Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

La “masia” és el resultat de la reforma i rehabilitació d’una nau industrial existent. L’any 1907, la firma Freixa i Sans decidí construir un nou edifici per a la fabricació d’alpaques. Muncunill conserva íntegrament l’estructura de l’antiga fàbrica i opera una feina de superposició de nous elements. Sobre els murs antics es recolzen unes voltes de maó de pla subjectes amb tirants sobre bandes de maó. A més, es dobla la paret per la cara interior per a la col·locació de portes i finestres. La resta d’intervencions tendeixen a modificar substancialment l’efecte visual produït per l’edificació. Els murs s’arrebossen de color blanc. A la banda sud s’obre la gran galeria, formada per una successió d’arcs parabòlics, en vuit trams, sobre una àmplia vorera que dibuixa unes formes ondulades. Cada tram queda cobert per una petita cúpula sintonitzada amb les que cobreixen el sector central. Un gran arc tanca aquesta galeria per la banda oest, coberta per una cúpula que sobresurt respecte a les altres. Posteriorment s’hi van afegir dues plantes més, destinades a cuina i cambres de servei.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edifici aïllat de planta gairebé rectangular, amb planta baixa i un cos central més elevat. Consta de planta baixa, pis i golfes. També disposa d'una torre-mirador a l'angle nord. Fou bastit mitjançant una successió d'arcs parabòlics d'estil gaudinista, amb galeria porxada i arc catenari monumental a la façana occidental. De fet, l'arc parabòlic és el gran protagonista de tota l'obra, ja que està present en totes les obertures de l'edifici i també en el seu interior. Per a la façana, Muncunill va decidir aplicar un paredat rústec marcant les obertures amb aplicacions de maó vist. L'element més significatiu de la façana és la galeria sud, amb arcs parabòlics que evoquen les solanes de les masies catalanes. La volta és tabicada amb cúpules parabòliques arrebossades amb morter barrejat amb trencadís i vidres petits. L'obra és estucada de color blanc i sòcol de ceràmica vidriada que segueix les línies sinuoses de l'edifici. La sinuositat es reflecteix també al paviment exterior que envolta l'edifici. L'interior és resolt també amb arcs parabòlics i ondulacions concèntriques en els sostres de guix. El sostre del menjador és decorat amb relleus i canals. La fusteria és d'àlber vernissat i angles sempre arrodonits. És de molta qualitat i mostra temes florals molt poc habituals en els dissenys de l'arquitecte, S'afegí una rotonda de formes el·líptiques en l'estil "nansa de cordill". L'interior modernista fou transformat amb decoració classicista el 1919. Per a la seva distribució, Muncunill va partir de la inspiració rural substituint l'habitació d'entrada, pròpia dels habitatges situats a la trama urbana, per una sala distribuïdora d'espais que també apareix al pis superior. Per separar la sala inferior del menjador, Muncunill col·loca tres fusteries-vidriera. L'entrada al menjador es fa per la central i les dues laterals, més petites, serveixen com a caixa del rellotge i com entrada de llum. A la part sud de la torre es troba l'escala d'accés que comunica amb una sala que distribueix les dependències superiors. Respecte els jardins, presenten influència italiana i reproduccions d'estàtues clàssiques, com el Sant Jordi de Donatello, que donà nom al parc actual. A finals del segle XIX els senyors Freixa i Sans edificaren una nau a l'altra banda de la riera (respecte del Palau), que era en construcció el 1900, destinada a la fabricació d'alpaca (teixits). Per evolució, potser premeditada, la nau esdevingué residència: se li afegí una porxada i es transformà l'interior segons els cànons del "modern style". L'arquitecte Lluís Muncunill participà en la construcció, però l'estil gaudinià ja no fou del tot aplicat a la rotonda de l'edifici. Després de la guerra europea, s'importaren escultures italianes i s'instal·là el templet renaixentista del jardí. El 1936 la Masia era incautada per a instal·lar l'Escola Nova Unificada, fins el 1939. El 1958 l'Ajuntament de Terrassa comprava la finca, de més de 20000m2, i el 1959 s'inaugurava el Parc de Sant Jordi. Fou seu del Conservatori Professional de Música, però des de l'any 2003 en què aquest centre fou traslladat al carrer de Miquel Vives restà tancada, sent utilitzada puntualment com a col·legi electoral. Fa un temps (febrer 2005) van començar a aparèixer alguns signes de deteriorament (humitats, esquerdes), fet que ha despertat l'alarma, tot i que sembla que no afecten a l'estructura. Finalment, l'Ajuntament de Terrassa ha convertit l'edifici en Casa-Museu i acull també l'Oficina de Turisme.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación