-
Reforma del Restaurant Set Portes
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1977 - 1979
-
1980
-
1982
-
1981 - 1984
-
Seu Central de la Diputació de Barcelona
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal. Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa. El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment. La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra. L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva. La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol. Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola. Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908. Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona. El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.1977 - 1987
-
Reconstrucció i Remunta de la Casa Julià
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1986 - 1987
-
1984 - 1988
-
1988
-
Edifici per a la Caixa d'Estalvis de Catalunya
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1982 - 1989
-
Estadi Olímpic Lluís Companys
Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Vittorio Gregotti, Pedro Ibáñez, Joan Margarit i Consarnau, Alfonso Milá Sagnier
1985 - 1990
-
Camp Municipal de Beisbol Carlos Pérez de Rozas
Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Joan Margarit i Consarnau, Alfonso Milá Sagnier
1989 - 1990
-
Reforma i Interiorisme pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (COAATB)
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1987 - 1991
-
Ordenació de l'Anella Olímpica de Montjuïc
Correa Milá Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Federico Correa Ruiz, Joan Margarit i Consarnau, Alfonso Milá Sagnier
1984 - 1992
-
Habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
1988 - 1992
-
1991 - 1992
-
Museu Episcopal de Vic
Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier
El projecte parteix del coneixement exhaustiu del fons museístic que allotja, ja que es tracta d’una col·lecció tancada de la qual es coneixen totes les peces, en les seves dimensions i en el seu valor artístic i històric. L’edifici, de planta baixa més tres plantes, s’adapta fidelment a les alineacions dels estrets carrers que el limiten, mentre que la façana a la plaça adopta una configuració més lliure. En la disposició de les obertures, la solució de la coberta i la traça del sistema murari s’estableixen certes coincidències entre els procediments i les formes de l’arquitectura moderna i la lògica compositiva de les construccions medievals. La forma irregular del solar afavoreix la col·locació de les diferents peces. Unes obertures verticals que abasten tota l’alçària de l’edifici suggereixen vistes concretes cap a alguns elements monumentals de la ciutat, des d’un interior controlat lumínicament per mitjans bàsicament artificials.1995 - 2002