Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • 1834

  • 1855

  • Casino del Centre

    autoria desconeguda

    Casino del Centre

    1873

  • 1879

  • Casino Unió Comercial

    Josep Inglada i Estrada

    Building between partitions, renovated and extended on several occasions. It retains an interesting social lounge and an eclectic performance hall. The value of this building is that of citizen representativeness. The only interesting element on the façade is the curved balcony on the first floor, with interesting wrought iron work. It has three low arched openings and two side balconies. The Casino is located in the 19th century area that was built up after the demolition of the old medieval wall and was initially occupied by rental flats. It later became an area of leisure, commercial and social activities. The Casino Unió Comercial is an entity born from the merger, in 1918, of the old Centre or Casino de la Unió (1853) and the Industrial and Commercial League. In 1922, the balcony and the arches of the first floor were built in accordance with the refurbishment project of A. Pons i Domínguez, preserved in the municipal archive of Vilafranca.

    1882

  • 1881 - 1883

  • 1884

  • 1888

  • 1891

  • Zoo de Barcelona

    autoria desconeguda

    Zoo de Barcelona

    1892

  • Trabal i Tauler House

    Santiago Güell i Grau

    It is a building between partitions with a rear courtyard and with façades to the square and the passage. It is a single-family house in its origins, later adapted to social uses. The property has a rectangular plan and consists of a semi-basement, a mezzanine, two floors and an attic. The roof is partly gabled and partly flat. It consists of four corridors perpendicular to the façade separated by a load-bearing wall. The main staircase has four sections and is attached to the partition. In the hall we find two lowered arches and a central column. There is a covered back gallery that forms the front facing the courtyard. The load-bearing walls are of common masonry and brick. The forge is made of wooden beams and tile surround. In the semi-basement there are lowered tile vaults. The roof is made of Arabic tiles with a structure of wooden beams and slats and tiles. The staircase is covered by Catalan vaults. The main façade is symmetrical and is composed of four vertical axes that correspond to the four corners. The ground floor has four low arched portals. The first floor has two balconies running from two openings with a lintel each, crowned with drip edges. On the second floor there are four balconies of an opening crowned with a cornice. The top of the building is composed of a cornice and flat baluster railing. The rear façade is composed according to six vertical axes with lowered arched openings on the semi-basement and mezzanine floors and with galleries with lintels on the upper floors.

    second half of the 19th century

  • Cercle Mercantil

    Francesc de Paula Sellés Vilaró

    L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

    1893 - 1899

  • 1899 - 1900

  • 1901

  • Casino del Masnou

    Bonaventura Bassegoda i Amigó

    Casino del Masnou

    Civil building. Its interest lies in the adaptation of a new building to the old country house, located in the centre of the complex, of which the ground floor, the access door and one of the Gothic windows on the façade are preserved. The new building covers the defense tower and reproduces the original windows. The left side of the Casino constitutes the theatre area and the right side is made up of the main entrance and the Rotunda, on the roof of which the intersections of the framework are finished with decorative elements so that they look like hanging keys. The architectural elements are absolutely heterogeneous: Gothic, neoclassical, modernist and eclectic. Theater It has a neoclassical and romantic nature. It consists of a platform with lateral tribunes on the ground floor and a roughly semicircular curved balcony supported by cast iron columns. The decorations, mouldings and ceiling panels are made of plaster. The wrought iron railings and modernist lamps are also interesting. Some pieces of this theatre are reused from some places of Barcelona. Forgings The old Mas Vell Casino gate closes the garden. The access door is in the centre and on it are the initials M.A. of its former owner, Miquel Amat. It is made of iron and consists of a set of parallel and crossed bars. There are rows with vegetal elements and sinuous lines, typical of modernism. Constructive elements that demonstrate the marked modernist trend of the Casino. They observe how both the door handle or the wrought iron of the rotunda's pergola accentuate the decorative value through sinuous, asymmetrical curves that end in squiggles or spirals. The "Casino" del Masnou was born as an entity in 1876. The idea of a new building was put into practice by Pere Grau Maristany -Count of Lavern-, located in the "Can Fontanills" country house, owned by Miquel Amat i Lluch. In 1903, the Rotunda, game rooms, billiards and other outbuildings were inaugurated. In 1904, the theatre also opened. The modernist main entrance is from 1902.

