L’edifici del nou crematori forma part d’un pla més global de transformació del cementiri de Reus en un parc urbà, amb una reordenació del sistema de vials, la incorporació de zones d’aparcament, espais arbrats i les noves àrees de serveis funeraris: el tanatori, els crematoris i les sales polifuncionals. La construcció conté una sala i un forn crematori i és feta a base de pantalles de formigó que abasten tota l’alçària de l’edifici. Aquestes pantalles incorporen uns perfils metàl·lics destinats al recolzament dels forjats intermedis, fets a base de plaques alveolars. Els tancaments exteriors i interiors, els paviments i les parets divisòries són de fusta. L’element més significatiu és la capella, dotada d’una alçària important, amb la il·luminació artificial a mitja alçada i el parament posterior completament vidrat, amb la llum natural filtrada per unes lamel·les de fusta.

El lloc on s’emplaça el tanatori es troba fortament determinat per les construccions industrials i la presència del cementiri. El tanatori és format per una zona enjardinada de 2.200 metres quadrats i un edifici de 600 metres quadrats construïts. La façana del solar cap a la via pública és una tanca verda de 125 metres lineals que contrasta amb el paisatge de les fàbriques. A la zona de llevant s’ha projectat un jardí travessat per un recorregut sinuós i irregular que no es pot trepitjar, símbol del camí que encara mereixeríem recórrer. Es tracta d’una plantació de petites mates i matolls que acompanyen el passeig d’entrada, amb un pendent ascendent. Aquest passeig culmina en un gran portal de formigó format per dues eles invertides, que suggereixen les ales d’un àngel en posició d’acollida. El projecte combina el simbolisme i la realitat de les vivències espacials per esdevenir una representació molt espiritualitzada de la mort.

L’increment dels canvis socials que allunyen el ritual dels temples i els domicilis desplaça el petit equipament urbà existent a una posició intermèdia entre cementiris i enfaixada entre vial i riu, en terrenys de l’empresa funerària. Amb poc marge, el projecte hi encabeix un prisma principal de dues plantes, a tall de contenidor per al sistema de sales de vetlla i una capella, adaptat a la topografia i obert al paisatge i separat del vial per una administració que li fa de coixí amb un seguit gradual de murs. Part protagonista del prisma principal és la capella, que es caracteritza amb les obertures d’iluminació i la visió del paisatge. Les testes assumeixen papers contraposats: a llevant, el moviment del dol, i a ponent, els moviments de servei, que es desplegaran per la planta inferior.

El projecte d’aquest nou Tanatori, situat al barri de Sants de Barcelona, s’ubica dins d’un edifici existent, l’antiga fàbrica dels germans Climent. L’edifici fou construït per l’arquitecte Modest Feu i Estrada l’any 1925. De marcat estil noucentista, és un exemple d’arquitectura industrial completament construïda en maó massís i amb una singular coberta d’encavallades metàl·liques i biguetes de fusta. El volum té una forma rectangular amb unes dimensions de 64 metres de llargada i 15,50 metres d’amplada. Es tracta d’un edifici històric protegit i pertany al catàleg de Bens culturals d’interès local de l’Ajuntament de Barcelona. La proposta neix de la premissa de canviar l’ús de la nau per construir en el seu interior el programa d’un tanatori. La voluntat de la proposta és respectar al màxim l’arquitectura original de l’edifici i posar-la en valor, mitjançant la restauració de l’edifici existent per retornar-lo al seu estat original i alhora fer una proposta de nou ús que sigui el màxim respectuosa possible amb el passat. L’estratègia de la proposta és la de construir un edifici dins d’un edifici. La nau industrial esdevé un contenidor per al nou edifici del tanatori, on la coberta de fusta amb les encavallades actua com un cel protector i esdevé la veritable protagonista de la proposta arquitectònica. La nova edificació se situa de manera longitudinal al llarg de la nau, situant un passadís a mode de rambla paral·lel a la façana sud de la nau, a través de la qual entra la llum natural i el sol. Aquesta disposició permet percebre la nau en tota la seva longitud i dimensió. La rambla dona accés a les 4 sales de vetlla que se situen a la part central el cos de la nau. Per la part posterior, a la façana nord del carrer de Puiggarí, se situa el passadís tècnic que dona accés al túmuls de les sales i es comunica amb les sales tècniques situades al fons de la nau. Al final de la rambla s’hi ubica la sala de cerimònies, que aprofita l’espai entre encavallades per generar un espai a doble altura que rep llum per la seva part superior. A l’entrada de l’edifici, situada al carrer Comtes de Bell-lloc, s’hi col·loca el nucli de comunicacions de formes arrodonides que dona accés a la planta primera on hi ha les oficines i l’administració. Tots els nous volums s’han tractat amb un color clar uniforme que s’empra per la definició de tots els elements, parets, paviment i sostre i que confereix una imatge d’unitat a tota la intervenció. D’aquesta manera contrasta amb la calidesa de la fusta de la coberta. La construcció dels nous elements s’executa tota amb fusta, tant l’estructura com els acabats principals, de manera que la intervenció pugui ser desmuntable en un futur i sigui alhora el màxim de sostenible possible. Els murs de les sales de vetlla es tracen de manera sinuosa i orgànica per a esdevenir una escultura que sembla gairebé temporal amb formes orgàniques que acullen els usuaris. Pel contrari el volum de les oficines i el cimbori o lluerna de la sala de cerimònies son dos volums geomètrics que representen formes més pures lligades a la espiritualitat. Amb aquestes decisions s’aconsegueix que la nova edificació contrasti amb la nau original sense restar-li tot el protagonisme que mereix.