Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Complex sanitari construït en diverses fases des de 1927 i fins l'any 1936 que parteix del projecte guanyador del concurs convocat l'any 1917 per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest projecte redactat per Rafael Masó i Josep Maria Pericas va ser executat nou anys després quan Masó, afectat per una sanció política, no pot figurar com arquitecte de les obres, tot i que consta que hi està treballant si més no en els anys 1926 i 1927.

Author: Fundació Rafael Masó

Des del segle XV es té documentada la masia Torribera, també coneguda amb el nom de Can Setantí, a la vall Carcerenya. Es tracta d'una clínica mental formada per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, la casa del director i la capella, formen un espai urbanístic de ciutat-jardí que s'adapta a la topografia del terreny, formant terrasses a diferents nivells per mitjà de plataformes unides per escalinates, amb zones de bosc i jardí a cada costat.

L'ordenació general de la clínica mental emfatitza l'eix de simetria que puja, esglaonadament, des de la plaça semicircular d'accés fins al dipòsit que se situa al capdamunt del turó. Així, queden dividides les àrees per a homes i dones. Les altres construccions singulars (casa del director, capella i serveis generals) s'adapten puntualment a la topografia de la gran finca de la Torribera (de la que es conserva l'antic mas), especialment relacionats amb el seu entorn (pèrgoles, terrasses, etc.).

La porteria és un recinte de planta rectangular amb ds pisos. Era concebut com la porta d'accés al recinte i conformava l'eix de simetria de tot el conjunt. Els paraments de les façanes principals combinen l'estuc i l'ornamentació de pedra artificial. Al centre té tres arcs i una cornisa envolta tot l'immoble amb gablets neobarrocs. També s'hi representen els bustos de quatre grans doctors en medicina: Marià Cubí, Santiago Ramon y Cajal, Emil Wilhem Magnus Goerg Kraepellin i Jean-Martin Charcot. La coberta és de teula àrab a dos aiguavessos. Destaca la magnífica porta de forja.

Respecte la casa del director, la seva concepció està estretament lligada a l'arquitectura de tradició rural. És un edifici a quatre vents de planta quadrada i amb coberta de teula plana ceràmica a quatre aiguavessos i ràfec accentuat. La façana té una jerarquia de triples obertures centrals que es contraposen al parament pla i massís. La porta d'entrada, en forma d'arc de mig punt, està precedida per un porxo amb una obertura al centre i una a cada lateral. A la planta pis i s'obre l'atri hi ha un balcó amb triple finestral. Actualment funciona com a centre d'estudis superiors de la UNED-Terrassa i es coneix com edifici de la Torre.

Sobre l'església i el pavelló del convent, sabem que allotjava la residència conventual de les monges que treballaven al centre psiquiàtric. S'uneix a la capella del recinte Torribera a través d'un pont porxat. L'edifici presenta un llenguatge formal i ornamental noucentista i forma part del conjunt de pavellons guanyador del concurs per a la Clínica Mental de 1917. També té trets neoromànics, amb dues absidioles i absis central amb girola, on s'afegeix la sagristia. L'edificació consta de capella amb torre i pavelló de serveis generals. Les façanes són murs de pedra arrebossats i pintats sobre sòcols de pedra natural rústica. Les obertures es fan majoritàriament amb arcs de mig punt amb fusteria i elements ornamentals.

La planta del conjunt és allargada i variada; s'adapta a les corbes de nivell i es resol a través d'eixos de simetria i cossos reculats, el que aporta una gran variabilitat de volums. La complexitat volumètrica de l'edifici queda palesa en el joc de cobertes inclinades de teula plana esmaltada amb petits ràfecs. La torre campanar de la capella es corona amb un pinacle de base octogonal.

Les edificacions del pavelló Canigó i Montserrat formen part del conjunt de pavellons de la clínica mental guanyador del concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya. El seu llenguatge formal i ornamental s'adapta al projecte de 1917. Són pavellons aïllats de planta baixa rectangular amb jardí geomètric. A les façanes predomina la superfície arrebossada i pintada sobre sòcols de pedra natural i rústica. Les obertures són apaïsades i els porxos s'assenten sobre pilars de formigó amb elements ornamentals neoclàssics. Les cobertes, de quatre aiguavessos, són inclinades i de teula àrab.

El pavelló Gaudí i Verdaguer també forma part de l'esmentat concurs. Són els únics que varen construir-se segons el projecte original, tant en situació com en llenguatge formal. Eren dos pavellons aïllats de planta baixa i soterrani amb un jardí geomètric envoltat de bardisses i coberta inclinada de teula plana esmaltada i elements de ferro forjat. Les façanes presenten la mateixa estètica que els pavellons anteriors però en aquest cas les obertures disposen de fusteria anglesa amb profusió de divisòries i elements formals decoratius de pedra sorrenca.

Finalment el tanatori, es configura com un edifici d'una única planta rectangular, gairebé quadrada. Les façanes també combinen l'estuc amb l'ornamentació de pedra artificial per la part del sòcol. Les façanes, molt senzilles, combinen petites obertures rectangulars lligades per una llinda d'ampit amb obertures culminades amb arc de mig punt.

En tot el conjunt és evident una unitat d'estil i una utilització conjunta i racional dels materials.

La Diputació de Barcelona convocà un concurs el 1917 per a la construcció d'una Clínica d'Observació i Hospital per al Tractament de Malalties Nervioses a la finca de Torribera de Santa Coloma de Gramanet. L'avantprojecte guanyador fou el de Pericas i Masó, però restà incomplet en la seva realització.

La construcció va iniciar-se al 1926 però va allargar-se fins al 1936 a causa de la dictadura i la impossibilitat de Masó de figurar en el projecte. Masó només va projectar el pavelló de la Immaculada (avui, Pavelló Canigó) i el de Montserrat; la resta de pavellons, l'església i la casa del director van ser projectats per Pericas, i el conjunt de les obres va ser dirigit pel mateix Pericas i pel doctor psiquiatra Tomàs Busquet. Tot i que han sofert molts canvis i modificacions, hi ha dos pavellons que encara conserven la forma externa original.

Amb aquest projecte, molt en la línia ideològica de la modernitat noucentista, es va voler acabar amb el contrast entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la rural, empobrida i mancada d'oportunitats. Per als noucentistes, els idees polítics i ètics convergien amb els artístics: la modernització i la construcció nacional en un marc europeu i mediterrani.

Vers l'any 1970 hi foren afegits nous pavellons, dissonants amb l'ordenació general.

Actualment, l'antiga clínica està destinada a funcions de diversa mena. Alguns edificis, com el pavelló d'accés, el del Canigó i el de Montserrat, continuen sent gestionats per la Diputació de Barcelona, i la majoria de la resta, incloent-hi la masia Torribera, han estat cedits a la Universitat de Barcelona, on es desenvolupen matèries relacionades amb la salut i la nutrició.

Source: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Authors

How to get there

On the Map

Constellation

Archive (12)

  • Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

    Plan

    Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

    © Fons Josep Maria Pericas i Morros / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva General del Recinte Torribera.

    Drawing

    Perspectiva General del Recinte Torribera.

    © Fons Josep Maria Pericas i Morros / Arxiu Històric del COAC

  • Torribera Mental Health Clinic

    Plan

    Torribera Mental Health Clinic

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del  Recinte Torribera

    Plan

    Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Plan

    Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  • Torribera Mental Health Clinic

    Plan

    Torribera Mental Health Clinic

    Fons Rafael Masó i Valentí / Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  •  Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

  •  Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

    Drawing

    Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

    Arxiu Històric del COAC

Related Works (6)

Set Recinte Torribera