Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal.

Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa.

El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment.

La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con

Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra.

L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva.

La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol.


Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola.

Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908.

Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona.

El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier

    Seu Central de la Diputació de Barcelona

    La Casa Serra originàriament constava de dues façanes en angle (Rambla de Catalunya i xamfrà Còrsega-Rambla de Catalunya ) amb una torre a la cantonada que les articulava, i un cos d'una sola planta, sobre el terrat del qual hi havia un jardí-pèrgola que amb columnes de fusta suportava un sostre vegetal. Malauradament, una ampliació més tardana va col·locar una sèrie de pisos noucentistes, sobre el jardí, modificant totalment les proporcions de la casa. El lloc on és assentada la casa sofreix una lleugera pendent, que Puig corregí mitjançant la construcció d´un semisoterrani molt característic de l'arquitectura del seu moment. La torre és un cos cilíndric de superior alçada que els cossos laterals i culmina en un alt con Aquesta torre trencava la simetria de l'edifici dividint les dues façanes, en les quals Puig establí diferenciacions a través de la col·locació d'un balcó seguit en una i d'una tribuna a l'altra. L'ús de grans carreus al sòcol i de carreus més petits a la resta de l'edifici tenia una finalitat més plàstica que no pas constructiva. La façana és decorada amb escultures i altres treballs de pedra, alguns dels quals pertanyen a Alfons Juyol. Pere Serra i Pons encarregà a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1900 la casa que encara avui porta el seu nom. Es tractava de construir un petit palau que fes la funció d'habitatge unifamiliar, com d'altres que hi havia a l'Eixample que posaven de manifest la puixança de la burgesia industrial barcelonina. La casa, però, no fou mai habitada per la família Serra, ja que fou venuda abans que no s'acabés a la congregació de religioses de santa Teresa. L'ús inicial pel qual fou concebuda varià considerablement, les religioses hi dugueren a terme petites modificacions per poder-l fer servir d'escola. Per la seva singularitat, l'edifici fou mereixedor de l'atenció de l'Ajuntament de Barcelona que va atorgar-li el premi com a millor edifici de l'any 1908. Entre 1943 i 1945 el funcionament de l'escola en féu necessària una ampliació. Josep M. Pericas afegí a la casa Serra dues plantes i un cos de planta baixa seguint l'estil de l'obra original i sota la supervisió de Puig i Cadafalch. Entre 1982 i 1985 es tragueren aquests afegits i s'adequà l'edifici, alhora que es féu una redistribució de l'espai interior, per allotjar els serveis de la Diputació de Barcelona. El 1907 obtingué el premi de l'Ajuntament de Barcelona.

Arxiu (5)

  • Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Perspectiva de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Esbós de la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Perspectiva del vestíbul de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    Dibuix

    Pespectiva d'un accés de la Seu Central de la Diputació de Barcelona.

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC

  • Axonometria de Can Serra i la Seu  Central de la Diputació de Barcelona

    Dibuix

    Axonometria de Can Serra i la Seu Central de la Diputació de Barcelona

    © Fons Correa Milá Arquitectes / Arxiu Històric del COAC