Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Información básica de protección de datos

Responsable del tratamiento: Colegio de Arquitectos de Cataluña 'COAC'.
Finalidad del tratamiento: Tramitar la sol·licitud de copias digitales de los documentos de los cuales el Archivo Histórico del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público.
Legitimación del tratamiento: Su consentimiento para tratar sus datos personales.
Destinatario de cesiones o transferencias: El COAC no realiza cesiones o transferencias internacionales de datos personales.
Derechos de las personas interesadas: Acceder, rectificar y suprimir sus datos, así como, el ejercicio otros derechos conforme al establecido a la información adicional.
Información adicional: Puede consultar la información adicional y detallada sobre protección de datos en este enlace

Memoria

-Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des 1964.
-Col·legiat al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona amb el número 2450-3 des del 25.08.1964
-Doctorat, Excel·lent cum laude al 1968
-Catedràtic de Càlcul d’Estructures de la E.T.S.A.B. des de 1968.
-Despatx d’arquitectura propi juntament amb els arquitectes Carles Buxadé des de 1970 i des del 2004 amb Carles Buxadé, Àgata Buxadé i Ramon Ferrando.
-Membre de la Real Acadèmia d’Enginyeria des del 25.09.2003.

Obras (9)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (14)

  1. Restauració de la Torre del Rellotge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Carles Buxadé i Ribot, Leopoldo Gil Nebot, Joan Margarit i Consarnau

    Restauració de la Torre del Rellotge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Les obres realitzades a la Torre del Rellotge de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau no han estat uns simples treballs de rentat de superfícies i reposició d’algun element caigut, sinó que han consistit en una reconstrucció total de l’estructura i reposició autèntica de tots els elements decoratius i simbòlics que l’adornaven. Es tracta d’un treball poc freqüent i que ha estat realitzat amb una minuciositat constructiva extraordinària, —utilitzant les tècniques més avançades—, i amb un respecte absolut al projecte original en tots i cadascun dels elements arquitectònics que l’integraven. La reconstrucció ha tornat a la torre el seu aspecte exactament igual a l’original de Domènech i Montaner, ja que s’han utilitzat tots els mateixos materials que van ésser emprats per aquest arquitecte. L’estat en que es trobava la torre havia quedat reflectit en diversos informes pericials sol·licitats per la Gerència de l’Hospital. A banda de les esquerdes, de fragments d’escultures caiguts, de mosaics i ceràmiques despresos, del rovell dels elements artístics de ferro, el realment greu era l’estat avançat de rovellament del ferro situat a l’interior dels elements estructurals de la torre, tant dels de pedra com dels de totxo o formigó. Aquest rovellament havia progressat amb tal via, que totes les columnes de totxo que constituïen l’arrencament de la torre restaven esquerdades de dalt a baix i quasi per tot el seu perímetre. Molts elements de pedra, sostinguts per ànima de ferro, estaven esquerdats i a punt de caure sobre els vianants que entraven i sortien de l’Hospital. Comprovat l’estat en què es trobava la torre i amb objecte de poder treballar amb seguretat, es va realitzar l’estintolament, amb elements de ferro i formigó, de la zona d’arrencada de la torre pròpiament dita, que era la més carregada i que per tant havia quedat més malmesa. Un cop fet aquest estintolament d’urgència, es va procedir al desmuntatge dels 23 metres superiors, donada la impossibilitat de refer-los “in situ”. Per a aquesta tasca es va utilitzar la llança tèrmica per tallar els pilars de formigó, i la resta es va anar desmuntant a mà i amb molta cura de no malmetre les figures de pedra, les quals van ésser davallades peça per peça. —mitjançant la grua-torre—, al taller de reconstrucció situat a peu de terra. Un cop alleugerida, les columnes de la base es van poder reconstruir totalment, substituint la barra de ferro de 4 cm. de diàmetre situada a l’interior de cadascuna, per una estructura de formigó de 20 cm. de diàmetre, armat per 6 barres d’armadura del 12, a la qual es va donar continuïtat fins a dalt de tot de la torre, i amb els congrenys corresponents a cada trespol. Les bases i capitells de pedra de les columnes es van conservar al seu lloc, essent perforades amb barrina de gran llargada per a poder passar les barres d’armadura de ferro, inserides en resina d’Epoxi. L’escala de cargol de pedra situada a l’interior de la torre es va conservar sencera, refent els pilars que la sostenien i reforçant-ne l’ancoratge. La part de l’escala que era de ferro es va fer nova, donat el seu mal estat. Els revestiments musivaris, tant els de ceràmica com els de marbre, es van refer exactament igual que els originals. Les escultures de pedra que restaven trencades, i es van recompondre amb peces de la mateixa textura i van ésser reesculpides. Les senceres es van netejar i algunes es van abuixardar de nou, mantenint el seu perfil escultòric. L’agulla de ferro que rematava la torre es va restaurar totalment, refent les peces que mancaven, tant a la decoració floral com a la creu final. El rellotge es va modernitzar en la seva part de maquinària, mantenint les mateixes campanes, esferes i agulles.
  2. Rehabilitació de l'Edifici del Rellotge de l'Escola Industrial de Barcelona