    1902 - 1904

  • 1904

  • 1899 - 1911

  • 1859 - 1926

  • 20th century

  • Casino Borràs

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu

    Edifici entre mitgeres, de planta rectangular i tres nivells, format per tres cossos verticals: dos laterals (Sala Polivalent - Sala Teatre) i un central, que separa i distribueix (caixa d'escala). La coberta de les sales és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal; a l'escala, en canvi, és plana i amb terrassa. El parament, a base de maó arrebossat i pintat, és de carreus ben escairats i amb sòcol buixardat al cos central; i llis en els cossos laterals. El coronament de l'edifici destaca per una estructura de dos frontons que flanquegen el cos de l'escala, de secció quadrangular. Els frontons, són gairebé idèntics i presenten timpà llis i sense decoracions. Un d'ells però, compta amb un balcó decorat amb mènsules en forma de modilló, disposat sobre un fris que recorre tota la façana, ornamentat amb uns elements rectangulars que imiten pilastres i estan coronats per esferes. Pel que fa a les obertures, es distribueixen simètricament a la planta baixa i al primer pis, a excepció del balcó descrit, que quedaria independent i com a única obertura del segon pis. Als baixos hi ha la porta d'accés, flanquejada per vuit obertures distribuïdes simètricament a partir de dues portes d'arc rebaixat i dues finestres allindades. El primer pis, compta amb un balcó central d'arc carpanell i volada amb balustrada; que és flanquejat per tres finestres balconeres. La característica d'aquestes, i que dóna valor a l'edifici, és l'ús dels elements del llenguatge clàssic com són les pilastres amb capitell jònic i els arcs de mig punt decorats amb elements vegetals. Aquest edifici es va inaugurar l'any 1922, i al llarg de la seva història, ha tingut vàries fases de recuperació. Promogut per la família industrial Borràs, que tenia una fàbrica al municipi, va esdevenir un dels centres neuràlgics més importants de la cultura de Castellbell i el Vilar. Des de 1991, és propietat de l'ajuntament. El desembre del 2001 s'hi van detectar greus problemes estructurals que van obligar a tancar-ne l'activitat i, fins i tot, a desallotjar temporalment una entitat d'estalvi que hi havia situada als baixos de l'edifici. En aquell moment es van detectar importants esquerdes en una de les parets i que el sostre s'havia bombat. Quan se'n va analitzar l'estructura es va trobar que una de les bigues centrals de la sala havia cedit uns 15 centímetres. Gairebé un any i mig després (el 2003) es van iniciar les primeres obres: renovació de la teulada i canvi de les encavallades -que eren totes de fusta i es va detectar que estaven molt malmeses- per unes de metàl·liques. A més, es van relligar les parets que més perillaven i es va aprofitar per fer una primera remodelació de la sala. Amb aquella intervenció ja es va poder tornar a obrir el teatre. L'any 2008, es va iniciar la remodelació de la maquinària de l'escenari -barres de telons amb comandament elèctric, renovació de tota la instal·lació elèctrica, il·luminació, cortinatge...- i es va substituir la fusta de l'escenari per un entarimat nou amb tractament ignífug. Finalment, es van renovar totes les escales per accedir al conjunt de l'escenari, se readaptant les portes i accessos i repintant els camerinos i la façana exterior.
  • Glorieta Vilaclara

    autoria desconeguda

    Construcció de dimensions reduïdes (5 x 5 m aproximadament) amb planta octogonal. Les vuit parets són iguals: tenen una gran finestra que es tanca amb porticons, emmarcada en pedra formant senzilles motllures, i amb una petita espiral feta amb teula al damunt. Cada paret acaba en punxa, transformant-se en una teulada a doble vessant (en conjunt són vuit teulats) que es reuneixen al centre des d'on arrenca una coberta piramidal de sis costats. El joc de teulats és la part més interessant de l'edifici. La coberta és coronada per un penell de ferro amb unes figures representades. La paret que s'orienta al NW és la que conté la prota d'entrada; al cim hi ha una creu de ferro. A la coberta, els careners de la piràmide són de ceràmica vidriada de color blau. Es tracta d'una glorieta o mirador particular, lloc adient per anar-hi a gaudir de la vista ( des d'aquest indret es domina tot el poble, El Pirineus...). Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara (originària del mas Vilaclara de Sant Feliu), després d'haver-se instal.lat al poble.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!