Como ir
Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittioclose
Esbós de l'alçat de la façana de la Torre Gibert.
- Autor:
- Josep Maria Jujol Gibert
- Fecha:
- 1913 - 1916
- Tipo:
- Dibujo
- Fondo:
- Fons Josep Maria Jujol i Gibert : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Esbós de la reixa d'accés de la Torre Gibert.
- Autor:
- Josep Maria Jujol Gibert
- Fecha:
- 1914
- Tipo:
- Dibujo
- Técnica:
- Llapis
- Soporte:
- Paper de dibuix
- Fondo:
- Fons Josep Maria Jujol i Gibert : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
Memoria
El projecte respon a l’encàrrec de dos habitatges aparellats per part d’una tia de l’arquitecte. Jujol crea un organisme format per cinc cossos cilíndrics. Els tres cossos més grans queden coronats al mateix nivell, mentre que el dos cossos més petits sobresurten a alçàries desiguals i contenen les escales dels dos habitatges. Al terrat sobresurten dos cilindres més, que contenen les escales que porten als àtics i als miradors. Cada cilindre queda cobert per una cúpula recoberta de trossos de vidre, procedents de la fàbrica de vidre de Cornellà, situada a poca distància. A la façana principal, un altre petit cilindre fa de porxo i s’obre a través de dos arcs parabòlics. Jujol crea un organisme unitari que només ha de dividir amb un separador rectilini per formar els dos habitatges. Els elements de ferro assenyalen alguns punts singulars: l’inici de l’escala, les tribunes del menjador o els miradors del terrat.
La torre Gibert, dels Ous o de la Creu, juntament amb l’església de Vistabella i d’altres encàrrecs petits, suposa un dels pocs edificis de nova planta que Jujol construiria. L’encàrrec prové de Josefa Romeu, vídua de Gibert i tia de l’arquitecte.
Està compost per cinc cossos cilíndrics maclats entre ells, tres de major dimensió de la mateixa altura i dos de més petits que incorporen les escales que pugen cap als àtics i miradors. Es tractava de dues vivendes separades longitudinalment, mantenint les dues una simetria força exacta. A la façana principal un altre cilindre fa de porxo d’accés i s’obre a través de dos arcs parabòlics.
L’edifici es corona amb cúpules a altures diferents. Aquestes, estan atípicament acabades amb mosaics de vidres que procedien del rebuig d’una fàbrica de vidres de Cornellà molt propera a la obra.
Jujol s’aproxima clarament a una expressió molt més orgànica o animal, utilitzant geometries sinuoses, fet que es fa palès en el treball de la forja. Cal destacar-ne la singularitat amb que es treballen diferents elements com l’arrencada de l’escala, les tribunes del menjador, les baranes, o la tanca del jardí.
La casa ha sofert múltiples modificacions. Inicialment projectada com dos habitatges separats, fou unida en un de sol l’any 1966. També ha rebut l’ús de centre psiquiàtric. Acull actualment la seu del col·legi d’arquitectes de Catalunya en la demarcació del baix Llobregat
El nom Torre de la Creu té l’origen en la creu de forja amb que es corona la cúpula més alta.
