Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

L'encàrrec consistia en afegir sis aules, un menjador i una biblioteca a l'escola existent, projectada a mitjans dels anys setanta per MBM (Martorell Bohigas Mackay). El nostre objectiu era dissenyar hàbitats d'aprenentatge interiors i a l'aire lliure, que ofereixin experiències estimulants, riques i compartides als nens que els habiten. Les aules es transformen en un suport que ells completen amb les seves mans. Els passadissos es converteixen en espais de joc. Els patis s'envolten en porxos d'escala infantil. I una pèrgola alta i lleugera uneix la nova construcció amb la existent, una ombra on els nens juguen a l'estiu i s'aixopluguen en dies de pluja.
El Departament d'Ensenyament ens va presentar una organització en planta que el nostre projecte havia de seguir. Tenia errors bàsics d'orientació que no se'ns va permetre modificar. Per a solucionar-ho, vam explorar un edifici solar, amb un límit porós que aporta llum agradable i les condicions climàtiques òptimes a l'interior.
L'edifici està catalogat en el Patrimoni Arquitectònic local. El client va suggerir també que féssim servir literalment els mateixos materials i peces que en l'edifici existent, però aquests s'han deixar de produir. Per facilitar i economitzar l'execució, vam decidir de treballar amb recursos convencionals que tinguéssim a mà. Enlloc de lames, vam fer servir blocs de formigó.
Una membrana dura, despullada i translúcida de blocs, crea condicions de confort òptimes mitjançant variacions senzilles, configurant patis, porxos, galeries i filtres d'intimitat. Aquest gruix climàtic no sols negocia amb els raigs del Sol, sinó amb tots els possibles agents atmosfèrics, perquè els nens aprenguin de cada canvi de temps. L'escola esdevé un edifici passiu porós. Es basa, no en la conservació de l'energia, sinó entre un intercanvi savi de la mateixa, més adequat als cicles estacionals mediterranis.

Autor: GATPA

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné

    Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    L'encàrrec consistia en afegir sis aules, un menjador i una biblioteca a l'escola existent, projectada a mitjans dels anys setanta per MBM (Martorell Bohigas Mackay). El nostre objectiu era dissenyar hàbitats d'aprenentatge interiors i a l'aire lliure, que ofereixin experiències estimulants, riques i compartides als nens que els habiten. Les aules es transformen en un suport que ells completen amb les seves mans. Els passadissos es converteixen en espais de joc. Els patis s'envolten en porxos d'escala infantil. I una pèrgola alta i lleugera uneix la nova construcció amb la existent, una ombra on els nens juguen a l'estiu i s'aixopluguen en dies de pluja. El Departament d'Ensenyament ens va presentar una organització en planta que el nostre projecte havia de seguir. Tenia errors bàsics d'orientació que no se'ns va permetre modificar. Per a solucionar-ho, vam explorar un edifici solar, amb un límit porós que aporta llum agradable i les condicions climàtiques òptimes a l'interior. L'edifici està catalogat en el Patrimoni Arquitectònic local. El client va suggerir també que féssim servir literalment els mateixos materials i peces que en l'edifici existent, però aquests s'han deixar de produir. Per facilitar i economitzar l'execució, vam decidir de treballar amb recursos convencionals que tinguéssim a mà. Enlloc de lames, vam fer servir blocs de formigó. Una membrana dura, despullada i translúcida de blocs, crea condicions de confort òptimes mitjançant variacions senzilles, configurant patis, porxos, galeries i filtres d'intimitat. Aquest gruix climàtic no sols negocia amb els raigs del Sol, sinó amb tots els possibles agents atmosfèrics, perquè els nens aprenguin de cada canvi de temps. L'escola esdevé un edifici passiu porós. Es basa, no en la conservació de l'energia, sinó entre un intercanvi savi de la mateixa, més adequat als cicles estacionals mediterranis.
  2. EU Mies Award

    Nominat
    Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné

  3. Mostres d'Arquitectura (Garraf-Alt Penedès)

    Guardonat / Premiat

    Mostres d'Arquitectura (Garraf-Alt Penedès)

    Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi

    GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné