va ser proposar a l’arquitecte Le Corbusier pel seu disseny -la seva avançada edat va ser un factor definitiu per refusar l’encàrrec- sinó també pel sistema constructiu escollit per l’equip guanyador, format pels arquitectes Vayreda i Montguió, el 1963. Els diferents volums que configuren el programa queden lligats per una marquesina exterior que unifica el conjunt i dona una escala humana als accessos, per descobrir, un cop a dins, un volum molt més important. L’estructura d’aquest interior està resolta amb una trama de pilars metàl·lics amb una coberta amb voltes rebaixades de formigó armat. Una innovació tecnològica de la tradicional volta catalana i que havia estat també objecte d’estudi i de posterior utilització en algunes obres del propi Le Corbusier, com pot ser la casa Jaoul.
L'Església de Sant Jeroni pertany al barri de Montbau, un projecte del 1957 que forma part d'una nova etapa d'actuació urbanística del Patronat Municipal de l'Habitatge, on es proposa crear nuclis urbans complets perfectament diferenciats de la resta del teixit urbà. Un dels elements diferenciadors respecte a les actuacions públiques anteriors consisteix en la dotació d'equipaments socials, un dels quals seria l'església de Sant Jeroni.
El 1963, després que Le Corbusier rebutgés l'encàrrec per la seva avançada edat, es va celebrar un concurs per construir aquesta església, que van guanyar els arquitectes Vayreda i Montguió. El projecte consisteix en dos volums completament separats: la parròquia i l’església. El més destacat del projecte és la marquesina exterior en forma de ziga-zaga que enllaça ambdós edificis, va acotant les zones verdes i acaba delimitant un claustre exterior de gran bellesa arquitectònica. Constructivament, està concebuda com una llosa de formigó armat suportada per una sèrie de peus drets d'acer pintats de negre, amb una imatge molt lleugera i esvelta. Tots dos edificis estan resolts amb formes abstractes corbuserianes.
Giráldez - López Iñigo - Subías Arquitectes, Guillermo Giráldez Dávila, Pedro López Iñigo, Xavier Subías i Fages
Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri
Pau Monguió i Abella, Francesc Vayreda i Bofill
Conjunt Polígon Montbau | Polígon Montbau: Unitat Nord-Est