    Carles Buxadé i Ribot, Josep Gómez i Serrano, Joan Margarit i Consarnau

  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Rehabilitació de l'Edifici del Rellotge de l'Escola Industrial de Barcelona

  4. Premio FAD

    Menció Especial (ex-aequo). Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Estadio Olímpico Lluís Companys

  5. Pabellón Olímpico de Pelota

    Garcés -Sòria Arquitectes, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Garcés i Brusés, Joan Margarit i Consarnau, Enric Sòria i Badia, Rafael Soto

    Pabellón Olímpico de Pelota

    La tipología escogida para este proyecto es el producto de inscribir los diversos parámetros físicos y organizativos requeridos por las dos instalaciones deportivas que contiene en el volumen más simple posible y espacialmente más claro, con el fin de obtener óptimos resultados del correcto dimensionado de las salas de juego y del orden de sus posiciones relativas. Las fachadas, de obra vista, contribuyen al carácter abstracto del conjunto al proyectarlas como inmensas cortinas grabadas con incidencias ordenadas de origen interior. La cubierta metálica, sustancialmente plana, se repliega sólo para formar los lucernarios que la coronan, y que orientados al norte concentran la luz natural sobre las pistas rompiendo con su presencia el hermetismo exterior del conjunto. El Palacio Municipal de Deportes se destina principalmente a la práctica del voleibol, y el Centro Deportivo Municipal de Pilota a todas las modalidades de Pelota Vasca.
  6. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Pabellón Olímpico de Pelota

  7. Palacio Nou de La Rambla

    MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Carles Buxadé i Ribot, Jordi Frontons, David Mackay, Joan Margarit i Consarnau, Josep Maria Martorell i Codina, Albert Puigdomènech i Alonso

    Palacio Nou de La Rambla

    Edificio de nueva planta de 7043 m2 y 54 m. de fachada a la Rambla, una de las arterias más importantes y activas, ubicada en el corazón de la Ciutat Vella de Barcelona. En el planteamiento urbanístico se ha tenido en cuenta la relación del edificio con el entorno arquitectónico y el diseño de unas fachadas que se integren correctamente en el conjunto, pero que determinen un nuevo nivel de calidad. El edificio está destinado a usos terciarios: locales comerciales, oficinas y aparcamiento para 800 coches, uno de los primeros ejemplos de parquin robotizado de este tamaño en todo el mundo.
  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Edificis de Nova Planta, Obres de Reforma o Rehabilitació d'Edificis Existents

    Premio FAD

    Palacio Nou de La Rambla

Audiovisual

  • Joan Margarit

    51:25

    Joan Margarit

Bibliografía (72)

Rutas y Apuntes (4)

Sociedades

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!