Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.
- Autor:
- Josep Maria Jujol Gibert
- Data:
- 1913 - 1916
- Tipus:
- Dibuix
- Fons:
- Fons Josep Maria Jujol i Gibert : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
close
Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.
- Autor:
- Josep Maria Jujol Gibert
- Data:
- 1914
- Tipus:
- Dibuix
- Tècnica:
- Llapis
- Suport:
- Paper de dibuix
- Fons:
- Fons Josep Maria Jujol i Gibert : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
El projecte respon a l’encàrrec de dos habitatges aparellats per part d’una tia de l’arquitecte. Jujol crea un organisme format per cinc cossos cilíndrics. Els tres cossos més grans queden coronats al mateix nivell, mentre que el dos cossos més petits sobresurten a alçàries desiguals i contenen les escales dels dos habitatges. Al terrat sobresurten dos cilindres més, que contenen les escales que porten als àtics i als miradors. Cada cilindre queda cobert per una cúpula recoberta de trossos de vidre, procedents de la fàbrica de vidre de Cornellà, situada a poca distància. A la façana principal, un altre petit cilindre fa de porxo i s’obre a través de dos arcs parabòlics. Jujol crea un organisme unitari que només ha de dividir amb un separador rectilini per formar els dos habitatges. Els elements de ferro assenyalen alguns punts singulars: l’inici de l’escala, les tribunes del menjador o els miradors del terrat.
La torre Gibert, dels Ous o de la Creu, juntament amb l’església de Vistabella i d’altres encàrrecs petits, suposa un dels pocs edificis de nova planta que Jujol construiria. L’encàrrec prové de Josefa Romeu, vídua de Gibert i tia de l’arquitecte.
Està compost per cinc cossos cilíndrics maclats entre ells, tres de major dimensió de la mateixa altura i dos de més petits que incorporen les escales que pugen cap als àtics i miradors. Es tractava de dues vivendes separades longitudinalment, mantenint les dues una simetria força exacta. A la façana principal un altre cilindre fa de porxo d’accés i s’obre a través de dos arcs parabòlics.
L’edifici es corona amb cúpules a altures diferents. Aquestes, estan atípicament acabades amb mosaics de vidres que procedien del rebuig d’una fàbrica de vidres de Cornellà molt propera a la obra.
Jujol s’aproxima clarament a una expressió molt més orgànica o animal, utilitzant geometries sinuoses, fet que es fa palès en el treball de la forja. Cal destacar-ne la singularitat amb que es treballen diferents elements com l’arrencada de l’escala, les tribunes del menjador, les baranes, o la tanca del jardí.
La casa ha sofert múltiples modificacions. Inicialment projectada com dos habitatges separats, fou unida en un de sol l’any 1966. També ha rebut l’ús de centre psiquiàtric. Acull actualment la seu del col·legi d’arquitectes de Catalunya en la demarcació del baix Llobregat
El nom Torre de la Creu té l’origen en la creu de forja amb que es corona la cúpula més alta.
