Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Ágora Jordi Rubió i Balaguer

    Garcés -Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia

    Ágora Jordi Rubió i Balaguer

    En un antic conjunt militar, traçat d'acord amb les directrius de l’Eixample, l'edifici es col·loca entre dues casernes reconvertides en instal·lacions universitàries. És un edifici, tot ell en soterrani, que busca les seves façanes. Aquestes s'obtenen mitjançant patis d'una sola direcció, i al sobresortir en l'espai exterior, amb la mida justa i en direcció constant, ordenen la plaça central, Àgora, del nou conjunt universitari. Els tancaments de vidre entre murs es converteixen en llums a la nit. Un lluernari central construït de la mateixa manera presideix l'espai simètric. Dos dels patis allotgen escales per accedir directament a l'interior on trobem el Vestíbul Central del propi edifici que també serveix de connexió entre els dos centres universitaris veïns. Del vestíbul podem accedir a la Sala d'Actes i la Sala d'Exposicions. Tots els espais tenen llum natural a través de patis i lluernaris. El projecte es complementa amb una franja contínua que conté un despatx circumstancial del Rector i la Sala de Reflexió que es va construir amb el pintor Antoni Tàpies. L'estructura és de murs de formigó vist perpendiculars a les façanes. Aquestes són de vidre i estan revestides de pedra en la seva prolongació per tancar lateralment el sostre i sobresortir en la plaça. També són de pedra els paviments exteriors i interiors exceptuant els fons dels patis que són de fusta.
  2. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Ágora Jordi Rubió i Balaguer

    Garcés -Sòria Arquitectes, Robert Brufau i Niubó, Jordi Garcés i Brusés, Albert Salazar Junyent, Enric Sòria i Badia

  3. Hotel Me

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Franco Corada, Virginia Figueras Costa, Joan Carles Navarro Casamitjana, Dominique Perrault, Albert Salazar Junyent

    Hotel Me

    L’hotel ME i l’edifici d’oficines adjacent formen un complex de dos edificis equivalents en forma i materials que es busquen i complementen formalment, emplaçats en una de les cruïlles clau del Poblenou, la que formen l’avinguda Diagonal i Pere iv. Els dos edificis estan separats pel carrer Lope de Vega, però ni l'un ni l'altre el tenen en compte per a la seva alineació. L’hotel es disposa alineat amb Pere iv i les oficines amb la Diagonal. Tots dos presenten volums molt abstractes amb certes característiques comunes que formen un conjunt unitari constituït per dos conjunts (cadascun és un edifici) de dos prismes superposats que llisquen entre si. En lliscar, el prisma superior queda parcialment en voladís. L’edifici d’oficines és una pantalla sobre la Diagonal. El seu voladís es projecta cap al carrer Lope de Vega. L’edifici de l’hotel, el més singular dels dos, és un gratacel molt esvelt format per dos cossos prismàtics, un dels quals quatre plantes sobre el carrer. El voladís marca l'accés a l’edifici i s’obre sobre Pere iv. Així doncs, els dos voladissos no es miren l’un a l’altre però sí que són percebuts com una sola intervenció quan es miren junts. El tractament de la façana dels dos edificis és unitari, a base de materials vidrats o metalls molt llisos, buscant superfícies reflectants que permetin la lectura unitària del volum. Les finestres de l’hotel es disposen en escaquer per tal de facilitar la lectura unitària de la façana i no distorsionar els plans. L’hotel no presenta cap mena de sòcol i el seu tractament de façana s’estavella contra el terra de manera indiferenciada. Resulta remarcable el fet que els edificis per separat i el conjunt unitari que formen no estan dissenyats per a ser mirats de front, sinó per a les visions obliqües que forcen els carrers en els quals s’emplacen. Fins i tot la visió frontal des de l’altra costat de la Diagonal deixa un dels dos edificis oblics i reforça el caràcter escultòric del conjunt. El conjunt queda complementat per un edifici de servei situat rere l’hotel, resolt amb el mateix llenguatge, que pel fet d'estar alineat amb Pere IV i desalineat amb Lope de Vega, el carrer on s’aboca, forma una plaça d’accés prou atractiva des de la qual hi ha unes visions molt interessants de l'edifici.
  4. Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Barceló Balanzó Arquitectes, Bàrbara Balanzó Moral, Antoni Barceló Baeza, Gustau Gili Galfetti, Joan Carles Navarro Casamitjana, Albert Salazar Junyent

    Nou Equipament Esportiu Camp del Ferro

    L’edifici, un triple pavelló poliesportiu, és el resultat d’un concurs guanyat per l’Ajuntament de Barcelona, realitzat en col·laboració amb BB arquitectes i Gustau Gili. La gran volumetria que l’extens programa funcional genera en relació a la reduïda magnitud del solar i la densitat d’edificació propera, planteja semisoterrar una part important del complex poliesportiu assegurant-ne, a traves de mecanismes de secció, la bona il·luminació i ventilació natural així com el còmode accés/evacuació a les parts inferiors. Amb aquest semisoterrament, a part de reduir l’impacte visual considerablement i obtenir guanys energètics importants gràcies a minvar les seves superfícies exposades, s’obté un guany en l’espai públic urbà. A l’enretirar l’edificació de l’alineació de vial, es garanteix un coixí lliure que resol l’accés així com la complicada trama urbana en aquest punt. Es genera un espai lliure públic que actua com a foyer urbà del complex i millora notablement la integració de l’edifici en el seu entorn proper, traslladant l’exterior de la plaça a l’interior de la graderia sobre la pista principal, fent desaparèixer la sensació de soterrament d’aquesta. El sistema constructiu proposat neix de la recuperació de la memòria de tradicions constructives locals basades en la ceràmica de principis del segle XX. Enllacem doncs una tradició artesanal amb una actitud post-industrial proposant uns sistemes basats en la ceràmica industrialitzada. Un edifici pensat per a la seva utilització, on els materials es mostren tal i com són, aportant per sí mateixos qualitats sensorials. Són els mateixos materials que es van repetint a tots els espais del complex, el que genera la sensació de conjunt, malgrat cadascun d’ells es pugui interpretar de manera individual; ceràmica, fusta, formigó... són els materials sobre els que l’edifici es reconeix. En la pell de l’edifici, la ceràmica s’adapta a les diferents necessitats i orientacions de les façanes. En totes elles, s’alternen buits i plens, parts opaques i translúcides o transparents de diferents maneres. Les parts opaques es “trenquen” amb la utilització de diferents textures i colors de ceràmica de manera que es descompon el conjunt, a la vegada que controla la llum natural que banya l’edifici al seu interior. Es proposa una coberta única per a l’edificació sobre rasant, formada per unes subtils voltes invertides que es manifesten en façana i que enllacen si bé de manera no directa amb l’ordre i la presència de les voltes de les cobertes veïnes de l’edifici de Llotja, com una altre mecanisme per a la integració i el reconeixement de la força i singularitat del barri .
  5. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Hotel Me

    AIA Arquitectura i Instal·lacions, Franco Corada, Virginia Figueras Costa, Joan Carles Navarro Casamitjana, Dominique Perrault, Albert Salazar Junyent

Sociedades