L’objecte del projecte consisteix, bàsicament, en la reforma i l’ampliació de l’Escola Sant Jordi (edifici catalogat, obra d’Oriol Bohigas) per tal de posar-la al dia i complementar l’actual aulari i augmentar el nombre d’alumnes. En concret es preveu ampliar 6 aules, un menjador, la biblioteca i sala per l’AMPA.
El menjador, la cuina i l’AMPA actuals, situats dins l’escola, és reubiquen dins de l’ampliació i l’espai alliberat es destina, bàsicament a aules de psicomotricitat i aules de desdoblament. Alhora, es realitzen una sèrie d’actuacions de reforma en els punts de connexió de la part nova amb l’existent. No s’inclouen tasques pròpies del manteniment normal d’un edifici. No hi ha actuació pel que fa a l’estructura i la coberta dels edificis existents.

La connexió entre l’edifici educació infantil i la nova construcció és realitza a través d’una marquesina, que s’utilitza com d’element de connexió i alhora protegeix als infants, i que obliga a desplaçar lleugerament en sentit oest l’actual pista de basquet.

La proposta ha de contemplar una possible segregació de l’aulari i el seu ús independent de l’escola, com també una possible ampliació d’una planta superior.

L’ampliació situada en un solar annex a la vessant Sud de l’edifici existent. Consta de dos cossos connectats transversalment amb un tercer (zona de pas - vestíbul).
Per tal de resoldre els diferents requeriments tèrmics, d’assolellament i ventilació del nou edifici i donar una imatge unificada, es construeix una galeria perimetral a tot l’edifici realitzada amb blocs de formigó, una galeria la mida de la qual s’ajusta segons l’orientació. Els blocs que conformen la façana es convinen en diferents posicions per tal de graduar la llum.
Lames verticals en façana Oest (aules i Biblioteca) / Blocs gelosia en façanes Est i Oest / Blocs massissos en ampits i trams cecs.

A l’interior d’aules i passadissos es convinen els elements de formigó vist (cassetons recuperables i lloses massisses) amb acabats de fusta osb i suro mes càlids.

L'encàrrec consistia en afegir sis aules, un menjador i una biblioteca a l'escola existent, projectada a mitjans dels anys setanta per MBM (Martorell Bohigas Mackay). El nostre objectiu era dissenyar hàbitats d'aprenentatge interiors i a l'aire lliure, que ofereixin experiències estimulants, riques i compartides als nens que els habiten. Les aules es transformen en un suport que ells completen amb les seves mans. Els passadissos es converteixen en espais de joc. Els patis s'envolten en porxos d'escala infantil. I una pèrgola alta i lleugera uneix la nova construcció amb la existent, una ombra on els nens juguen a l'estiu i s'aixopluguen en dies de pluja.
El Departament d'Ensenyament ens va presentar una organització en planta que el nostre projecte havia de seguir. Tenia errors bàsics d'orientació que no se'ns va permetre modificar. Per a solucionar-ho, vam explorar un edifici solar, amb un límit porós que aporta llum agradable i les condicions climàtiques òptimes a l'interior.
L'edifici està catalogat en el Patrimoni Arquitectònic local. El client va suggerir també que féssim servir literalment els mateixos materials i peces que en l'edifici existent, però aquests s'han deixar de produir. Per facilitar i economitzar l'execució, vam decidir de treballar amb recursos convencionals que tinguéssim a mà. Enlloc de lames, vam fer servir blocs de formigó.
Una membrana dura, despullada i translúcida de blocs, crea condicions de confort òptimes mitjançant variacions senzilles, configurant patis, porxos, galeries i filtres d'intimitat. Aquest gruix climàtic no sols negocia amb els raigs del Sol, sinó amb tots els possibles agents atmosfèrics, perquè els nens aprenguin de cada canvi de temps. L'escola esdevé un edifici passiu porós. Es basa, no en la conservació de l'energia, sinó entre un intercanvi savi de la mateixa, més adequat als cicles estacionals mediterranis.