Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
L’objecte del projecte consisteix, bàsicament, en la reforma i l’ampliació de l’Escola Sant Jordi (edifici catalogat, obra d’Oriol Bohigas) per tal de posar-la al dia i complementar l’actual aulari i augmentar el nombre d’alumnes. En concret es preveu ampliar 6 aules, un menjador, la biblioteca i sala per l’AMPA.
El menjador, la cuina i l’AMPA actuals, situats dins l’escola, és reubiquen dins de l’ampliació i l’espai alliberat es destina, bàsicament a aules de psicomotricitat i aules de desdoblament. Alhora, es realitzen una sèrie d’actuacions de reforma en els punts de connexió de la part nova amb l’existent. No s’inclouen tasques pròpies del manteniment normal d’un edifici. No hi ha actuació pel que fa a l’estructura i la coberta dels edificis existents.
La connexió entre l’edifici educació infantil i la nova construcció és realitza a través d’una marquesina, que s’utilitza com d’element de connexió i alhora protegeix als infants, i que obliga a desplaçar lleugerament en sentit oest l’actual pista de basquet.
La proposta ha de contemplar una possible segregació de l’aulari i el seu ús independent de l’escola, com també una possible ampliació d’una planta superior.
L’ampliació situada en un solar annex a la vessant Sud de l’edifici existent. Consta de dos cossos connectats transversalment amb un tercer (zona de pas - vestíbul).
Per tal de resoldre els diferents requeriments tèrmics, d’assolellament i ventilació del nou edifici i donar una imatge unificada, es construeix una galeria perimetral a tot l’edifici realitzada amb blocs de formigó, una galeria la mida de la qual s’ajusta segons l’orientació. Els blocs que conformen la façana es convinen en diferents posicions per tal de graduar la llum.
Lames verticals en façana Oest (aules i Biblioteca) / Blocs gelosia en façanes Est i Oest / Blocs massissos en ampits i trams cecs.
A l’interior d’aules i passadissos es convinen els elements de formigó vist (cassetons recuperables i lloses massisses) amb acabats de fusta osb i suro mes càlids.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Escola Sant Jordi
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
-
Reforma i Ampliació de l'Escola Sant Jordi
GATPA, Jordi Adell, Àlex Gallego i Urbano, Gerard Puig i Freixas, David Tapias Monné
L’objecte del projecte consisteix, bàsicament, en la reforma i l’ampliació de l’Escola Sant Jordi (edifici catalogat, obra d’Oriol Bohigas) per tal de posar-la al dia i complementar l’actual aulari i augmentar el nombre d’alumnes. En concret es preveu ampliar 6 aules, un menjador, la biblioteca i sala per l’AMPA. El menjador, la cuina i l’AMPA actuals, situats dins l’escola, és reubiquen dins de l’ampliació i l’espai alliberat es destina, bàsicament a aules de psicomotricitat i aules de desdoblament. Alhora, es realitzen una sèrie d’actuacions de reforma en els punts de connexió de la part nova amb l’existent. No s’inclouen tasques pròpies del manteniment normal d’un edifici. No hi ha actuació pel que fa a l’estructura i la coberta dels edificis existents. La connexió entre l’edifici educació infantil i la nova construcció és realitza a través d’una marquesina, que s’utilitza com d’element de connexió i alhora protegeix als infants, i que obliga a desplaçar lleugerament en sentit oest l’actual pista de basquet. La proposta ha de contemplar una possible segregació de l’aulari i el seu ús independent de l’escola, com també una possible ampliació d’una planta superior. L’ampliació situada en un solar annex a la vessant Sud de l’edifici existent. Consta de dos cossos connectats transversalment amb un tercer (zona de pas - vestíbul). Per tal de resoldre els diferents requeriments tèrmics, d’assolellament i ventilació del nou edifici i donar una imatge unificada, es construeix una galeria perimetral a tot l’edifici realitzada amb blocs de formigó, una galeria la mida de la qual s’ajusta segons l’orientació. Els blocs que conformen la façana es convinen en diferents posicions per tal de graduar la llum. Lames verticals en façana Oest (aules i Biblioteca) / Blocs gelosia en façanes Est i Oest / Blocs massissos en ampits i trams cecs. A l’interior d’aules i passadissos es convinen els elements de formigó vist (cassetons recuperables i lloses massisses) amb acabats de fusta osb i suro mes càlids.