Building between partitions, renovated and extended on several occasions. It retains an interesting social lounge and an eclectic performance hall. The value of this building is that of citizen representativeness. The only interesting element on the façade is the curved balcony on the first floor, with interesting wrought iron work. It has three low arched openings and two side balconies. The Casino is located in the 19th century area that was built up after the demolition of the old medieval wall and was initially occupied by rental flats. It later became an area of leisure, commercial and social activities. The Casino Unió Comercial is an entity born from the merger, in 1918, of the old Centre or Casino de la Unió (1853) and the Industrial and Commercial League. In 1922, the balcony and the arches of the first floor were built in accordance with the refurbishment project of A. Pons i Domínguez, preserved in the municipal archive of Vilafranca.

It is a building between partitions with a rear courtyard and with façades to the square and the passage. It is a single-family house in its origins, later adapted to social uses. The property has a rectangular plan and consists of a semi-basement, a mezzanine, two floors and an attic. The roof is partly gabled and partly flat. It consists of four corridors perpendicular to the façade separated by a load-bearing wall. The main staircase has four sections and is attached to the partition. In the hall we find two lowered arches and a central column. There is a covered back gallery that forms the front facing the courtyard. The load-bearing walls are of common masonry and brick. The forge is made of wooden beams and tile surround. In the semi-basement there are lowered tile vaults. The roof is made of Arabic tiles with a structure of wooden beams and slats and tiles. The staircase is covered by Catalan vaults. The main façade is symmetrical and is composed of four vertical axes that correspond to the four corners. The ground floor has four low arched portals. The first floor has two balconies running from two openings with a lintel each, crowned with drip edges. On the second floor there are four balconies of an opening crowned with a cornice. The top of the building is composed of a cornice and flat baluster railing. The rear façade is composed according to six vertical axes with lowered arched openings on the semi-basement and mezzanine floors and with galleries with lintels on the upper floors.

L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

Civil building. Its interest lies in the adaptation of a new building to the old country house, located in the centre of the complex, of which the ground floor, the access door and one of the Gothic windows on the façade are preserved. The new building covers the defense tower and reproduces the original windows. The left side of the Casino constitutes the theatre area and the right side is made up of the main entrance and the Rotunda, on the roof of which the intersections of the framework are finished with decorative elements so that they look like hanging keys. The architectural elements are absolutely heterogeneous: Gothic, neoclassical, modernist and eclectic. Theater It has a neoclassical and romantic nature. It consists of a platform with lateral tribunes on the ground floor and a roughly semicircular curved balcony supported by cast iron columns. The decorations, mouldings and ceiling panels are made of plaster. The wrought iron railings and modernist lamps are also interesting. Some pieces of this theatre are reused from some places of Barcelona. Forgings The old Mas Vell Casino gate closes the garden. The access door is in the centre and on it are the initials M.A. of its former owner, Miquel Amat. It is made of iron and consists of a set of parallel and crossed bars. There are rows with vegetal elements and sinuous lines, typical of modernism. Constructive elements that demonstrate the marked modernist trend of the Casino. They observe how both the door handle or the wrought iron of the rotunda's pergola accentuate the decorative value through sinuous, asymmetrical curves that end in squiggles or spirals. The "Casino" del Masnou was born as an entity in 1876. The idea of a new building was put into practice by Pere Grau Maristany -Count of Lavern-, located in the "Can Fontanills" country house, owned by Miquel Amat i Lluch. In 1903, the Rotunda, game rooms, billiards and other outbuildings were inaugurated. In 1904, the theatre also opened. The modernist main entrance is from 1902.

