Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

  • Tuberculosis Clinic

Memory

L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Junto con la Casa Bloc, el Antituberculoso representa un manifiesto urbanístico y arquitectónico del GATCPAC que sienta las bases del Plan Macià, un plan que surge a partir de la aplicación directa de la Ville Radieuse en Barcelona y que fue desarrollado conjuntamente por el GATCPAC y Le Corbusier. De no haber sido por la Guerra Civil, la suma de valores que engloban la ciudad tradicional, el Plan Cerdà y el Plan Macià habrían convertido Barcelona en un laboratorio de excelencia urbanística y calidad arquitectónica, avaladas por el Ayuntamiento y la Generalitat Republicana. Las duras condiciones sanitarias y sociales de Barcelona derivadas del desarrollo industrial desde principios del siglo XIX fueron la causa del progresivo aumento de los casos de tuberculosis. En 1934, el Departamento de Sanidad y Asistencia Social de la Generalitat Republicana encargó a J. Ll. Sert, J. B. Subirana y J. Torres Clavé, fundadores del GATCPAC, el proyecto de un dispensario antituberculoso dentro de su política de socialización hospitalaria y lucha contra la tuberculosis. Este dispensario se sitúa en el Raval, un barrio de Barcelona que el Plan Macià pretendía higienizar esponjando los interiores de manzana más degradados y densificados por la industrialización, ya que ésta se había iniciado dentro de las murallas. El edificio está concebido en L, completando la calle tradicional y abriéndose al interior de manzana. El jardín interior sirve de acceso y responde a las demandas higienistas de la modernidad, conciliando la morfología compacta de la ciudad tradicional con la demanda naturalista de las ciudades jardín. La estructura es metálica y se diferencia claramente de los cerramientos, que están resueltos con nuevos materiales ligeros: carpinterías de hierro, muros de pavés, pluvial de fibrocemento, etcétera. Acabado durante la Guerra Civil, constituye una de las obras más representativas del movimiento racionalista catalán, paradigma de la Ville Radieuse y de los principios arquitectónicos debatidos internacionalmente en los CIAM.

Author: Xavier Llobet i Ribeiro

Source: DOCOMOMO Ibérico

Ubicat al teixit més degradat de Barcelona a la dècada dels anys 30, el Dispensari Antituberculés va ser un projecte que va permetre posar de manifest totes aquelles virtuts de la modernitat que el GATPAC havia estat intentant divulgar els anys anteriors contra la ciutat infecta heretada dels segles passats, concretament del casc antic intramurs. La Generalitat de Catalunya va destinar el 1933 aquest solar irregular com a part de la seva lluita contra la malaltia, i la resposta volumètrica dels arquitectes va ser la col·locació de dos blocs linials paral·lels pero només parcialment enfrontats, units per un passadís en L i que, conjuntament amb un petit pavelló dedicat a la porteria i sostingut sobre pilotis. Les plantes del cos general es repeteixen sense variacions quatre vegades. A nivell funcional, el programa estricte de dispensari es repartia entre la planta baixa i la primera. La planta baixa contenia la recepció i alhora les sales d'espera i admissió dels pacients, mentre que a la primera es situaven la sala d'infermeria i els consultoris. La segona planta estava destinada a l'estudi de la malaltia, amb arxiu, biblioteca i sala de conferències, mentre que la tercera quedava reservada per a la seu social de la Lluita Antituberculosa de Catalunya. Donades les restriccions del solar i la insalubritat imperant al barri, la coberta va ser aprofitada pels tractaments helioterapeutics tan recomanables per aplacar la malaltia. Amb tot, l'estructura va ser resolta amb pòrtics metàl·lics que alliberaven els interiors i les façanes de les limitacions que suposaven els murs de càrrega per a un programa tan canviant. Els materials emprats, com el vidre i la uralita en els revestiments, ajudaven a recolzar un llenguatge arquitectonic basat en la racionalitat, l'assoleig, la ventilacio, el funcionalisme programàtic i l'adaptació de les diferents escales de l'edifci a les de les construccions que l'envoltaven. Era la manera de transmetre a tot un barri les bonances gairebé mesiàniques que duia gravat sense fisures aparents el dogma d'una modernitat incipient al pais. L'edifici, però, va ser inaugurat al 1937, en plena Guerra Civil Espanyola.

Author: Omar Ornaque Mor

Authors

On the Map