Edifici entre mitgeres, de planta rectangular i tres nivells, format per tres cossos verticals: dos laterals (Sala Polivalent - Sala Teatre) i un central, que separa i distribueix (caixa d'escala). La coberta de les sales és a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal; a l'escala, en canvi, és plana i amb terrassa. El parament, a base de maó arrebossat i pintat, és de carreus ben escairats i amb sòcol buixardat al cos central; i llis en els cossos laterals. El coronament de l'edifici destaca per una estructura de dos frontons que flanquegen el cos de l'escala, de secció quadrangular. Els frontons, són gairebé idèntics i presenten timpà llis i sense decoracions. Un d'ells però, compta amb un balcó decorat amb mènsules en forma de modilló, disposat sobre un fris que recorre tota la façana, ornamentat amb uns elements rectangulars que imiten pilastres i estan coronats per esferes. Pel que fa a les obertures, es distribueixen simètricament a la planta baixa i al primer pis, a excepció del balcó descrit, que quedaria independent i com a única obertura del segon pis. Als baixos hi ha la porta d'accés, flanquejada per vuit obertures distribuïdes simètricament a partir de dues portes d'arc rebaixat i dues finestres allindades. El primer pis, compta amb un balcó central d'arc carpanell i volada amb balustrada; que és flanquejat per tres finestres balconeres. La característica d'aquestes, i que dóna valor a l'edifici, és l'ús dels elements del llenguatge clàssic com són les pilastres amb capitell jònic i els arcs de mig punt decorats amb elements vegetals. Aquest edifici es va inaugurar l'any 1922, i al llarg de la seva història, ha tingut vàries fases de recuperació. Promogut per la família industrial Borràs, que tenia una fàbrica al municipi, va esdevenir un dels centres neuràlgics més importants de la cultura de Castellbell i el Vilar. Des de 1991, és propietat de l'ajuntament. El desembre del 2001 s'hi van detectar greus problemes estructurals que van obligar a tancar-ne l'activitat i, fins i tot, a desallotjar temporalment una entitat d'estalvi que hi havia situada als baixos de l'edifici. En aquell moment es van detectar importants esquerdes en una de les parets i que el sostre s'havia bombat. Quan se'n va analitzar l'estructura es va trobar que una de les bigues centrals de la sala havia cedit uns 15 centímetres. Gairebé un any i mig després (el 2003) es van iniciar les primeres obres: renovació de la teulada i canvi de les encavallades -que eren totes de fusta i es va detectar que estaven molt malmeses- per unes de metàl·liques. A més, es van relligar les parets que més perillaven i es va aprofitar per fer una primera remodelació de la sala. Amb aquella intervenció ja es va poder tornar a obrir el teatre. L'any 2008, es va iniciar la remodelació de la maquinària de l'escenari -barres de telons amb comandament elèctric, renovació de tota la instal·lació elèctrica, il·luminació, cortinatge...- i es va substituir la fusta de l'escenari per un entarimat nou amb tractament ignífug. Finalment, es van renovar totes les escales per accedir al conjunt de l'escenari, se readaptant les portes i accessos i repintant els camerinos i la façana exterior.

Construcció de dimensions reduïdes (5 x 5 m aproximadament) amb planta octogonal. Les vuit parets són iguals: tenen una gran finestra que es tanca amb porticons, emmarcada en pedra formant senzilles motllures, i amb una petita espiral feta amb teula al damunt. Cada paret acaba en punxa, transformant-se en una teulada a doble vessant (en conjunt són vuit teulats) que es reuneixen al centre des d'on arrenca una coberta piramidal de sis costats. El joc de teulats és la part més interessant de l'edifici. La coberta és coronada per un penell de ferro amb unes figures representades. La paret que s'orienta al NW és la que conté la prota d'entrada; al cim hi ha una creu de ferro. A la coberta, els careners de la piràmide són de ceràmica vidriada de color blau. Es tracta d'una glorieta o mirador particular, lloc adient per anar-hi a gaudir de la vista ( des d'aquest indret es domina tot el poble, El Pirineus...). Va ser construïda a principis del segle XX per la família Vilaclara (originària del mas Vilaclara de Sant Feliu), després d'haver-se instal.lat al poble.